DIADA 2022

CONFERÈNCIA: L’OPERACIÓ CATALUNYA

Divendres, 9 de setembre, a les 18 hores; al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit. A càrrec del periodista Quico Sallés

Imatge de la manifestació de l’onze de setembre del 2012 al seu pas per el passeig Lluís Companys de Barcelona. (elPaís)

L’Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern de l’Estat que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama muntada a Madrid va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa i amenaces per obtenir informacions confidencials. És només una de les branques de l’ofensiva nacional contra l’independentisme català que, tot i que és de les que s’havien de mantenir ocultes, amb el pas dels anys s’ha convertit en la més escandalosa i sorollosa i ha permès conèixer diverses derivacions d’allò que s’ha donat per batejar com “les clavegueres de l’estat“.

1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica

JOAN FERRANDO PAGÉS

Condecorat –pel seu coratge i valentia- amb la medalla de Melilla, amb passador del Kert.

Melilla, 1909

Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.

Una metralladora i tot el seu equipatge darrere d’un parapet de pedres, al voltant d’un campament del front.

A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

Un Cunitenc a l’Alemanya nazi 1941/42

EDUARD ARTIGAS HUGUÉ

Fruit de la visita a Espanya de Heinrich Himmler, el totpoderós cap de la temible SS a finals d’octubre de 1940, es van arrancar diversos acords de les autoritats nacionals. Aquestes estaven en deute amb el dictador alemany Adolf Hitler pel gran ajut que havia tramès al general Franco amb homes i material militar des dels primers mesos de la sublevació feixista contra el govern de la República.

Els capitosts del III Reich que havien declarat la guerra a Polònia – el setembre del 39 – i ocupat diversos països de Centreeuropa i també envaït els Països Baixos i França, estaven mancats de molta mà d’obra per mantenir el gran ritme i esforç de la seva indústria perquè la majoria dels obrers en edat militar s’havien allistat a les forces armades del país.

Cunit es queda sense vinya

Després de Cal Pla, ara s’ha arrancat la vinya de La Baronia.
Del gran imperi de 1850, només queda ja el Mas Peyrot.

Fa tres anys –el 2018- es va arrancar tota la vinya que encara restava en explotació a les terres de la finca de Cal Pla, uns 50.786 m² equivalents a unes 5 hectàrees o 15 jornals, i ara en farà poques setmanes, també li ha tocat el torn a la finca de La Baronia on només quedava una petita peça a cal Borges –en total 1 hectàrea o 3 jornals- que ja feia dos anys que no es treballava.

Juny del 2015. En el decurs de la tercera Xarel·lada, els assistents alliçonats per Melcior Soler Carbó, l’últim masover de cal Pla, visitant les vinyes de xarel·lo.
El 2018 seran definitivament arrancades com a final avançat als seus anys de vida.

Comunicat sobre la Festa Major d’hivern

La Corporació Municipal davant de la situació epidemiològica ha decidit suspendre tota la programació prevista per Sant Sebastià, la Festa Major d’hivern que s’havia de celebrar entre el 20 i el 23 del mes de gener.

La nostra habitual conferència queda doncs anul·lada i haurem d’esperar a una millor ocasió per a dur-la a bon terme. Oportunament comunicarem la nova data.

Seguirem en contacte i gràcies per la vostra atenció

2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

De quan es va celebrar un festival popular per recaptar diners.

El fet de que a Segur s’inaugurés l’1 de novembre del 1947 un baixador de tren per a un extens indret despoblat a on només hi havia dues masies (la Casa Nova i la Casa Vella), va ser un incomprensible greuge que la gent de Cunit no va acabar d’entendre. Al darrere, però, hi havia la gran influència que en José Orbaneja tenia per al règim franquista.

MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.