Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

De quan es va celebrar un festival popular per recaptar diners.

El fet de que a Segur s’inaugurés l’1 de novembre del 1947 un baixador de tren per a un extens indret despoblat a on només hi havia dues masies (la Casa Nova i la Casa Vella), va ser un incomprensible greuge que la gent de Cunit no va acabar d’entendre. Al darrere, però, hi havia la gran influència que en José Orbaneja tenia per al règim franquista.

MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.

Descobertes més barraques de pedra

TRES A MAS PEIROT

Continua la recerca de les poques barraques de pedra seca que encara romanen en peu dintre del terme de Cunit. Recentment l’estudiós i especialista arbocenc Robert Rovira Ferre ha prospectat intensament la gran finca de Mas Peirot, que com sabeu està repartida entre els municipis de Cunit i Cubelles. Els seus propietaris – una família hispano-belga – paguen les corresponents contribucions als dos ajuntaments que la comparteixen malgrat ser en comarques i municipis diferents.

La primera de les tres barraques comptabilitzades a Mas Peirot i dins del terme de Cunit. Està situada a l’extrem de llevant quasi a fregar la barrera central del peatge de l’autopista C-32. Està pendent d’esbrossar i al seu peu hi discorre la canal que portava l’aigua del pantà de Foix emprada pels regants de Cunit.

LES PEREGRINACIONS A MONTSERRAT

Per als cunitencs van ser molt habituals en els anys 40 i 50

La vida social de Cunit als anys de la postguerra civil es regulava per part del Consistori amb la figura del batlle, que al seu temps era nomenat pel governador Civil de Tarragona. Mitjançant un pregó, l’Algutzir -el vell Martí- feia arribar de tant en tant i cap al vespre els edictes i bans municipals a les cantonades dels quatre carrers de què es componia el poble en aquells anys. Un escamot de la Guàrdia Civil –un sergent o caporal i cinc o sis números– assentat a la casa annexa de “Cal Sebastià” -de planta baixa i pis- es cuidava de vetllar pel compliment de l’ordre i de perseguir el contraban amb la vigilància de les platges. Vigilaven també qualsevol alteració ja fora a l’únic cafè del poble, on els caps de setmana es jugava a cartes, o a la Sala de ball, l’edifici del costat. Els cunitencs no tenien cap altra distracció d’estar als camps treballant de sol a sol o d’anar al mercat de Vilanova els dissabtes a vendre els seus excedents agrícoles.

Cunit i el ciclisme (5)

El 6 de gener del 1911 la primera Volta Ciclista a Catalunya passa per Cunit

Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.

Són les 12 del migdia de la Diada de Reis de 1911. Imatge de la sortida de la primera etapa de la primera Volta Ciclista a Catalunya a la plaça Major de Sarrià. Dues hores i mig després els primers corredors passen per Cunit en direcció a Tarragona, punt final de l’etapa on el fred i la pluja van ser constants durant tot el recorregut.

Cunit i el ciclisme (4)

Els 5 membres fundacionals del Club Ciclista Cunit. Drets: d’esquerra a dreta. Manel Estaran i Diego Domínguez. Asseguts, d’esquerra a dreta: Jaume Casañas, Rafel Escardó i Josep Solé. La imatge està feta a la vella fonda Pagès de Rodonyà, l’octubre de 1984.

A la dècada dels vuitanta el caliu ciclista va arrancar novament a Cunit però només en grups de dos, tres o cinc aficionats que habitualment sortien els diumenges per fer cicloturisme per carreteres comarcals. La gent es va començar a animar i entre amics i companys de tertúlia que es reunien a la fusteria de cal Pau van prendre la decisió de crear un club totalment legal i federat tal com ja existien a Calafell, Cubelles i Vilanova.