HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

IN MEMORIAM

JOAN SANMARTÍ i GREGO

Pioner de l’arqueologia cunitenca

Volem dedicar un petit espai per honrar la memòria de l’amic Joan Sanmartí i Grego que va morir a Barcelona el passat diumenge 23 d’octubre. Catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona i gran arqueòleg.

“QUICO” SALLÉS: TOTA LA VERITAT SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA

El periodista “Quico” Sallés del diari El Món digital, va ser el gran protagonista de la conferència-xerrada organitzada el passat dia 9 de setembre per a commemorar la Diada d’enguany, amb el tema OPERACIÓ CATALUNYA.

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

Cunit es queda sense vinya

Després de Cal Pla, ara s’ha arrancat la vinya de La Baronia.
Del gran imperi de 1850, només queda ja el Mas Peyrot.

Fa tres anys –el 2018- es va arrancar tota la vinya que encara restava en explotació a les terres de la finca de Cal Pla, uns 50.786 m² equivalents a unes 5 hectàrees o 15 jornals, i ara en farà poques setmanes, també li ha tocat el torn a la finca de La Baronia on només quedava una petita peça a cal Borges –en total 1 hectàrea o 3 jornals- que ja feia dos anys que no es treballava.

Juny del 2015. En el decurs de la tercera Xarel·lada, els assistents alliçonats per Melcior Soler Carbó, l’últim masover de cal Pla, visitant les vinyes de xarel·lo.
El 2018 seran definitivament arrancades com a final avançat als seus anys de vida.

2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.