Sant Jordi 2024

Les vil·les romanes al Penedès Marítim

Conferència: divendres 26 d’Abril a les 18h, a la Sala de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

imatge d’un celler romà amb dolies

Les vil·les romanes eren un conjunt d’edificacions agrícoles justament aixecades al costat dels camps que les envoltaven. Constaven d’un gran edifici on vivien – no sempre – els propietaris més tot un seguit de construccions annexes destinades a usos agrícoles com a graners, estables, celler, cups així com per les activitats que tot això comportava com ferrers, forns, fusteria. Naturalment, s’hi incloïa la residència per al capatàs, els guardes i, tanmateix, les cabanes dels esclaus, que, al cap i a la fi, eren els que amb les seves forces i suor feien rutllar l’explotació de tot el conjunt.

EL PAISATGE ANTIC DE LA MEDITERRÀNIA

LA MARESMA DE CUNIT: SONDEJOS ALS PRATS I AIGUAMOLLS

El passat 1 de febrer un equip de la Universitat de Barcelona encapçalat pel catedràtic Santiago Riera, de la Facultat de Geografia i Història, i acompanyat per tres estudiants de postgrau van estar sis hores fent una sèrie de sondejos per extreure mostres de la zona a on es va projectar mantenir una llacuna i actualitzar-la per recuperar l’aspecte dels antics prats i aiguamolls de Cunit.

I…LA CREU VA APARÈIXER.

Exposada a la Parròquia els dies 13 i 14 de gener

Imatge de la Creu “desapareguda” tal com va ser exposada davant de l’altar major el cap de setmana del 13 i 14 de gener passat (Joan Giralt Sagrera)

Com us vam explicar anteriormente al bloc, la Creu de Plata propietat de la Parròquia local feia molts anys que no es mostrava en cap mena de festivitat. Això va fer creure a molts dels feligresos originaris de Cunit, que l’havien tingut present des de 1939 fins al 1969 en tots els actes festius que organitzaven els diferents capellans, que havia desaparegut. Feia més de cinquanta anys que no es mostrava en públic. Es creia que potser s’havia traslladat a l’Arquebisbat de Tarragona, inclús es va témer el pitjor, que hagués estat objecte d’algun robatori o d’alguna transacció comercial amb algun antiquari sense escrúpols.

SANT SEBASTIÀ 2024

Conferència: CUNIT / CUBELLES amors i desamors entre veïns

Divendres 19 de Gener, a les 18:30h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cunit

a càrrec de F. Xavier Martínez Roig

Imatge del 1908 de la parròquia i el campanar de Cunit.

El Patrimoni Parroquial

LA CREU DE PLATA DESAPAREGUDA

Des de fa molts anys es troba a faltar una gran creu de plata massissa que al llarg de molts anys va formar part del patrimoni de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit. Era una apreciada joia que sempre presidia els principals actes, solemnitats, processons i d’altres esdeveniments de gran categoria. Tenim entès, sempre segons el record dels escolans de l’època, que es tractava d’una peça de plata massissa molt treballada, que presentava moltes filigranes a la seva superfície i que seria l’obra d’un consumat artesà sense cap mena de dubte. Ignorem la seva antiguitat i si formava part del patrimoni parroquial des de molts anys enrere.

Any 1953. Al centre de la imatge Ramon Ricart, de cal Felip amb la Creu objecte d’aquest article i que avui està desapareguda. Està feta davant de l’hort de Cal Moles, l’acompanyem el nen Joan Martí de Ca l’Anton i els altres escolans, Josep Solé de Cal Pau a una banda i a l’altra Llorenç Pena, de La Casilla i Josep Ferrando de Cal Tòfol.
(Arxiu Ramon Ricart Soler)

REIS, PRESIDENTS I MINISTRES, QUAN TOTHOM PASSAVA DE LLARG DE CUNIT…

El poble de Cunit a principis del segle XX amb prou feina arribava als tres-cents habitants, incloent el capellà i els set carrabiners de la caserna de la platja. La nostra era una vila insignificant del mapa provincial on no valia la pena aturar-se. Únicament s’hi acostava el bisbe de Barcelona i el seu seguit eclesiàstic per realitzar la periòdica visita pastoral consistent en revisar llibres, comptes i comprovar l’estat de la parròquia, i ho feia cada certs anys. Recordem que des de l’any 930 fins al 1957 Cunit va formar part de les diòcesis del Bisbat de Barcelona. El 1958 seguint les directrius de la Santa Seu va passar a l’arquebisbat de Tarragona. Aquest canvi va merèixer la visita del cardenal gallec Benjamin de Arribas y Castro primat de Tarragona per conèixer els seus nous feligresos. També algun que altre governador civil de Tarragona i tota la patuleia que l’acompanyava va ser present molt esporàdicament en alguna visita protocol·lària.

