Festes Majors. LES ORQUESTRES (2)

Continuem comentant les orquestres que en els 40/50 i 60 passaven per Cunit per amenitzar les Festes Majors. Ja vam dir que la immensa majoria venien d’El Vendrell on hi va haver moments que hi van coexistir fins a tres formacions musicals diferents i veritablement, a la mateixa vila no hi havia prou músics així que els diferents grups havien d’incorporar gent de fora per tal de poder completar les respectives plantilles. Hi hem trobat músics de Bellvei, Sitges i fins i tot de Sarral.

L’orquestra “Melodía”, és la que més anys s’ha mantingut en primer pla en el panorama musical comarcal.

Anuncis

Les Festes Majors: LES ORQUESTRES

Com ja hem comentat en anteriors notes, les festes grans se celebraven amb balls amb orquestra a la “Sala” al costat de l’antic cafè. Principalment les festivitats eren per Sant Sebastià (20 de gener, festa major petita) i per Sant Cristòfol (10 de juliol, festa major gran), ocasionalment també s’havia fet ball per Sant Isidre, el 14 de maig, que era el patró de la pagesia.

Orquestra Savoy, de Torredembarra (imatge per deferència de la família Miracle)

Naturalment, a l’hora de llogar les orquestres sempre primava l’aspecte econòmic i per tant a fi de no incrementar la factura sempre venien de llocs no molt llunyans.

Les Festes Majors d’abans

La matança del xai o cabrit

Continuant amb el tema de les Festes Majors d’abans, encetat en una nota anterior, cal dir que dintre del caire festiu també calia incloure-hi l’aspecte gastronòmic. La Festa Major era una diada senyalada i les famílies cunitenques ho celebraven traient els millors àpats dintre de les seves modestes possibilitats.

La cercavila prèvia al solemne ofici religiós. La comitiva anant cap a l’església després d’haver sortit de la Casa de la Vila i baixat pel carrer nou, encapçalada pels músics i seguida pels escolans Ramon Ricart, Llorenç Pena i Josep Solé, i els nens Joan de cal Raldiris i el Magines Vilamajó, a continuació els capellans de Cubelles i Calafell i el de Cunit Josep Simó entremig d’ells dos, acompanyats de les primeres autoritats: l’alcalde Alejandro Aviñó i el sergent de la Guàrdia Civil, cap de la caserna local. A la fila que segueix: el secretari de l’Ajuntament Sr. Prim, de Cubelles; Francesc Coll, de Cal Blanco; Josep Almirall, de Cal Nicolau i Joan Urgell, de Cal Forner, membres tots ells del consistori.
La imatge està feta passant per davant de l’hort de Cal Moles i cal datar-la a mitjans dels anys 50.

Propera conferència: “L’expansió del comtat de Barcelona vers les valls del Foix i del Gaià Segles IX, X i XI”

Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2018 a Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 8 de setembre a les 12 del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

L’EXPANSIÓ DEL COMTAT DE BARCELONA VERS EL SUD

L’any 718 les terres catalanes són envaïdes pels àrabs que des de la seva arribada el 711 ja havien anat ocupant quasi tot el territori peninsular. Les ciutats del nostre país que presenten resistència com Tarragona, Mataró i Empúries són assaltades i destruïdes. Altres com Barcelona i Girona es lliuren pacíficament mitjançant pactes i el corresponent pagament de tributs als nous ocupants.

Les Festes Majors a Cunit

Un cop finida la guerra civil l’1 d’abril del 1939 van començar uns anys on faltava de tot, menys misèria. D’aquesta, desgraciadament n’hi havia per donar i per vendre. Les Festes Majors eren els únics dies on es trencava la pesada rutina diària de la feina al camp en un poble on la totalitat de la població es dedicava el 100 per 100 a l’agricultura. Les poques terres pròpies -que eren poques i de minsa superfície-  es treballaven per poder sobreviure en aquells anys difícils, i la majoria dels pagesos ho feien en terres en règim de parceria dels quatre o cinc oligarques locals, principalment de les grans finques del Castell i de Cal Pla.

Us cerquem

En acabar la conferència de dissabte 7 de juliol al saló de plens de l’Ajuntament, se’ns van adreçar dues persones interessades en la nostra entitat i, com fem normalment, vam prendre les dades per tal de contactar posteriorment. Desafortunadament el paper on vam prendre les dades de contacte s’ha perdut i no volem perdre d’aquesta manera el contacte amb vosaltres.

Propera conferència: “1850: ELS INDIANOS DE VILANOVA COMPREN LES MILLORS MASIES DE CUNIT”

Programat a dins dels actes de la Festa Major d’estiu de Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 7 de juliol a les 12  del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Qui eren els “indianos” de Vilanova?

Un “indià” és com es coneixia a Catalunya els aventurers i comerciants que després d’haver emigrat a les colònies espanyoles d’Ultramar tornaven – no pas tots – al país enriquits i amb grans fortunes.

Propera conferència: Els camins ramaders… la Carrerada de Santa Coloma; de la marina del Penedès a la Cerdanya.

Programat a dins dels actes de Sant Jordi 2018, hem preparat la conferència sobre els camins ramaders i la Carrerada de Santa Coloma a Cunit.

Dissabte 21 d’Abril, a les 18h a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Cunit, a la recerca del seu passat

Lloc on s’ubica el jaciment ibèric de Puig Pelós. | AJUNTAMENT DE CUNIT

Cunit realitzarà, la setmana vinent, una intervenció arqueològica amb l’objectiu de calibrar l’estat de conservació de les restes del jaciment ibèric de Puig Pelós i confirmar la seva cronologia dels segles III a I aC. La recerca té un especial interès a treure a la llum les dades relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi del Penedès Marítim i socialitzar els seus resultats al municipi.

Els camins ramaders. La Carrerada de Santa Coloma.

Inici de la Carrerada de Santa Coloma a Cunit. Oli sobre tela – Autora: Sra. Hess.

Les carrerades és el nom comú emprat per anomenar les vies pecuàries i ancestrals –de molts segles enrere– utilitzades pels pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus nombrosos ramats.
Precisament de Cunit arrencava un d’aquests ramals que s’endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d’alguns dies a Santa Coloma de Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes.