Recordant al Dr. Dachs

El Doctor Ramon Dachs i Andreu a una fotografia d’arxiu

El dissabte dia 24 de juliol a les 10 hores al vestíbul de l’actual CAP, l’Ajuntament de Cunit farà un sentit homenatge a la memòria del Doctor Ramon Dachs, originari de Barcelona on va néixer el 1891 i establert a Calafell des de 1917 fins al 1968, any de la seva mort (com ja us vam avançar en aquesta entrada).

Des de la localitat veïna, on també estava en la plantilla del Sanatori de Sant Joan de Déu, el Dr. Dachs es desplaçava una tarda a la setmana fins a Cunit on visitava casa per casa a tots els cunitencs de forma totalment desinteressada. Per a ell el primer era la salut de les persones.

Per homenatjar aquesta figura de la nostra vila i com a recordatori, es col·locarà una placa amb la seva imatge i un petit text a l’exterior del vestíbul de l’actual CAP, a l’avinguda del Castell.

Per a aquest acte els seus familars ja han anunciat la seva assistència i es desplaçaran expressament des de Canàries i Astúries.

A fi de donar més suport a l’esmentat homenatge agrairem la vostra assistència.

---

Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito

LA RUPTURA MUNICIPAL DEL 1979

Nova conferència dissabte 10 de juliol, a les 12:00 h al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit

Façana de la Casa de la Vila construïda el 1892 segons l’escut en relleu sobre la porta principal.

El conferenciant: Andreu Mayayo

Per la propera Festa Major de Sant Cristòfol la nostra entitat anuncia una nova conferència a càrrec del catedràtic i a la vegada polític Andreu Mayayo Artal, doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics i Internacionals.

Descobertes més barraques de pedra

TRES A MAS PEIROT

Continua la recerca de les poques barraques de pedra seca que encara romanen en peu dintre del terme de Cunit. Recentment l’estudiós i especialista arbocenc Robert Rovira Ferre ha prospectat intensament la gran finca de Mas Peirot, que com sabeu està repartida entre els municipis de Cunit i Cubelles. Els seus propietaris – una família hispano-belga – paguen les corresponents contribucions als dos ajuntaments que la comparteixen malgrat ser en comarques i municipis diferents.

La primera de les tres barraques comptabilitzades a Mas Peirot i dins del terme de Cunit. Està situada a l’extrem de llevant quasi a fregar la barrera central del peatge de l’autopista C-32. Està pendent d’esbrossar i al seu peu hi discorre la canal que portava l’aigua del pantà de Foix emprada pels regants de Cunit.

Cunit recupera el seu patrimoni rural gràcies al voluntariat

Continua la restauració del patrimoni rural del nostre terme. El passat dilluns dia 19 d’abril un equip de deu jubilats – tots voluntaris – vilafranquins encapçalats per l’arbocenc Robert Rovira Farré van dedicar tota la jornada a completar la reconstrucció d’una de les barraques de pedra seca del municipi que va ser descoberta en el transcurs de l’any passat.

Territori i demografia

Per Sant Jordi, re-reprenem l’activitat!

En el marc de les activitats previstes per a Sant Jordi 2021 a Cunit, hem re-programat la conferència sobre territori i demografia que vam suspendre per a la festivitat de Sant Sebastià.

Serà el dissabte 24 d’Abril a les 12h, a la Biblioteca Municipal Marta Mata.

Dels “djebels” d’Ifni a la selva de la Guinea

Un cunitenc en els anys 43/45
JOSEP MARTÍ RICART

El Josep Martí amb l’uniforme de “Tiradores de Ifni” amb el característic “tarbush” de color roig amb la insígnia de l’estrella i la mitja lluna, a finals del 1942

Un cop acabada la guerra civil totes les quintes de soldats que havien servit en les files de l’exèrcit de la República van ser obligats ara pels franquistes a tornar a fer el servei militar sota la bandera bicolor “monàrquica”. És a dir que en pocs anys es van ajuntar els que “repetien” amb les noves incorporacions de joves cridats per primera vegada a files. Malgrat que el general Franco va dissoldre moltes unitats en acabar el conflicte, tot i això els soldats presents en servei eren moltíssims, amb la nombrosa despesa que això comportava en manutenció, uniformes i armament i sous dels oficials que era un autèntic desastre i va donar lloc a una corrupció generalitzada entre alguns alts comandaments.

Un cunitenc que va viure una experiència ben singular va ser el Josep Martí Ricart, fill de l’agutzil Joan Martí Mestre i Carme Ricart Dalmau, nascut el febrer del 1922 i sortejat en el reemplaçament de finals del 1942.

Va ser destinat a un “Tabor de tiradores” a Ifni, amb majoria de tropes indígenes però enquadrats per oficials i sotsoficials peninsulars. Després de pocs mesos en aquest enclavament Marroquí es va formar una Agrupació mixta, seguint ordres del Ministeri de l’Exèrcit, per enviar-la a la colònia de la Guinea Equatorial. Estàvem en plena Segona Guerra Mundial, i aquest petit territori era envoltat per diverses colònies franceses: Camerun, Congo francès, Gabon i Oubangui Chari, que es debatien entre seguir fidels al mariscal Philippe Petain, que representava la França derrotada que havia demanat “l’armistici” als alemanys, o pel contrari recolzar les minses forces revoltades del general Charles De Gaulle que havia fugit a Londres per aixecar la bandera de la França Lliure.

LES PEREGRINACIONS A MONTSERRAT

Per als cunitencs van ser molt habituals en els anys 40 i 50

La vida social de Cunit als anys de la postguerra civil es regulava per part del Consistori amb la figura del batlle, que al seu temps era nomenat pel governador Civil de Tarragona. Mitjançant un pregó, l’Algutzir -el vell Martí- feia arribar de tant en tant i cap al vespre els edictes i bans municipals a les cantonades dels quatre carrers de què es componia el poble en aquells anys. Un escamot de la Guàrdia Civil –un sergent o caporal i cinc o sis números– assentat a la casa annexa de “Cal Sebastià” -de planta baixa i pis- es cuidava de vetllar pel compliment de l’ordre i de perseguir el contraban amb la vigilància de les platges. Vigilaven també qualsevol alteració ja fora a l’únic cafè del poble, on els caps de setmana es jugava a cartes, o a la Sala de ball, l’edifici del costat. Els cunitencs no tenien cap altra distracció d’estar als camps treballant de sol a sol o d’anar al mercat de Vilanova els dissabtes a vendre els seus excedents agrícoles.

LA PREMSA DE CAL MARQUÈS ES REINSTAL·LA AL VINSEUM

La “Joia” del Museu de Vilafranca.

Imatge dels anys 80. La premsa de cal Marquès a la sala dels baixos del primitiu Museu del Vi, a Vilafranca del Penedès.

Després d’haver estat desmuntada i guardada durant deu anys -des del 2010- al magatzem de reserves del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, la premsa de lliure originària de la casa pairal de “Cal Marquès” de Cunit es va tornar a transportar el passat 21 de gener. El seu nou emplaçament és el lloc que ocuparà la gran ampliació que s’està duent a terme de l’esmentada institució museística i rebatejada com a “Vinseum” a la plaça de Jaume I, al costat del Palau Reial, enfront de la basílica de Santa Maria. Fins ara s’hi dedicaven 500 m² d’exposició i ara amb el nou projecte s’arribarà fins als 3.000 m².

DE QUAN EL FUTBOL DE CUNIT VESTIA COM L’ESPANYOL

Anys “40”

El RCD Espanyol de Barcelona es va fundar l’any 1900, i entre els anys 1910 i 1940 la seva equipació consistia en samarreta blanca amb barres verticals blaves, pantaló negre i mitgetes negres amb unes franges a la vora. Precisament per aquesta temporada de 2020/21 el conjunt barceloní ha volgut recuperar la vestimenta del 1940 per commemorar el 120 aniversari.

Drets en segona fila tenim: en Juanito Vidal, de cal Cego, suposat entrenador, amb camisa i corbata, en Rafel Mestre de cal Xic, en Josep Mestre de cal Llagot, en Josep Farré de ca la Maria de cal Pau, de porter en Ramon Ricart de cal Mingo, en Alejandro Aviñó de cal Met i en Tòfol Romagosa de cal Camelo.
En primera fila i agenollats: en Jaume Farré, de ca la Roseta, en Mariano Arroyo, de la Casilla, en Joan Ricart de cal Mingo, en Jordi Farré de ca la Roseta i en Josep Mestre de cal Xic.

Val a dir que aquest és el vestuari que presenta l’única foto que tenim d’un incipient equip ocasional de futbol a Cunit a primers dels anys quaranta. Eren els anys posteriors a la guerra civil que va deixar el país en la misèria, però encara quedaven estones per esbargir-se corrent al darrere d’una pilota. El vestit emprat va ser regalat per en Salvador Corderas Sagalés, el poderós oligarca i propietari de la gran hisenda del Castell de Cunit, de sempre ben alineat amb els ocupants franquistes del país d’ençà del 1939.

Reprenem l’activitat (editat)

En Roger Benito a una de les anteriors conferències a la sala de plens de l’Ajuntament

**nota posterior a la publicació d’aquesta entrada:

Sentim comunicar-vos que degut a l'actual situació sanitària, el govern municipal ha anul·lat totes les activitats  inicialment previstes per Sant Sebastià (Festa Major d'hivern). Per tant, la xerrada del dissabte dia 23 quedarà suspesa fins a nova data.

No obstant continuarem fent-vos arribar futures notícies mitjançant el nostre blog.