Ens plau convidar-vos a la presentació del segón número dels quaderns d’història local: “CHUNIDO”.
Dissabte, 22 d’agost a les 12 hores, a la Biblioteca Municipal de Cunit.
A càrrec del Dr. JOAN SANTACANA.
Continua la lectura de “PRESENTACIÓ DEL No 2 DE LA REVISTA “CHUNIDO””
Com us avançàvem, ja tenim a punt de sortir de la impremta el segon número dels quaderns d’història local que publiquem sota el nom de “Chunido“. Com a petit avanç, us mostrem la portada. El seu contingut com sempre serà variat i amè:
Com a epíleg dels posts anteriorment publicats sobre el ciclisme al bloc, és obligat de fer-hi un petit afegit. Rebuscant en el nostre arxiu volem destacar que el nostre poble també va acollir la Volta Ciclista a Catalunya en l’edició de 1974, quan encara el Joan Martí estava al davant de l’alcaldia. Continua la lectura de “Cunit i ciclisme (6)”
La biblioteca ha estat el centre cultural i dinamitzador de Cunit i, des dels seus inicis l’any 1989 als baixos de l’edifici del casal municipal fins a la seva nova localització al carrer de la Creueta ha tingut el privilegi de comptar amb l’experiència i l’empenta de la Marisa Ibáñez al capdavant. A la seva tasca de bibliotecària la Marisa va anar incloent l’organització d’activitats, espais d’aprenentatge, l’acostament de la cultura a tota la població i també va col·laborar amb aquesta associació ajudant i cedint espais on divulgar la història local. A més a més, i per davant de tot es va anar guanyant un lloc al cor de tots els que avui plorem la seva marxa. Avui ens ha deixat.
Se’ns fa molt dur escriure un adéu a una companya i amiga que ens deixa un buit tan gran.
Volem enviar el nostre condol a la seva família i a tots els seus estimats.
Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito – 30 de Maig de 2020
Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.
A la dècada dels vuitanta el caliu ciclista va arrancar novament a Cunit però només en grups de dos, tres o cinc aficionats que habitualment sortien els diumenges per fer cicloturisme per carreteres comarcals. La gent es va començar a animar i entre amics i companys de tertúlia que es reunien a la fusteria de cal Pau van prendre la decisió de crear un club totalment legal i federat tal com ja existien a Calafell, Cubelles i Vilanova. Continua la lectura de “Cunit i el ciclisme (4)”
Malgrat la marxa del “Sisquet González” a treballar a Alemanya seguint la petja de molts altres espanyols, l’afició al ciclisme, es mantenia viva a Cunit: dos joves cunitencs, a primers dels anys seixanta, també van provar el ciclisme de competició. A més van combinar la carretera i la pista doncs, amb el velòdrom del Vendrell ben a prop, els era més fàcil entrenar allà i també s’ho podien combinar amb la feina…
Continuant amb el capítol anterior diguem com a complement que en Pau Solé, va fer la guerra civil amb l’exèrcit republicà, i més tard tres anys de servei amb els franquistes. Amb això se li van acabar les ganes de practicar ciclisme de competició, era l’únic noi de la família i a casa hi havia terres per treballar.
Al contrari, en Josep Martí, que era sis anys més jove no li va tocar pas d’anar a la guerra, no obstant sí que va fer el servei militar amb la mala fortuna de ser destinat a la Guinea Equatorial, on va agafar unes febres tropicals – potser malària – de les que ja no es va recuperar mai més en la seva vida. Tenia temporades millors i altres pitjors, sort que tenia amistat amb uns farmacèutics de Barcelona que li van donar de franc tots els medicaments per poder tractar-se la seva malaltia. En casar-se va passar a viure a Vilanova. Continua la lectura de “Cunit i el ciclisme (2)”
Des de finals dels anys 20 del segle passat, el ciclisme va ser un esport molt popular –tant com el futbol – al nostre país arrossegava grans masses d’afeccionats. A diferència del futbol que es practica en un recinte tancat i s’hi poden seguir totes les jugades, sense problemes, les curses de bicicletes – a excepció dels velòdroms – només permetien als afeccionats concentrar-se a les cerimònies de les sortides, al llarg del recorregut, sobretot als colls de muntanya i majoritàriament a les arribades, que sempre es feien al centre de les localitats que acollien el final de les proves. El ja clàssic circuit de Montjuïc, amb la lineal de meta sota les fonts lluminoses d’en Buïgas era el lloc tradicional de les arribades a Barcelona.
Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2019 a Cunit, us convidem a una nova conferència.
La guerra civil catalana va ser un llarg enfrontament entre els pagesos de remença – pagesos obligats a redimir-se, a comprar la seva llibertat i sotmesos als anomenats mals usos – i els seus senyors catalans. Aquesta guerra coincideix en el temps amb la lluita pel poder en el municipi barceloní entre els patricis – agrupats en la Biga – i els menestrals de la Busca. Sobre ambdós conflictes hi planeja també la pugna entre el rei i les Corts pel control de Catalunya. Els tres conflictes conflueixen en la mal anomenada guerra dels catalans contra Joan II, en una llarga guerra civil que va enfrontar els catalans entre 1462 i 1472. Continua la lectura de “Conferència: “La revolta contra Joan II 1462-1472. ANDREU BISBAL, senyor del castell de Cunit, declarat enemic del Principat “”
