Ens plau convidar-vos a la presentació del segón número dels quaderns d’història local: “CHUNIDO”.
Dissabte, 22 d’agost a les 12 hores, a la Biblioteca Municipal de Cunit.
A càrrec del Dr. JOAN SANTACANA.
Continua la lectura de “PRESENTACIÓ DEL No 2 DE LA REVISTA “CHUNIDO””
Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2019 a Cunit, us convidem a una nova conferència.
La guerra civil catalana va ser un llarg enfrontament entre els pagesos de remença – pagesos obligats a redimir-se, a comprar la seva llibertat i sotmesos als anomenats mals usos – i els seus senyors catalans. Aquesta guerra coincideix en el temps amb la lluita pel poder en el municipi barceloní entre els patricis – agrupats en la Biga – i els menestrals de la Busca. Sobre ambdós conflictes hi planeja també la pugna entre el rei i les Corts pel control de Catalunya. Els tres conflictes conflueixen en la mal anomenada guerra dels catalans contra Joan II, en una llarga guerra civil que va enfrontar els catalans entre 1462 i 1472. Continua la lectura de “Conferència: “La revolta contra Joan II 1462-1472. ANDREU BISBAL, senyor del castell de Cunit, declarat enemic del Principat “”
Malgrat els difícils anys immediats a la postguerra civil amb la misèria, fam, racionament i altres penúries derivades de l’autarquia franquista el jovent de Cunit encara treia temps per l’esbarjo i jugar una estona del diumenge a futbol enfrontant-se a equips de les poblacions veïnes, principalment Cubelles.
Aquí aportem al nostre blog la primera imatge que hem trobat de l’equip de futbol cunitenc i cal situar-la en els primers anys de la dècada dels 40:
En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.
Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.
En principi el poble espanyol davant la passivitat dels Borbons va acceptar de bon grat la presència de les forces franceses. Tot va complicar-se pocs mesos després quan Bonaparte va començar a manipular la dinastia regnant, Carles IV i el seu fill Ferran enfrontats a causa del favorit reial Manuel Godoy. Continua la lectura de “Propera conferència: LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814. EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS”
En el marc dels actes per a la diada de Sant Jordi a Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs organitza la pressentació de la publicació: Història del Castell de Cunit.
Malgrat que Cunit ja s’esmenta vers el 929 com afrontació per la banda de mar, del terme del castell d’Olèrdola, no serà fins al 1157 que apareix el primer document conegut on es fa menció del castell. Sembla que tenia dues fortificacions, ja que el pergamí en qüestió detalla ben clar els dos noms: Conito i El Farell, que constituïen una entitat pròpia sota el domini de Delmacio de Conito, quan es va segregar – per venda – del castell de Cubelles. Al llarg dels segles diversos propietaris s’aniran succeint com a titulars del castell. Continua la lectura de “SANT JORDI 2019 – Presentació de la publicació: HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT”
Programat a dins dels actes de la Festa Major petita de Cunit, us convidem a una nova conferència.
Continua la lectura de “Conferència: “Fa 80 anys … LES FORCES FRANQUISTES OCUPEN EL PENEDÈS “”
Una de les orquestres que va tocar a Cunit per la Festa Major a la Sala i que va deixar un agradable record, va ser la del JOE GRIFOLL, tot un “crack” de l’època musical dels 45 als 65 que li queda molt bé el títol d’aquella pel·lícula “Y con él llegó el escándalo…”
Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.
Continuem comentant les orquestres que en els 40/50 i 60 passaven per Cunit per amenitzar les Festes Majors. Ja vam dir que la immensa majoria venien d’El Vendrell on hi va haver moments que hi van coexistir fins a tres formacions musicals diferents i veritablement, a la mateixa vila no hi havia prou músics així que els diferents grups havien d’incorporar gent de fora per tal de poder completar les respectives plantilles. Hi hem trobat músics de Bellvei, Sitges i fins i tot de Sarral.
Com ja hem comentat en anteriors notes, les festes grans se celebraven amb balls amb orquestra a la “Sala” al costat de l’antic cafè. Principalment les festivitats eren per Sant Sebastià (20 de gener, festa major petita) i per Sant Cristòfol (10 de juliol, festa major gran), ocasionalment també s’havia fet ball per Sant Isidre, el 14 de maig, que era el patró de la pagesia.
Naturalment, a l’hora de llogar les orquestres sempre primava l’aspecte econòmic i per tant a fi de no incrementar la factura sempre venien de llocs no molt llunyans. Continua la lectura de “Les Festes Majors: LES ORQUESTRES”
