Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.
A la dècada dels vuitanta el caliu ciclista va arrancar novament a Cunit però només en grups de dos, tres o cinc aficionats que habitualment sortien els diumenges per fer cicloturisme per carreteres comarcals. La gent es va començar a animar i entre amics i companys de tertúlia que es reunien a la fusteria de cal Pau van prendre la decisió de crear un club totalment legal i federat tal com ja existien a Calafell, Cubelles i Vilanova. Continua la lectura de “Cunit i el ciclisme (4)”
Malgrat la marxa del “Sisquet González” a treballar a Alemanya seguint la petja de molts altres espanyols, l’afició al ciclisme, es mantenia viva a Cunit: dos joves cunitencs, a primers dels anys seixanta, també van provar el ciclisme de competició. A més van combinar la carretera i la pista doncs, amb el velòdrom del Vendrell ben a prop, els era més fàcil entrenar allà i també s’ho podien combinar amb la feina…
Continuant amb el capítol anterior diguem com a complement que en Pau Solé, va fer la guerra civil amb l’exèrcit republicà, i més tard tres anys de servei amb els franquistes. Amb això se li van acabar les ganes de practicar ciclisme de competició, era l’únic noi de la família i a casa hi havia terres per treballar.
Al contrari, en Josep Martí, que era sis anys més jove no li va tocar pas d’anar a la guerra, no obstant sí que va fer el servei militar amb la mala fortuna de ser destinat a la Guinea Equatorial, on va agafar unes febres tropicals – potser malària – de les que ja no es va recuperar mai més en la seva vida. Tenia temporades millors i altres pitjors, sort que tenia amistat amb uns farmacèutics de Barcelona que li van donar de franc tots els medicaments per poder tractar-se la seva malaltia. En casar-se va passar a viure a Vilanova. Continua la lectura de “Cunit i el ciclisme (2)”
Des de finals dels anys 20 del segle passat, el ciclisme va ser un esport molt popular –tant com el futbol – al nostre país arrossegava grans masses d’afeccionats. A diferència del futbol que es practica en un recinte tancat i s’hi poden seguir totes les jugades, sense problemes, les curses de bicicletes – a excepció dels velòdroms – només permetien als afeccionats concentrar-se a les cerimònies de les sortides, al llarg del recorregut, sobretot als colls de muntanya i majoritàriament a les arribades, que sempre es feien al centre de les localitats que acollien el final de les proves. El ja clàssic circuit de Montjuïc, amb la lineal de meta sota les fonts lluminoses d’en Buïgas era el lloc tradicional de les arribades a Barcelona.
Malgrat els difícils anys immediats a la postguerra civil amb la misèria, fam, racionament i altres penúries derivades de l’autarquia franquista el jovent de Cunit encara treia temps per l’esbarjo i jugar una estona del diumenge a futbol enfrontant-se a equips de les poblacions veïnes, principalment Cubelles.
Aquí aportem al nostre blog la primera imatge que hem trobat de l’equip de futbol cunitenc i cal situar-la en els primers anys de la dècada dels 40:
En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.
Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.
En principi el poble espanyol davant la passivitat dels Borbons va acceptar de bon grat la presència de les forces franceses. Tot va complicar-se pocs mesos després quan Bonaparte va començar a manipular la dinastia regnant, Carles IV i el seu fill Ferran enfrontats a causa del favorit reial Manuel Godoy. Continua la lectura de “Propera conferència: LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814. EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS”
En el marc dels actes per a la diada de Sant Jordi a Cunit, el Grup d’Estudis Cunitencs organitza la pressentació de la publicació: Història del Castell de Cunit.
Malgrat que Cunit ja s’esmenta vers el 929 com afrontació per la banda de mar, del terme del castell d’Olèrdola, no serà fins al 1157 que apareix el primer document conegut on es fa menció del castell. Sembla que tenia dues fortificacions, ja que el pergamí en qüestió detalla ben clar els dos noms: Conito i El Farell, que constituïen una entitat pròpia sota el domini de Delmacio de Conito, quan es va segregar – per venda – del castell de Cubelles. Al llarg dels segles diversos propietaris s’aniran succeint com a titulars del castell. Continua la lectura de “SANT JORDI 2019 – Presentació de la publicació: HISTÒRIA DEL CASTELL DE CUNIT”
Una de les orquestres que va tocar a Cunit per la Festa Major a la Sala i que va deixar un agradable record, va ser la del JOE GRIFOLL, tot un “crack” de l’època musical dels 45 als 65 que li queda molt bé el títol d’aquella pel·lícula “Y con él llegó el escándalo…”
Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.
