ELS AFUSELLAMENTS. Agost de 1939

Consell de Guerra. Judici sumaríssim d’urgència núm. 1140.

UN GRUP DE CUNITENCS DEMANA CLEMÈNCIA AL CAP DE L’ESTAT

Continuem amb el final del judici sumaríssim d’urgència núm. 1.140 de l’Audiència Militar de Tarragona al que, tal com us detallem en una entrada anterior d’aquest bloc, van ser inclosos tres cunitencs: en Josep Ferrando, en Josep Serra i en Joan Farré. El judici es dugué a terme el 20 de maig de 1939 i va acabar amb la condemna a mort d’alguns dels acusats, inculpats de l’assassinat dels quatre membres de la família cunitenca dels Marsé l’agost del 1936. Continuem el treball de la Srta. Carme Felius Guallar (com vam fer a l’anterior entrada del bloc) que el 2013 dintre de la col·lecció llibres de matrícula va estudiar la repressió franquista a Calafell.

SANT JORDI 2023

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, enguany organitzem dos actes que creiem donaran a parlar:

Presentació del llibre “CUNIT DESAPAREGUT”

Divendres, 21 d’abril a les 18 hores. A la Biblioteca Municipal Marta Mata.

Conferència “L’ENTORN NATURAL DE CUNIT”

Dissabte, 22 d’abril a les 12 hores. Al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Us en fem cinc cèntims a continuació:

Cunitencs celebren…

UN RETROBAMENT SINGULAR…

Un grup de cunitencs de diverses edats, però nascuts abans del 1958, van celebrar el passat dia 29 de març un esmorzar de germanor al Restaurant Rodaví, a la Masia de Can Nicolau. Van recordar que l’última trobada havia estat al febrer de 2007, és a dir setze anys enrera, i es va gaudir d’una jornada tot recordant moments de la infantesa – la millor etapa de la vida – i de quan jugaven pels carrers tranquils i pels camps del contorn urbà. Aquells anys ja són història, però, tot i això, i per celebrar l’excepcional ocasió van fer vots perquè aquesta trobada sigui més periòdica i no tornar a esperar un període tan llarg per tornar a reunir-se.

HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

IN MEMORIAM

JOAN SANMARTÍ i GREGO

Pioner de l’arqueologia cunitenca

Volem dedicar un petit espai per honrar la memòria de l’amic Joan Sanmartí i Grego que va morir a Barcelona el passat diumenge 23 d’octubre. Catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona i gran arqueòleg.

Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

“QUICO” SALLÉS: TOTA LA VERITAT SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA

El periodista “Quico” Sallés del diari El Món digital, va ser el gran protagonista de la conferència-xerrada organitzada el passat dia 9 de setembre per a commemorar la Diada d’enguany, amb el tema OPERACIÓ CATALUNYA.