LA DESAMORTITZACIÓ A CUNIT

Anys 1855-56

Imatge actual del carrer de Sant Antoni vist des de la terrassa de l’edifici del Casal Municipal – (foto Carme Vera)

La Parròquia de Sant Cristòfol de Cunit va tenir rector propi fins a l’any 1363 en què per culpa d’una forta despoblació va ser agregada i va passar a ser sufragània de la de Santa Maria de Cubelles.

Amb tot i aquesta absorció sembla que els comptes es portaven per separat, ja que cadascuna tenia les seves propietats ben diferenciades fruit de les herències que alguns potentats i feligresos donaven a l’església per a salvació de les seves animes, a part de les diverses rogatives i misses que deixaven encarregades i pagades abans de morir. Aquesta dependència de la parròquia cunitenca es va mantenir fins a l’any 1868 en què Cunit torna a recuperar la seva “independència” eclesiàstica.

Pocs anys abans a causa de la llei desamortitzadora de l’1 de maig de 1855 es declararien en venda:

“tots els predis rústecs i urbans i els censos i censals que pertanyin a les diverses institucions de l’Estat, al Clergat, als ordes militars, a les confraries, obres pis i santuaris, a l’Infant Carles, als propis dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública o a les mans mortes”.

LES ARRELS PREHISTÒRIQUES DE CUNIT

DUES TROBALLES INÈDITES: EL TERRABLANC I EL FONDO DEL ROIG “2”

Avui dia sabem que el terme de Cunit estava poblat en època ibèrica. De tots són coneguts els diversos jaciments escampats pel contorn si bé conformats per petits nuclis camperols de caràcter totalment agrícola i majoritàriament dedicats al cultiu de cereals: el Corral del Castell, Puig Pelós – on anualment encara es fa una campanya d’excavació -; el Fondo del Roig; les Figueretes-Plademar als que cal afegir l’Avenc de Sant Antoni, utilitzat com a sepulcre des del neolític, però conegut també per les restes de ceràmica ibèrica i de vernís negre trobats al seu interior en alguna de les sis campanyes d’investigació. A tots ells encara podríem afegir els que s’han trobat a Mas d’en Pedro i a Ca la Guineu, ben propers a Cunit però avui en terme de Cubelles.

Els edificis de l’avda. Barcelona vistos des del vial del ffcc. Al centre de la imatge hi ha el jaciment del Terrablanc, en la petita elevació del terreny, sobre mateix dels aiguamolls del prat de Cunit i la plana del Castell, actualment en procés d’urbanització.

Caldria destacar doncs que els assentaments en aquesta època eren dispersos però no gaire allunyats els uns dels altres. Probablement encara hi hauria alguns nuclis més, però per diverses raons no s’han pogut descobrir – falta de prospecció o el trinxament del territori en fer les diverses urbanitzacions – però les podem deduir pel model d’ocupació del territori i la poca separació entre els diferents jaciments.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2023

Conferència: 1939-1975, LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA

a càrrec de: Antoni Batista Viladrich. Doctor en Ciències de la comunicació.

Dissabte, 9 de setembre, a les 11’30 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament

Conferència: Entre internacionals i biberons, 25 de juliol de 1938. L’Exèrcit Popular i la batalla de l’Ebre.

Les forces republicanes passen l’Ebre pel sector de Miravet.

Dissabte, 8 de juliol a les 11,30 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Amb motiu de la FESTA MAJOR 2023 ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de Xavier Rubio Campillo, de l’Universitat de Barcelona.

Entre internacionals i biberons,25 de juliol de 1938. L’Exèrcit Popular i la batalla de l’Ebre.

El pròxim 25 de juliol es compliran vuitanta-cinc anys de la sagnant batalla de l’Ebre. En certa manera va ser l’última ofensiva per salvar la República. La nit del 24 al 25, les tropes de l’Exèrcit Popular van travessar l’Ebre per diversos punts i van trobar totalment desprevingudes les forces franquistes que ocupaven tota la riba dreta del riu.