Els camins ramaders. La Carrerada de Santa Coloma.

Inici de la Carrerada a Cunit Quadre a l'oli de la SraHess
Inici de la Carrerada de Santa Coloma a Cunit. Oli sobre tela – Autora: Sra. Hess.

Les carrerades és el nom comú emprat per anomenar les vies pecuàries i ancestrals –de molts segles enrere– utilitzades pels pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus nombrosos ramats.
Precisament de Cunit arrencava un d’aquests ramals que s’endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d’alguns dies a Santa Coloma de Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes.
Des d’aquesta localitat els ramats seguien el seu camí en direcció a la Cerdanya, punt final del trajecte. Passats uns mesos i amb l’arribada de la tardor, amb el fred i les primeres neus emprenien el viatge de tornada novament cap a les terres baixes on passaven els mesos d’hivern gaudint d’un clima més suau i també d’unes pastures més fresques. Aquest era el cicle anual que es repetia des de molts segles anteriors i que es transmetia per tradició oral de pares a fills en un ofici que es conservava familiarment des que l’home primitiu va aprendre a domesticar el bestiar, ja en l’època ibèrica i molts segles abans del canvi d’era.

ramat-2944575_640
Ramat d’ovelles i cabres a un camí ramader

Penseu que d’una cabra o ovella se n’aprofita quasi tot. Quan l’animal es viu se n’extreu la llet i els seus derivats, així com la llana que després de tractada serà la base de preuats teixits, quan arriba a la fi de la seva vida útil l’animal en qüestió és aprofitat per la seva carn i també per la seva pell.

La possessió de ramats a la llarga va derivar –per la seva àmplia diversitat com a producte– en font important de riquesa i va ser l’origen de moltes fortunes del país que amb el temps van passar a mans de la noblesa i de l’església, principalment els monestirs – com Poblet i Santes Creus -que van acumular grans concentracions de ramats.

La Carrerada de Santa Coloma de Cunit

En el cas de Cunit la carrerada de Santa Coloma començava quasi tocant a la platja i continuava cap al nord per a fregar la masia de Sant Antoni, passava per sota de Cal Santó i s’enfilava vers Puig de Tiula i Vila-Seca. Continuava cap a Trencarroques, Masia la Creu, Les Tortes, arrabassava la carretera de Clariana a Castellet, seguia per sota San Semison i anava a tocar l’Arbós . En aquest trajecte rebia altres camins procedents de viles properes com Calafell, Cubelles i Vilanova. Transcorria cap a Sant Marçal, la riera de Marmellar i fregava Torrelles de Foix. Continuava cap a vora de Pontons, el coll de les Riambaldes, la plana d’Ancosa, Sant Magí de la Brufaganya i baixava en direcció a Santa Coloma, després d’un viatge que durava bastants jornades.
Una de les últimes famílies cunitenques que tenia ramats eren els germans Jaume i Sebastià Casañas Sole, de Cal Barretasso, ofici que mantenien des de feia dues o tres generacions. Un cop passada la guerra civil, a poc a poc es van anar sedentaritzant i van fer de pagesos en bones terres que havien adquirit, deixant així la ramaderia tradicional. De la veïna Cubelles també destaquem els Rulit (Isidro Montaner) i el Tona (Siscu Fontanals). Cap a principis dels 50, una família –Vilà– originària de Vallespinosa es va assentar a Cunit, a cal Baròn. Va ser l’últim ramat propi de Cunit.

Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Març 2018


Imatge de capçalera – Col·lecció particular. Imatge representativa extreta de Pixabay.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s