HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica

JOAN FERRANDO PAGÉS

Condecorat –pel seu coratge i valentia- amb la medalla de Melilla, amb passador del Kert.

Melilla, 1909

Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.

Una metralladora i tot el seu equipatge darrere d’un parapet de pedres, al voltant d’un campament del front.

A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.

El segón “Chunido”, ben aviat

Com us avançàvem, ja tenim a punt de sortir de la impremta el segon número dels quaderns d’història local que publiquem sota el nom de “Chunido“. Com a petit avanç, us mostrem la portada. El seu contingut com sempre serà variat i amè:

Cunit i el ciclisme (2)

Continuant amb el capítol anterior diguem com a complement que en Pau Solé, va fer la guerra civil amb l’exèrcit republicà, i més tard tres anys de servei amb els franquistes. Amb això se li van acabar les ganes de practicar ciclisme de competició, era l’únic noi de la família i a casa hi havia terres per treballar.

Una imatge del velòdrom d’El Vendrell en una cursa d’eliminació

Al contrari, en Josep Martí, que era sis anys més jove no li va tocar pas d’anar a la guerra, no obstant sí que va fer el servei militar amb la mala fortuna de ser destinat a la Guinea Equatorial, on va agafar unes febres tropicals – potser malària – de les que ja no es va recuperar mai més en la seva vida. Tenia temporades millors i altres pitjors, sort que tenia amistat amb uns farmacèutics de Barcelona que li van donar de franc tots els medicaments per poder tractar-se la seva malaltia. En casar-se va passar a viure a Vilanova.

Conferència: “La revolta contra Joan II 1462-1472. ANDREU BISBAL, senyor del castell de Cunit, declarat enemic del Principat “

Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2019 a Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 7 de setembre a les 12’30 hores. Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

La revolta contra Joan II

Tomba de Joan II al Monestir de Poblet

La guerra civil catalana va ser un llarg enfrontament entre els pagesos de remença – pagesos obligats a redimir-se, a comprar la seva llibertat i sotmesos als anomenats mals usos – i els seus senyors catalans. Aquesta guerra coincideix en el temps amb la lluita pel poder en el municipi barceloní entre els patricis – agrupats en la Biga – i els menestrals de la Busca. Sobre ambdós conflictes hi planeja també la pugna entre el rei i les Corts pel control de Catalunya. Els tres conflictes conflueixen en la mal anomenada guerra dels catalans contra Joan II, en una llarga guerra civil que va enfrontar els catalans entre 1462 i 1472.

Propera conferència: LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814. EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.

Dissabte, 13 de juliol a les 12 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

 

EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.

En principi el poble espanyol davant la passivitat dels Borbons va acceptar de bon grat la presència de les forces franceses. Tot va complicar-se pocs mesos després quan Bonaparte va començar a manipular la dinastia regnant, Carles IV i el seu fill Ferran enfrontats a causa del favorit reial Manuel Godoy.

Última conferència

Amb motiu de complir-se 80 anys de l’entrada de les forces franquistes a Cunit i el fet de coincidir amb Sant Sebastià, la Festa Major d’hivern de Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs va organitzar una nova conferència amb el suport de les regidories de Cultura i Patrimoni que va tenir lloc el passat dissabte dia 19 a les 6 de la tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament.

imatge de la Sala de Plens durant la conferència

Conferència: “Fa 80 anys … LES FORCES FRANQUISTES OCUPEN EL PENEDÈS “

Programat a dins dels actes de la Festa Major petita de Cunit, us convidem a una nova conferència.

– ATENCIÓ EDITEM HORA – Dissabte, 19 de gener a les 18h al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit:

Fa 80 anys …

Festes Majors. LES ORQUESTRES (4)

JOE GRIFOLL…… ¡Y con él llegó el escándalo…!!!

Una de les orquestres que va tocar a Cunit per la Festa Major a la Sala i que va deixar un agradable record, va ser la del JOE GRIFOLL, tot un “crack” de l’època musical dels 45 als 65 que li queda molt bé el títol d’aquella pel·lícula “Y con él llegó el escándalo…”

Orquestra Jaume Planas. Anys 30, Barcelona. El trompetista d’abaix a l’esquerra es en Josep Grifoll

Festes Majors. LES ORQUESTRES (3)

Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.

Imatge d’un cartell de l’Orquestra Marabú, de Valls als anys 60.