ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

IN MEMORIAM

JOAN SANMARTÍ i GREGO

Pioner de l’arqueologia cunitenca

Volem dedicar un petit espai per honrar la memòria de l’amic Joan Sanmartí i Grego que va morir a Barcelona el passat diumenge 23 d’octubre. Catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona i gran arqueòleg.

“QUICO” SALLÉS: TOTA LA VERITAT SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA

El periodista “Quico” Sallés del diari El Món digital, va ser el gran protagonista de la conferència-xerrada organitzada el passat dia 9 de setembre per a commemorar la Diada d’enguany, amb el tema OPERACIÓ CATALUNYA.

DIADA 2022

CONFERÈNCIA: L’OPERACIÓ CATALUNYA

Divendres, 9 de setembre, a les 18 hores; al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit. A càrrec del periodista Quico Sallés

Imatge de la manifestació de l’onze de setembre del 2012 al seu pas per el passeig Lluís Companys de Barcelona. (elPaís)

L’Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern de l’Estat que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama muntada a Madrid va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa i amenaces per obtenir informacions confidencials. És només una de les branques de l’ofensiva nacional contra l’independentisme català que, tot i que és de les que s’havien de mantenir ocultes, amb el pas dels anys s’ha convertit en la més escandalosa i sorollosa i ha permès conèixer diverses derivacions d’allò que s’ha donat per batejar com “les clavegueres de l’estat“.

1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica

JOAN FERRANDO PAGÉS

Condecorat –pel seu coratge i valentia- amb la medalla de Melilla, amb passador del Kert.

Melilla, 1909

Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.

Una metralladora i tot el seu equipatge darrere d’un parapet de pedres, al voltant d’un campament del front.

A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.

Diada 2021: nova conferència

EL CONFLICTE DE MIR GERIBERT EN EL MARC DE LA FEUDALITZACIÓ DEL PENEDÈS (1041-1058)

Divendres 10 de setembre, a les 18 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit

Des d’el cim d’Olèrdola s’albira tota la plana interior del Penedès.

Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre el 1041 i 1058. Mir Geribert era un senyor de la guerra i es va autoproclamar príncep d’Olèrdola, castell i nucli de població del massís del Garraf, des d’on es te un excepcional control visual de les terres del pla del Penedès.

Valoració de la presentació del ‘Chunido’ 2

El passat dissabte dia 22 es va presentar el número dos de la revista Chunido que edita la nostra entitat i que va comptar amb l’eminent catedràtic de la Universitat de Barcelona el Sr. Joan Santacana com a conductor de l’acte; va fer una petita dissertació sobre les revistes d’investigació de caràcter local que no deixen de tenir el seu mèrit amb estudis que al contrari restarien inèdits. També va destacar la gran tasca del Dr. Ramon Dachs a Calafell on va arribar el 1917.

Una vista del públic que ens va acompanyar a la Biblioteca en la presentació del número 2 de la nostra revista “Chunido”. A la dreta en Joan Santacana.