Cunit i el ciclisme

Des de finals dels anys 20 del segle passat, el ciclisme va ser un esport molt popular –tant com el futbol – al nostre país arrossegava grans masses d’afeccionats. A diferència del futbol que es practica en un recinte tancat i s’hi poden seguir totes les jugades, sense problemes, les curses de bicicletes – a excepció dels velòdroms – només permetien als afeccionats concentrar-se a les cerimònies de les sortides, al llarg del recorregut, sobretot als colls de muntanya i majoritàriament a les arribades, que sempre es feien al centre de les localitats que acollien el final de les proves. El ja clàssic circuit de Montjuïc, amb la lineal de meta sota les fonts lluminoses d’en Buïgas era el lloc tradicional de les arribades a Barcelona.

Volta a Catalunya de 1931. Imatge de l’etapa Reus-Alcañiz de 249 km, al seu pas per l’ermita de Vallivana, abans del seu pas per Morella. Es pot veure la gent del poble refrescant els ciclistes.

Anuncis

El Futbol a Cunit

Malgrat els difícils anys immediats a la postguerra civil amb la misèria, fam, racionament i altres penúries derivades de l’autarquia franquista el jovent de Cunit encara treia temps per l’esbarjo i jugar una estona del diumenge a futbol enfrontant-se a equips de les poblacions veïnes, principalment Cubelles.

Aquí aportem al nostre blog la primera imatge que hem trobat de l’equip de futbol cunitenc i cal situar-la en els primers anys de la dècada dels 40:

Propera conferència: LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814. EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.

Dissabte, 13 de juliol a les 12 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

 

EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.

En principi el poble espanyol davant la passivitat dels Borbons va acceptar de bon grat la presència de les forces franceses. Tot va complicar-se pocs mesos després quan Bonaparte va començar a manipular la dinastia regnant, Carles IV i el seu fill Ferran enfrontats a causa del favorit reial Manuel Godoy.

SANT JORDI 2019 – Presentació de la publicació: HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT

En el marc dels actes per a la diada de Sant Jordi a Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs organitza la pressentació de la publicació: Història del Castell de Cunit.

Dissabte,  6 d’Abril les 18 hores. Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit

 

HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT 

Malgrat que Cunit ja s’esmenta vers el 929 com afrontació per la banda de mar, del terme del castell d’Olèrdola, no serà fins al 1157 que apareix el primer document conegut on es fa menció del castell. Sembla que tenia dues fortificacions, ja que el pergamí en qüestió detalla ben clar els dos noms: Conito i El Farell, que constituïen una entitat pròpia sota el domini de Delmacio de Conito, quan es va segregar – per venda – del castell de Cubelles. Al llarg dels segles diversos propietaris s’aniran succeint com a titulars del castell.

Festes Majors. LES ORQUESTRES (4)

JOE GRIFOLL…… ¡Y con él llegó el escándalo…!!!

Una de les orquestres que va tocar a Cunit per la Festa Major a la Sala i que va deixar un agradable record, va ser la del JOE GRIFOLL, tot un “crack” de l’època musical dels 45 als 65 que li queda molt bé el títol d’aquella pel·lícula “Y con él llegó el escándalo…”

Orquestra Jaume Planas. Anys 30, Barcelona. El trompetista d’abaix a l’esquerra es en Josep Grifoll

Festes Majors. LES ORQUESTRES (3)

Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.

Imatge d’un cartell de l’Orquestra Marabú, de Valls als anys 60.

Festes Majors. LES ORQUESTRES (2)

Continuem comentant les orquestres que en els 40/50 i 60 passaven per Cunit per amenitzar les Festes Majors. Ja vam dir que la immensa majoria venien d’El Vendrell on hi va haver moments que hi van coexistir fins a tres formacions musicals diferents i veritablement, a la mateixa vila no hi havia prou músics així que els diferents grups havien d’incorporar gent de fora per tal de poder completar les respectives plantilles. Hi hem trobat músics de Bellvei, Sitges i fins i tot de Sarral.

L’orquestra “Melodía”, és la que més anys s’ha mantingut en primer pla en el panorama musical comarcal.

Les Festes Majors: LES ORQUESTRES

Com ja hem comentat en anteriors notes, les festes grans se celebraven amb balls amb orquestra a la “Sala” al costat de l’antic cafè. Principalment les festivitats eren per Sant Sebastià (20 de gener, festa major petita) i per Sant Cristòfol (10 de juliol, festa major gran), ocasionalment també s’havia fet ball per Sant Isidre, el 14 de maig, que era el patró de la pagesia.

Orquestra Savoy, de Torredembarra (imatge per deferència de la família Miracle)

Naturalment, a l’hora de llogar les orquestres sempre primava l’aspecte econòmic i per tant a fi de no incrementar la factura sempre venien de llocs no molt llunyans.

Les Festes Majors d’abans

La matança del xai o cabrit

Continuant amb el tema de les Festes Majors d’abans, encetat en una nota anterior, cal dir que dintre del caire festiu també calia incloure-hi l’aspecte gastronòmic. La Festa Major era una diada senyalada i les famílies cunitenques ho celebraven traient els millors àpats dintre de les seves modestes possibilitats.

La cercavila prèvia al solemne ofici religiós. La comitiva anant cap a l’església després d’haver sortit de la Casa de la Vila i baixat pel carrer nou, encapçalada pels músics i seguida pels escolans Ramon Ricart, Llorenç Pena i Josep Solé, i els nens Joan de cal Raldiris i el Magines Vilamajó, a continuació els capellans de Cubelles i Calafell i el de Cunit Josep Simó entremig d’ells dos, acompanyats de les primeres autoritats: l’alcalde Alejandro Aviñó i el sergent de la Guàrdia Civil, cap de la caserna local. A la fila que segueix: el secretari de l’Ajuntament Sr. Prim, de Cubelles; Francesc Coll, de Cal Blanco; Josep Almirall, de Cal Nicolau i Joan Urgell, de Cal Forner, membres tots ells del consistori.
La imatge està feta passant per davant de l’hort de Cal Moles i cal datar-la a mitjans dels anys 50.

Propera conferència: “L’expansió del comtat de Barcelona vers les valls del Foix i del Gaià Segles IX, X i XI”

Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2018 a Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 8 de setembre a les 12 del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

L’EXPANSIÓ DEL COMTAT DE BARCELONA VERS EL SUD

L’any 718 les terres catalanes són envaïdes pels àrabs que des de la seva arribada el 711 ja havien anat ocupant quasi tot el territori peninsular. Les ciutats del nostre país que presenten resistència com Tarragona, Mataró i Empúries són assaltades i destruïdes. Altres com Barcelona i Girona es lliuren pacíficament mitjançant pactes i el corresponent pagament de tributs als nous ocupants.