HORA DE PASSAR COMPTES

Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.

A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.

Entrada de la cova de “L’Avenc” on estaven amagats a finals de juliol del 36 els quatre membres de la família Marsé, assassinats pocs dies després.

A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.

CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

IN MEMORIAM

JOAN SANMARTÍ i GREGO

Pioner de l’arqueologia cunitenca

Volem dedicar un petit espai per honrar la memòria de l’amic Joan Sanmartí i Grego que va morir a Barcelona el passat diumenge 23 d’octubre. Catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona i gran arqueòleg.

Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

“QUICO” SALLÉS: TOTA LA VERITAT SOBRE L’OPERACIÓ CATALUNYA

El periodista “Quico” Sallés del diari El Món digital, va ser el gran protagonista de la conferència-xerrada organitzada el passat dia 9 de setembre per a commemorar la Diada d’enguany, amb el tema OPERACIÓ CATALUNYA.

DIADA 2022

CONFERÈNCIA: L’OPERACIÓ CATALUNYA

Divendres, 9 de setembre, a les 18 hores; al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit. A càrrec del periodista Quico Sallés

Imatge de la manifestació de l’onze de setembre del 2012 al seu pas per el passeig Lluís Companys de Barcelona. (elPaís)

L’Operació Catalunya és una conspiració policial impulsada pel Govern de l’Estat que va tenir per objectiu frenar el procés independentista català. La trama muntada a Madrid va comportar proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa i amenaces per obtenir informacions confidencials. És només una de les branques de l’ofensiva nacional contra l’independentisme català que, tot i que és de les que s’havien de mantenir ocultes, amb el pas dels anys s’ha convertit en la més escandalosa i sorollosa i ha permès conèixer diverses derivacions d’allò que s’ha donat per batejar com “les clavegueres de l’estat“.

1911-1914 Un cunitenc a la Guerra d’Àfrica

JOAN FERRANDO PAGÉS

Condecorat –pel seu coratge i valentia- amb la medalla de Melilla, amb passador del Kert.

Melilla, 1909

Perdudes les últimes colònies d’Ultramar: Filipines, Cuba i Puerto Rico, abans d’acabar el segle XIX, Espanya, sota la monarquia d’Alfons XIII, només conservava les dues places de sobirania: Ceuta i Melilla a la costa mediterrània del Marroc i quatre illots de mala mort a les seves proximitats.

Una metralladora i tot el seu equipatge darrere d’un parapet de pedres, al voltant d’un campament del front.

A principis del segle XX, les grans potències europees, Anglaterra, França, Itàlia i Alemanya, es van repartir les terres africanes i només van deixar les engrunes a Espanya que ja pintava poc al concert mundial; com a compensació mínima li van assignar una part del Marroc – la més pobra i inhòspita – que comprenia terres que donaven al Mediterrani i una part menor a l’Atlàntic.

EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.