HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

Continua la lectura de “HORA DE PASSAR COMPTES”

CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana
Continua la lectura de “CAFÈ PER A TOTS”

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

Continua la lectura de “Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL”

ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

Continua la lectura de “ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)”

Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

Continua la lectura de “Els símbols franquistes a Cunit”

1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica

JOAN FERRANDO PAGÉS

Condecorat –pel seu coratge i valentia- amb la medalla de Melilla, amb passador del Kert.

Melilla, 1909

Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.

Una metralladora i tot el seu equipatge darrere d’un parapet de pedres, al voltant d’un campament del front.

A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.

Continua la lectura de “1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica”

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)
Continua la lectura de “EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT”

Un Cunitenc a l’Alemanya nazi 1941/42

EDUARD ARTIGAS HUGUÉ

Fruit de la visita a Espanya de Heinrich Himmler, el totpoderós cap de la temible SS a finals d’octubre de 1940, es van arrancar diversos acords de les autoritats nacionals. Aquestes estaven en deute amb el dictador alemany Adolf Hitler pel gran ajut que havia tramès al general Franco amb homes i material militar des dels primers mesos de la sublevació feixista contra el govern de la República.

Els capitosts del III Reich que havien declarat la guerra a Polònia – el setembre del 39 – i ocupat diversos països de Centreeuropa i també envaït els Països Baixos i França, estaven mancats de molta mà d’obra per mantenir el gran ritme i esforç de la seva indústria perquè la majoria dels obrers en edat militar s’havien allistat a les forces armades del país.

Continua la lectura de “Un Cunitenc a l’Alemanya nazi 1941/42”

 2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

Continua la lectura de ” 2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”

1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

El fet de que a Segur s’inaugurés l’1 de novembre del 1947 un baixador de tren per a un extens indret despoblat a on només hi havia dues masies (la Casa Nova i la Casa Vella), va ser un incomprensible greuge que la gent de Cunit no va acabar d’entendre. Al darrere, però, hi havia la gran influència que en José Orbaneja tenia per al règim franquista.

Continua la lectura de “1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ”