Les Festes Majors a Cunit

Un cop finida la guerra civil l’1 d’abril del 1939 van començar uns anys on faltava de tot, menys misèria. D’aquesta, desgraciadament n’hi havia per donar i per vendre. Les Festes Majors eren els únics dies on es trencava la pesada rutina diària de la feina al camp en un poble on la totalitat de la població es dedicava el 100 per 100 a l’agricultura. Les poques terres pròpies -que eren poques i de minsa superfície-  es treballaven per poder sobreviure en aquells anys difícils, i la majoria dels pagesos ho feien en terres en règim de parceria dels quatre o cinc oligarques locals, principalment de les grans finques del Castell i de Cal Pla.

Anuncis

Us cerquem

En acabar la conferència de dissabte 7 de juliol al saló de plens de l’Ajuntament, se’ns van adreçar dues persones interessades en la nostra entitat i, com fem normalment, vam prendre les dades per tal de contactar posteriorment. Desafortunadament el paper on vam prendre les dades de contacte s’ha perdut i no volem perdre d’aquesta manera el contacte amb vosaltres.

Propera conferència: “1850: ELS INDIANOS DE VILANOVA COMPREN LES MILLORS MASIES DE CUNIT”

Programat a dins dels actes de la Festa Major d’estiu de Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 7 de juliol a les 12  del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Qui eren els “indianos” de Vilanova?

Un “indià” és com es coneixia a Catalunya els aventurers i comerciants que després d’haver emigrat a les colònies espanyoles d’Ultramar tornaven – no pas tots – al país enriquits i amb grans fortunes.

Propera conferència: Els camins ramaders… la Carrerada de Santa Coloma; de la marina del Penedès a la Cerdanya.

Programat a dins dels actes de Sant Jordi 2018, hem preparat la conferència sobre els camins ramaders i la Carrerada de Santa Coloma a Cunit.

Dissabte 21 d’Abril, a les 18h a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Cunit, a la recerca del seu passat

Lloc on s’ubica el jaciment ibèric de Puig Pelós. | AJUNTAMENT DE CUNIT

Cunit realitzarà, la setmana vinent, una intervenció arqueològica amb l’objectiu de calibrar l’estat de conservació de les restes del jaciment ibèric de Puig Pelós i confirmar la seva cronologia dels segles III a I aC. La recerca té un especial interès a treure a la llum les dades relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi del Penedès Marítim i socialitzar els seus resultats al municipi.

Els camins ramaders. La Carrerada de Santa Coloma.

Inici de la Carrerada de Santa Coloma a Cunit. Oli sobre tela – Autora: Sra. Hess.

Les carrerades és el nom comú emprat per anomenar les vies pecuàries i ancestrals –de molts segles enrere– utilitzades pels pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus nombrosos ramats.
Precisament de Cunit arrencava un d’aquests ramals que s’endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d’alguns dies a Santa Coloma de Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes.

Etimologia del nom de Cunit

Plànol actual de Cunit amb els seus característics espigons, el port de Segur de Calafell, i el port de la Tèrmica de Cubelles.

Sobre l’origen del nom de Cunit s’han dit tota classe de teories, alguns inclús arriben a proposar autèntiques bajanades com a fer derivar-lo de Conill, sense cap mena de base i d’estudi científic.

En primer lloc, cal dir que es tracta d’un topònim. La primera vegada que surt esmentat en un document escrit és l’any 929, quan el comte Barcelona Sunyer I va repoblar l’antiga ciutat romana d’Olèrdola.

Preparació del Chunido 2

Propera activitat

A fi que esteu al corrent de les nostres activitats us comuniquem que ja estem preparant el número 2 del nostre quadern d’història local, CHUNIDO:

La Talaia de Vila-Seca

Cercant el Farrell

Gràcies a la troballa i interpretació de l’escriptura de la venda del castell de Cunit i el seu terme, segregat el 1157 del de Cubelles, segons consta en un pergamí a l’arxiu del Marquès d’Alfarràs, des del 2014 sabem que al municipi de Cunit i a més del propi castell que no és l’actual hi havia una altra fortificació ben propera que s’anomenava Farell.

SANT SEBASTIÀ 2018 – Conferència: “La immigració occitana al Penedès” – Segles XVI i XVII * El cas de Cunit

Ramaderia al Penedès

Amb motiu de la Festa Major Petita de Sant Sebastià de Cunit i amb el patrocini de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cunit:

Conferència el dissabte, 20 de gener a les 18h del vespre al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

LA IMMIGRACIÓ OCCITANA AL PENEDÈS – SEGLES XVI i XVII 

Cap a finals del segle XV Catalunya havia perdut el 37% de la seva població a causa de la guerra civil contra Joan II, la pesta, males collites i sequera continuada tan és així que el cens s’havia reduït a només 300.000 habitants.