Exposada a la Parròquia els dies 13 i 14 de gener
Com us vam explicar anteriormente al bloc, la Creu de Plata propietat de la Parròquia local feia molts anys que no es mostrava en cap mena de festivitat. Això va fer creure a molts dels feligresos originaris de Cunit, que l’havien tingut present des de 1939 fins al 1969 en tots els actes festius que organitzaven els diferents capellans, que havia desaparegut. Feia més de cinquanta anys que no es mostrava en públic. Es creia que potser s’havia traslladat a l’Arquebisbat de Tarragona, inclús es va témer el pitjor, que hagués estat objecte d’algun robatori o d’alguna transacció comercial amb algun antiquari sense escrúpols.
Afortunadament, la notícia publicada al Diari de Tarragona va originar una mica de rebombori a la capital i, en pocs dies, des del mateix arquebisbat ens van passar imatges actualitzades de la Creu. Tanmateix, i per allunyar mals pensaments i confirmar a la vegada la seva presència, el cap de setmana del passat 13 i 14 de gener, va ser exposada davant de l’altar major en els respectius oficis religiosos del dissabte al vespre i diumenge al migdia.
En el curs de la seva exposició pública van poder prendre-li les mesures: el braç horitzontal fa 50 cm el vertical també 50 cm. Per sota hi ha un artístic afegit amb tota una sèrie de filigranes molt ben treballades i que mesuren 50 cm més, així dos, tot el braç vertical combinar arriba als 100 cm. Òbviament, li falta el mànec de fusta que rematava el conjunt per sota i que ara no hi és. Era de fusta envernissada negra i probablement d’una qualitat escollida. El conjunt no és massís. Tot i que el gruix de cada braç és de 4 cm es nota el buidatge interior. Les 4 puntes estan acabades en forma trèvol. És probable que el pes total del conjunt argentífer sigui d’uns 6 kg.
L’opinió generalitzada entre la gent de més edat de Cunit és que aquesta peça va ingressar al patrimoni parroquial cap a mitjan any 1939 un cop recuperat el culte a l’església de Sant Cristòfol – el patró local -, amb l’arribada de Mn. Francesc Camps originari de Sitges, que va ser el primer rector que es va fer càrrec de la parròquia local un cop finida la Guerra Civil. Semblaria que la donació d’aquesta obra va ser provinent del bisbat de Barcelona, donat que Cunit i altres pobles de la rodalia van pertànyer a l’esmentat bisbat fins al 1957. Aquest arribava fins al riu Gaià segons documents medievals. També es va comentar que el bisbat barceloní va repartir part del seu patrimoni en moltes de les esglésies que havien estat profanades i fins i tot cremades – la de Cunit es va salvar – per la fúria descontrolada (o controlada) dels milicians i altres revolucionaris extremistes d’esquerres.
Tanmateix, en la nostra visita a la Sagristia vam poder documentar també la primera imatge de Sant Cristòfol instaurada el 1939, que posteriorment substituïda per una altra molt més gran als anys vuitanta. També volem deixar constància d‘un pendó artísticament brodat i pintat amb una imatge de la Immaculada Concepció, símbol de la Congregació local de les Filles de Maria que se solia treure per la processó Festivitat del Corpus Christi.
Un cop exposada la Creu de plata va ser novament retornada al lloc on es guarda habitualment amb les degudes precaucions, i a on ha restat custodiada aquests últims anys. Donem fe, doncs, que encara forma part del patrimoni de la Parròquia local.
Annex
Corrobora el fet que la Creu va venir de fora, que durant els primers dies de la rebel·lió dels militars feixistes el 18-19 de juliol de 1936, l’església de Cunit fou profanada i saquejada, i com a mal menor es va apilar davant la plaça tot el mobiliari amb les imatges i algun retaule bastant antic per cremar-ho a l’exterior en una gran foguera i evitar així l’incendi de l’edifici.
És veritat que alguns particulars es van emportar el Calce i la Custodia per amagar-los, i així van passar els quasi tres anys que va durar el conflicte. El gran volum de la Creu embolcallada feia quasi impossible d’emportar-se-la per amagar-la i, per altra banda, els pocs testimonis que encara queden vius mantenen que la relíquia es va incorporar a la Parròquia a partir de l’any 1939. Abans d’aquesta data ningú l’havia vist formant part del patrimoni local.
Crèdits:
Fotografies de la creu: facilitades per la Parròquia de Cunit i Joan Giralt Sagrera
Imatge del pendó: Joan Giralt Sagrera
Imatge de Sant Cristòfol: Joan Giralt Sagrega.
Management del Blog:
El Blog amb diversos textos de notes històriques i altres detalls del patrimoni local de Cunit està present en les xarxes socials des de gener del 2018 i és obra de Jordi Catalina Vera sobre textos de Jaume Casañas Mestre amb imatges habitualment de l’Arxiu Fotogràfic de l’entitat i recollit des de 2012 per Carme Vera Bastidas.
Delmacio de Conito 