HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

Continua la lectura de “HORA DE PASSAR COMPTES”

CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana
Continua la lectura de “CAFÈ PER A TOTS”

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

Continua la lectura de “Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL”

Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

Continua la lectura de “Els símbols franquistes a Cunit”

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

Continua la lectura de “EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT”

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)
Continua la lectura de “EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT”

 2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

Continua la lectura de ” 2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”

1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

El fet de que a Segur s’inaugurés l’1 de novembre del 1947 un baixador de tren per a un extens indret despoblat a on només hi havia dues masies (la Casa Nova i la Casa Vella), va ser un incomprensible greuge que la gent de Cunit no va acabar d’entendre. Al darrere, però, hi havia la gran influència que en José Orbaneja tenia per al règim franquista.

Continua la lectura de “1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”

MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.

Continua la lectura de “MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL”

Descobertes més barraques de pedra

TRES A MAS PEIROT

Continua la recerca de les poques barraques de pedra seca que encara romanen en peu dintre del terme de Cunit. Recentment l’estudiós i especialista arbocenc Robert Rovira Ferre ha prospectat intensament la gran finca de Mas Peirot, que com sabeu està repartida entre els municipis de Cunit i Cubelles. Els seus propietaris – una família hispano-belga – paguen les corresponents contribucions als dos ajuntaments que la comparteixen malgrat ser en comarques i municipis diferents.

La primera de les tres barraques comptabilitzades a Mas Peirot i dins del terme de Cunit. Està situada a l’extrem de llevant quasi a fregar la barrera central del peatge de l’autopista C-32. Està pendent d’esbrossar i al seu peu hi discorre la canal que portava l’aigua del pantà de Foix emprada pels regants de Cunit.
Continua la lectura de “Descobertes més barraques de pedra”