Sobre l’origen del nom de Cunit s’han dit tota classe de teories, alguns inclús arriben a proposar autèntiques bajanades com a fer derivar-lo de Conill, sense cap mena de base i d’estudi científic.
En primer lloc, cal dir que es tracta d’un topònim. La primera vegada que surt esmentat en un document escrit és l’any 929, quan el comte Barcelona Sunyer I va repoblar l’antiga ciutat romana d’Olèrdola. A l’hora de fixar els límits geogràfics d’aquesta ocupació – arribava a tenir 200 Km² – va fer constar en un document tots els noms dels accidents geogràfics: rius, torrents, rieres, coves i arbredes que li van detallar de paraula els habitants de la zona i que guardaven en la seva memòria. Els escribes comtals es van limitar a posar per escrit en un document tots els noms que els hi anaven detallant els pagesos i pastors que anys abans van començar a repoblar aquesta perillosa regió fronterera amb els àrabs de Tarragona i Tortosa.
En aquest document es detalla que el terme del castell d’Olèrdola per la part de ponent
ens dóna la següent traducció:
“i així va pel Puig de Muntanyans (entre La Ràpita i l’Arboç), va pel mig del Puig tocant a l’alzina que hi hagué i així va a la Salma fins al forn i així va a la Molella i així va a les porcìgoles (entre els actuals termes de Cunit i Castellet) i així va per l’aigua de Chunido fins al mar”.
CUNIT significa CÒDOL
Queda ben clar que és un topònim que s’utilitza per assenyalar un lloc concret i que serà el límit per ponent del nou terme del castrum d’Olèrdola. Alguns estudiosos han volgut interpretar el tros d'”aigua de Chunido fins al mar” com el torrent de Cunit. Nosaltres pensem que el que més aviat deu voler significar són els aiguamolls, en aquest cas els de Cunit, però tan abundants des del promontori de Santa Llúcia, Vilanova fins a Coma-ruga.
Ara bé d’on surt aquest topònim de Chunido (la CH en el llatí de l’època es pronunciava com a K o C), Segons les nostres últimes investigacions filològiques sembla que és derivat del llatí CONU que es tradueix com a còdol (pedra rodona de diferents mides) i que arrosseguen les aigües dels rius i torrents fins al mar.
Si afegim el sufix abundancial – ETUM –al nom original obtindrem la paraula CONETUM que seria un lloc abundant en còdols, topònim i que amb els anys i per influència mossàrab es convertirà en CHUNIDO o CONITO, tal com apareix en els primers pergamins i escriptures dels segles X i XI.
Passaria com en el cas de Sitges. L’abundància d’aquests elements d’emmagatzematge d’èpoques molt antigues i tan abundants en l’entorn del castell i de l’església del promontori on es va bastir el poblament inicial d’aquesta vila va acabar emprant el nom d’aquest element constructiu per batejar la incipient vila medieval.
Un cas semblant podria valdre per Cubelles que podria derivar de les cisternes de la vila romana localitzada sota el castell. És probable que les cisternes donessin pas a batejar-les com a cubells o cubelles per aquests primers habitants de la vila del Foix. Així d’aquesta manera tan senzilla va quedar resolt el nom del poble.
A vegades les coses semblen ser més simples del que pensem.
CHUNIDO lloc abundant en Còdols
Tornant a Cunit recordem que abans de construir – per necessitats de la Tèrmica – els espigons que han retingut les sorres fins a conformar les actuals platges, les grans llevantades d’hivern i des de temps immemorials devastaven les platges i en canvi es convertien en grans amuntegaments de còdols de diversos metres d’amplada, alguna d’alçada i grans extensions de llargada, amb centenars i centenars de metres per llevant i ponent. Els més vells del poble encara ho tenen gravat a la memòria…..i que molts dels actuals habitants de Cunit no ho han conegut ni veuran mai més.
Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Març 2018
Imatge de capçalera – Arxiu d’imatges del Grup d’estudis. Plànol de Cunit – Google Maps.
Delmacio de Conito 