Malgrat els difícils anys immediats a la postguerra civil amb la misèria, fam, racionament i altres penúries derivades de l’autarquia franquista el jovent de Cunit encara treia temps per l’esbarjo i jugar una estona del diumenge a futbol enfrontant-se a equips de les poblacions veïnes, principalment Cubelles.
Aquí aportem al nostre blog la primera imatge que hem trobat de l’equip de futbol cunitenc i cal situar-la en els primers anys de la dècada dels 40:
En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.
Dissabte, 13 de juliol a les 12 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.
EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS
Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.
En el marc dels actes per a la diada de Sant Jordi a Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs organitza la pressentació de la publicació: Història del Castell de Cunit.
Dissabte, 6 d’Abril les 18 hores. Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit
HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT
Malgrat que Cunit ja s’esmenta vers el 929 com afrontació per la banda de mar, del terme del castell d’Olèrdola, no serà fins al 1157 que apareix el primer document conegut on es fa menció del castell. Sembla que tenia dues fortificacions, ja que el pergamí en qüestió detalla ben clar els dos noms: Conito i El Farell, que constituïen una entitat pròpia sota el domini de Delmacio de Conito, quan es va segregar – per venda – del castell de Cubelles. Al llarg dels segles diversos propietaris s’aniran succeint com a titulars del castell. Continua la lectura de “SANT JORDI 2019 – Presentació de la publicació: HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT”→
Una de les orquestres que va tocar a Cunit per la Festa Major a la Sala i que va deixar un agradable record, va ser la del JOE GRIFOLL, tot un “crack” de l’època musical dels 45 als 65 que li queda molt bé el títol d’aquella pel·lícula “Y con él llegó el escándalo…”
Orquestra Jaume Planas. Anys 30, Barcelona. El trompetista d’abaix a l’esquerra es en Josep Grifoll
Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.
Imatge d’un cartell de l’Orquestra Marabú, de Valls als anys 60.
Continuem comentant les orquestres que en els 40/50 i 60 passaven per Cunit per amenitzar les Festes Majors. Ja vam dir que la immensa majoria venien d’El Vendrell on hi va haver moments que hi van coexistir fins a tres formacions musicals diferents i veritablement, a la mateixa vila no hi havia prou músics així que els diferents grups havien d’incorporar gent de fora per tal de poder completar les respectives plantilles. Hi hem trobat músics de Bellvei, Sitges i fins i tot de Sarral.
L’orquestra “Melodía”, és la que més anys s’ha mantingut en primer pla en el panorama musical comarcal.
Com ja hem comentat en anteriors notes, les festes grans se celebraven amb balls amb orquestra a la “Sala” al costat de l’antic cafè. Principalment les festivitats eren per Sant Sebastià (20 de gener, festa major petita) i per Sant Cristòfol (10 de juliol, festa major gran), ocasionalment també s’havia fet ball per Sant Isidre, el 14 de maig, que era el patró de la pagesia.
Orquestra Savoy, de Torredembarra (imatge per deferència de la família Miracle)
Continuant amb el tema de les Festes Majors d’abans, encetat en una nota anterior, cal dir que dintre del caire festiu també calia incloure-hi l’aspecte gastronòmic. La Festa Major era una diada senyalada i les famílies cunitenques ho celebraven traient els millors àpats dintre de les seves modestes possibilitats.
La cercavila prèvia al solemne ofici religiós. La comitiva anant cap a l’església després d’haver sortit de la Casa de la Vila i baixat pel carrer nou, encapçalada pels músics i seguida pels escolans Ramon Ricart, Llorenç Pena i Josep Solé, i els nens Joan de cal Raldiris i el Magines Vilamajó, a continuació els capellans de Cubelles i Calafell i el de Cunit Josep Simó entremig d’ells dos, acompanyats de les primeres autoritats: l’alcalde Alejandro Aviñó i el sergent de la Guàrdia Civil, cap de la caserna local. A la fila que segueix: el secretari de l’Ajuntament Sr. Prim, de Cubelles; Francesc Coll, de Cal Blanco; Josep Almirall, de Cal Nicolau i Joan Urgell, de Cal Forner, membres tots ells del consistori. La imatge està feta passant per davant de l’hort de Cal Moles i cal datar-la a mitjans dels anys 50.
Un cop finida la guerra civil l’1 d’abril del 1939 van començar uns anys on faltava de tot, menys misèria. D’aquesta, desgraciadament n’hi havia per donar i per vendre. Les Festes Majors eren els únics dies on es trencava la pesada rutina diària de la feina al camp en un poble on la totalitat de la població es dedicava el 100 per 100 a l’agricultura. Les poques terres pròpies -que eren poques i de minsa superfície- es treballaven per poder sobreviure en aquells anys difícils, i la majoria dels pagesos ho feien en terres en règim de parceria dels quatre o cinc oligarques locals, principalment de les grans finques del Castell i de Cal Pla. Continua la lectura de “Les Festes Majors a Cunit”→
