MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.

Diada 2021: nova conferència

EL CONFLICTE DE MIR GERIBERT EN EL MARC DE LA FEUDALITZACIÓ DEL PENEDÈS (1041-1058)

Divendres 10 de setembre, a les 18 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit

Des d’el cim d’Olèrdola s’albira tota la plana interior del Penedès.

Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre el 1041 i 1058. Mir Geribert era un senyor de la guerra i es va autoproclamar príncep d’Olèrdola, castell i nucli de població del massís del Garraf, des d’on es te un excepcional control visual de les terres del pla del Penedès.

Un barri desaparegut

EL VEÏNAT DE SOTA EL CASTELL

El nucli antic de Cunit es va originar al voltant de la petita església romànica i del primitiu castell – molt petit – que creiem que estava localitzat al lloc que ocupa en l’actualitat la casa de “cal Marquès”, al costat de “cal Blai”. Per tant, ocupava la riba esquerra del torrent que baixa des de Clariana recorrent més de cinc quilòmetres fins a desembocar al mar al costat del desaparegut “Estanyet”.

Una vista general de Cunit, fotografia del cubellenc Antoni Pineda de principis dels anys cinquanta. Al fons, encerclades les cases de la barriada del Castell.

Molts anys després, potser cap als 1300/1400, el senyor feudal de Cunit va construir a la riba dreta, enfront mateix del nucli antic, un nou edifici molt més gran i senyorial amb una gran planta rectangular i una gran torre quadrada de 17 metres d’alçada en un cantó. Més que un castell pròpiament dit, ara serà un gran casal residencial junt amb les seves dependències agrícoles: pallisses, corrals, estables, trull, cup i cellers, edificats al seu voltant entre el nou edifici i el torrent. També es van construir diversos habitatges amb planta baixa i pis que eren ocupats per famílies que treballaven – de sol a sol – les nombroses terres de la propietat. No consten com a pròpies de cada família – en el cadastre de 1738 – perquè de ben segur eren propietat del senyor del castell que cedia els habitatges als seus treballadors mitjançant, probablement, un lloguer.

DE QUAN EL FUTBOL DE CUNIT VESTIA COM L’ESPANYOL

Anys “40”

El RCD Espanyol de Barcelona es va fundar l’any 1900, i entre els anys 1910 i 1940 la seva equipació consistia en samarreta blanca amb barres verticals blaves, pantaló negre i mitgetes negres amb unes franges a la vora. Precisament per aquesta temporada de 2020/21 el conjunt barceloní ha volgut recuperar la vestimenta del 1940 per commemorar el 120 aniversari.

Drets en segona fila tenim: en Juanito Vidal, de cal Cego, suposat entrenador, amb camisa i corbata, en Rafel Mestre de cal Xic, en Josep Mestre de cal Llagot, en Josep Farré de ca la Maria de cal Pau, de porter en Ramon Ricart de cal Mingo, en Alejandro Aviñó de cal Met i en Tòfol Romagosa de cal Camelo.
En primera fila i agenollats: en Jaume Farré, de ca la Roseta, en Mariano Arroyo, de la Casilla, en Joan Ricart de cal Mingo, en Jordi Farré de ca la Roseta i en Josep Mestre de cal Xic.

Val a dir que aquest és el vestuari que presenta l’única foto que tenim d’un incipient equip ocasional de futbol a Cunit a primers dels anys quaranta. Eren els anys posteriors a la guerra civil que va deixar el país en la misèria, però encara quedaven estones per esbargir-se corrent al darrere d’una pilota. El vestit emprat va ser regalat per en Salvador Corderas Sagalés, el poderós oligarca i propietari de la gran hisenda del Castell de Cunit, de sempre ben alineat amb els ocupants franquistes del país d’ençà del 1939.

De quan el cavall era un més de la família; el veterinari, Sr. Jesús Albiol

Imatge d’en Joan Martí Casañas, de ca l’Anton, amb el cavall i carro de cal Martí. Feta a la plaça de la Unió, que en aquella epoca es deia Calvo Sotelo. Any 1955 aprox.

Fins ben entrada la dècada dels “50” del segle passat la majoria de les famílies de Cunit vivia de l’agricultura. Tothom aprofitava la seva producció agrícola, de primer pel seu propi consum i subsistència i després els excedents per a portar-los a vendre al mercat setmanal dels dissabtes al matí a Vilanova i la Geltrú, on tots mantenien parades a l’exterior del seu voltant.

Alguns, molt pocs, tenien terres pròpies, però una gran part d’ells conreaven altres terres en règim de masoveria o contractes similars. Terres que pertanyien a les grans hisendes locals, com El Castell, cal Pla, cal Marquès, cal Font i cal Rectoret, entre d’altres.

Un carrer amb quatre noms

El nucli antic de Cunit es va originar entre l’església romànica i el torrent, tenint com a eix vertebrador l’antic camí reial –actual carrer Major– fregant el castell originari que pels nostres estudis situem a la casa pairal de Cal Marquès, antiga Torre del Bargalló, denominació que tenia vers el 1550.

Davant la impossibilitat d’anar creixent cap a ponent on hi havia les terres del nou castell, les noves famílies que es formaven o s’assentaven procedents d’altres llocs van tenir tendència a comprar terres a llevant –cota 8 m.s.n.m.- de l’església per donar lloc al primer creixement urbà de Cunit, amb l’excepció d’una petita barriada que es va formar al redós del castell. 

Poc a poc es van allargar lleugerament els carrers que pujaven del torrent –cota 0-, però amb un eix que en destacava; el carrer que duia de la carretera cap a mar tot i que tapiat al final amb un mur de dos metres d’alçada que impedia la visió de la marina. Aquest mur tenia una sèrie d’obertures només a la part inferior per deixar córrer l’aigua del carrer a les èpoques de fortes pluges i tempesta. Les noves cases van ser construïdes cap a finals del segle XIX, aproximadament cap al 1880.

PRESENTACIÓ DEL No 2 DE LA REVISTA “CHUNIDO”

Ens plau convidar-vos a la presentació del segón número dels quaderns d’història local: “CHUNIDO”.

Dissabte, 22 d’agost a les 12 hores, a la Biblioteca Municipal de Cunit.

A càrrec del Dr. JOAN SANTACANA.

---

El segón “Chunido”, ben aviat

Com us avançàvem, ja tenim a punt de sortir de la impremta el segon número dels quaderns d’història local que publiquem sota el nom de “Chunido“. Com a petit avanç, us mostrem la portada. El seu contingut com sempre serà variat i amè:

Conferència: “La revolta contra Joan II 1462-1472. ANDREU BISBAL, senyor del castell de Cunit, declarat enemic del Principat “

Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2019 a Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 7 de setembre a les 12’30 hores. Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

La revolta contra Joan II

Tomba de Joan II al Monestir de Poblet

La guerra civil catalana va ser un llarg enfrontament entre els pagesos de remença – pagesos obligats a redimir-se, a comprar la seva llibertat i sotmesos als anomenats mals usos – i els seus senyors catalans. Aquesta guerra coincideix en el temps amb la lluita pel poder en el municipi barceloní entre els patricis – agrupats en la Biga – i els menestrals de la Busca. Sobre ambdós conflictes hi planeja també la pugna entre el rei i les Corts pel control de Catalunya. Els tres conflictes conflueixen en la mal anomenada guerra dels catalans contra Joan II, en una llarga guerra civil que va enfrontar els catalans entre 1462 i 1472.

SANT JORDI 2019 – Presentació de la publicació: HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT

En el marc dels actes per a la diada de Sant Jordi a Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs organitza la pressentació de la publicació: Història del Castell de Cunit.

Dissabte,  6 d’Abril les 18 hores. Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit

 

HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT 

Malgrat que Cunit ja s’esmenta vers el 929 com afrontació per la banda de mar, del terme del castell d’Olèrdola, no serà fins al 1157 que apareix el primer document conegut on es fa menció del castell. Sembla que tenia dues fortificacions, ja que el pergamí en qüestió detalla ben clar els dos noms: Conito i El Farell, que constituïen una entitat pròpia sota el domini de Delmacio de Conito, quan es va segregar – per venda – del castell de Cubelles. Al llarg dels segles diversos propietaris s’aniran succeint com a titulars del castell.