De quan el cavall era un més de la família; el veterinari, Sr. Jesús Albiol

Imatge d’en Joan Martí Casañas, de ca l’Anton, amb el cavall i carro de cal Martí. Feta a la plaça de la Unió, que en aquella epoca es deia Calvo Sotelo. Any 1955 aprox.

Fins ben entrada la dècada dels “50” del segle passat la majoria de les famílies de Cunit vivia de l’agricultura. Tothom aprofitava la seva producció agrícola, de primer pel seu propi consum i subsistència i després els excedents per a portar-los a vendre al mercat setmanal dels dissabtes al matí a Vilanova i la Geltrú, on tots mantenien parades a l’exterior del seu voltant.

Alguns, molt pocs, tenien terres pròpies, però una gran part d’ells conreaven altres terres en règim de masoveria o contractes similars. Terres que pertanyien a les grans hisendes locals, com El Castell, cal Pla, cal Marquès, cal Font i cal Rectoret, entre d’altres.

Diumenge de platja, prenent el sol sobre el fortí…

Trenta de setembre del 1963, diumenge. Dia de sol i calor per tant idoni per gaudir del bany a l’aigua de mar amb les últimes calors de l’estiu, camí ja de la tardor.

Part del jovent de Cunit aprofita, als volts del migdia, per fer-se un retrat sobre el lateral de llevant del Fortí del Torrent, dinamitat anys abans per militars vinguts del regiment d’enginyers del Quarter de Lepanto, de la Gran Via de Barcelona. Els soldats, una dotzena, amb els seus oficials (dos o tres) van acampar en tendes en els terrenys del darrere, entre el búnquer i un hort de’n Joan Urgell (forner), on hi havia un pou d’aigua i una caseta amb vinyes.

PRESENTACIÓ DEL No 2 DE LA REVISTA “CHUNIDO”

Ens plau convidar-vos a la presentació del segón número dels quaderns d’història local: “CHUNIDO”.

Dissabte, 22 d’agost a les 12 hores, a la Biblioteca Municipal de Cunit.

A càrrec del Dr. JOAN SANTACANA.

---

El segón “Chunido”, ben aviat

Com us avançàvem, ja tenim a punt de sortir de la impremta el segon número dels quaderns d’història local que publiquem sota el nom de “Chunido“. Com a petit avanç, us mostrem la portada. El seu contingut com sempre serà variat i amè:

Cunit i el ciclisme (5)

El 6 de gener del 1911 la primera Volta Ciclista a Catalunya passa per Cunit

Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.

Són les 12 del migdia de la Diada de Reis de 1911. Imatge de la sortida de la primera etapa de la primera Volta Ciclista a Catalunya a la plaça Major de Sarrià. Dues hores i mig després els primers corredors passen per Cunit en direcció a Tarragona, punt final de l’etapa on el fred i la pluja van ser constants durant tot el recorregut.

Cunit i el ciclisme (4)

Els 5 membres fundacionals del Club Ciclista Cunit. Drets: d’esquerra a dreta. Manel Estaran i Diego Domínguez. Asseguts, d’esquerra a dreta: Jaume Casañas, Rafel Escardó i Josep Solé. La imatge està feta a la vella fonda Pagès de Rodonyà, l’octubre de 1984.

A la dècada dels vuitanta el caliu ciclista va arrancar novament a Cunit però només en grups de dos, tres o cinc aficionats que habitualment sortien els diumenges per fer cicloturisme per carreteres comarcals. La gent es va començar a animar i entre amics i companys de tertúlia que es reunien a la fusteria de cal Pau van prendre la decisió de crear un club totalment legal i federat tal com ja existien a Calafell, Cubelles i Vilanova.

Cunit i el ciclisme (3)

SEGUEIX L’AFICIÓ… ARA AMB EL POBLET COM ÍDOL

Una colla d’afeccionats la bicicleta, d’esquerra a dreta: En Josep Soler, xxx un veí de Cubelles, en Llorenç Pena i en Joselín González, imatge de mitjans dels anys 60

Malgrat la marxa del “Sisquet González” a treballar a Alemanya seguint la petja de molts altres espanyols, l’afició al ciclisme, es mantenia viva a Cunit: dos joves cunitencs, a primers dels anys seixanta, també van provar el ciclisme de competició. A més van combinar la carretera i la pista doncs, amb el velòdrom del Vendrell ben a prop, els era més fàcil entrenar allà i també s’ho podien combinar amb la feina…

Cunit i el ciclisme (2)

Continuant amb el capítol anterior diguem com a complement que en Pau Solé, va fer la guerra civil amb l’exèrcit republicà, i més tard tres anys de servei amb els franquistes. Amb això se li van acabar les ganes de practicar ciclisme de competició, era l’únic noi de la família i a casa hi havia terres per treballar.

Una imatge del velòdrom d’El Vendrell en una cursa d’eliminació

Al contrari, en Josep Martí, que era sis anys més jove no li va tocar pas d’anar a la guerra, no obstant sí que va fer el servei militar amb la mala fortuna de ser destinat a la Guinea Equatorial, on va agafar unes febres tropicals – potser malària – de les que ja no es va recuperar mai més en la seva vida. Tenia temporades millors i altres pitjors, sort que tenia amistat amb uns farmacèutics de Barcelona que li van donar de franc tots els medicaments per poder tractar-se la seva malaltia. En casar-se va passar a viure a Vilanova.

Cunit i el ciclisme

Des de finals dels anys 20 del segle passat, el ciclisme va ser un esport molt popular –tant com el futbol – al nostre país arrossegava grans masses d’afeccionats. A diferència del futbol que es practica en un recinte tancat i s’hi poden seguir totes les jugades, sense problemes, les curses de bicicletes – a excepció dels velòdroms – només permetien als afeccionats concentrar-se a les cerimònies de les sortides, al llarg del recorregut, sobretot als colls de muntanya i majoritàriament a les arribades, que sempre es feien al centre de les localitats que acollien el final de les proves. El ja clàssic circuit de Montjuïc, amb la lineal de meta sota les fonts lluminoses d’en Buïgas era el lloc tradicional de les arribades a Barcelona.

Volta a Catalunya de 1931. Imatge de l’etapa Reus-Alcañiz de 249 km, al seu pas per l’ermita de Vallivana, abans del seu pas per Morella. Es pot veure la gent del poble refrescant els ciclistes.

El Futbol a Cunit

Malgrat els difícils anys immediats a la postguerra civil amb la misèria, fam, racionament i altres penúries derivades de l’autarquia franquista el jovent de Cunit encara treia temps per l’esbarjo i jugar una estona del diumenge a futbol enfrontant-se a equips de les poblacions veïnes, principalment Cubelles.

Aquí aportem al nostre blog la primera imatge que hem trobat de l’equip de futbol cunitenc i cal situar-la en els primers anys de la dècada dels 40: