El periodista “Quico” Sallés del diari El Món digital, va ser el gran protagonista de la conferència-xerrada organitzada el passat dia 9 de setembre per a commemorar la Diada d’enguany, amb el tema OPERACIÓ CATALUNYA.
Continua la lectura de ““QUICO” SALLÉS: TOTA LA VERITAT SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA”
L’Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern de l’Estat que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama muntada a Madrid va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa i amenaces per obtenir informacions confidencials. És només una de les branques de l’ofensiva nacional contra l’independentisme català que, tot i que és de les que s’havien de mantenir ocultes, amb el pas dels anys s’ha convertit en la més escandalosa i sorollosa i ha permès conèixer diverses derivacions d’allò que s’ha donat per batejar com “les clavegueres de l’estat“.
Continua la lectura de “DIADA 2022”Melilla, 1909
Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.
A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.
Continua la lectura de “1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica”Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi
El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.
Continua la lectura de “EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT”Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.
Fruit de la visita a Espanya de Heinrich Himmler, el totpoderós cap de la temible SS a finals d’octubre de 1940, es van arrancar diversos acords de les autoritats nacionals. Aquestes estaven en deute amb el dictador alemany Adolf Hitler pel gran ajut que havia tramès al general Franco amb homes i material militar des dels primers mesos de la sublevació feixista contra el govern de la República.
Els capitosts del III Reich que havien declarat la guerra a Polònia – el setembre del 39 – i ocupat diversos països de Centreeuropa i també envaït els Països Baixos i França, estaven mancats de molta mà d’obra per mantenir el gran ritme i esforç de la seva indústria perquè la majoria dels obrers en edat militar s’havien allistat a les forces armades del país.
Continua la lectura de “Un Cunitenc a l’Alemanya nazi 1941/42”Fa tres anys –el 2018- es va arrancar tota la vinya que encara restava en explotació a les terres de la finca de Cal Pla, uns 50.786 m² equivalents a unes 5 hectàrees o 15 jornals, i ara en farà poques setmanes, també li ha tocat el torn a la finca de La Baronia on només quedava una petita peça a cal Borges –en total 1 hectàrea o 3 jornals- que ja feia dos anys que no es treballava.
La Corporació Municipal davant de la situació epidemiològica ha decidit suspendre tota la programació prevista per Sant Sebastià, la Festa Major d’hivern que s’havia de celebrar entre el 20 i el 23 del mes de gener.
La nostra habitual conferència queda doncs anul·lada i haurem d’esperar a una millor ocasió per a dur-la a bon terme. Oportunament comunicarem la nova data.
Seguirem en contacte i gràcies per la vostra atenció
Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.
Continua la lectura de ” 2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”
El fet de que a Segur s’inaugurés l’1 de novembre del 1947 un baixador de tren per a un extens indret despoblat a on només hi havia dues masies (la Casa Nova i la Casa Vella), va ser un incomprensible greuge que la gent de Cunit no va acabar d’entendre. Al darrere, però, hi havia la gran influència que en José Orbaneja tenia per al règim franquista.
Continua la lectura de “1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”
Delmacio de Conito 