CAFÈ PER A TOTS

DE DRETES I ESQUERRES. CAFÈ PER A TOTS… PERÒ SEPARATS

“Abans a finals del segle XIX s’anava a la vinya de sol a sol. Guanyaves 10 rals (2,50 ptes.) diaris i amb això havies de mantenir tota la família.

Sorties de bon matí amb el cistell, un tros de pa moreno, un parell d’arengades, tres unces d’arròs en una bossa de roba, un tros de bacallà o cansalada, una mica d’oli en un tros de canya buida i una mica de sal en una altra canya.

Començaves a treballar a les 8. Després anaves a esmorzar, feies el foc amb un manat de vergues, una cabeça d’alls i una arengada a la brasa, una llesca de pa moreno, oli i la botella de vi propi de 14° i ja quedaves servit fins al migdia a l’hora de dinar, normalment a la mateixa vinya.

Per dinar feia arròs amb bacallà o cansalada i un mostatxillo. Per sopar quan tornava a casa sopa escaldada de pa moreno amb el suc de les cols bullides i després la col i poques patates amanides amb oli i una arengada que valia un cèntim.

En aquests temps tothom menjava el mateix. No hi havia grans menges ni tampoc moltes alegries. El dia a dia no donava pas per mes”

La vida de pagès a finals del segle XIX.
El dia a dia al camp.- segons J. Santacana

Conferència: LES MASIES I LA VIDA RURAL

en el marc de les activitats programades per a la Festa Major de Sant Sebastià de Cunit.

Dissabte, 21 de gener 2023, a les 11’30 hores al Saló de Plens de L’Ajuntament.

LES MASIES I LA VIDA RURAL

Masia Vilaseca

Les masies conformaven l’espai rural que envoltava el nucli urbà de Cunit. En el seu temps eren unitats agropecuàries amb producció pròpia de la qual es podien abastar plenament quasi sense haver de dependre a penes d’aportacions exteriors. Generalment, no eren unitats unifamiliars, ja que tenien un habitatge pels amos i un altre pels masovers que tenien cura de la hisenda, a més de dependències annexes com corrals, cellers, cups, pallisses i més. Algunes tenien grans extensions de terra que necessitaven molta mà d’obra per treure el seu màxim rendiment amb molta variació de conreus, però generalment centrats en la clàssica trilogia mediterrània: cereals, oliveres i vinya.

ELS SIMBOLS FRANQUISTES A CUNIT (II)

Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers

Imatge del Torrent. En primer terme Cal Felip, el Forn i més enllà el celler i el cup de Cal Marqués, avui ocupat pel Supermercat Spar i el bloc d’habitatges del Valentino

L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.

Els símbols franquistes a Cunit

LA PLACA A LA FAÇANA DE L’ESGLÉSIA

Un dels primers símbols del franquisme va ser plantificar a la façana de la porta principal de totes les esglésies un gran plafó de fusta retolat amb els “caiguts” locals. La nostra vila, com també a altres localitats, no se’n va deslliurar d’aquesta nova normativa de la dictadura.

Sortida d’un acte religiós a l’església de Cunit, poc després del 1939. A l’esquerra, la gran creu de fusta negra i el plafó – en aquest cas il·legible – on consten els noms dels caiguts locals i que detallem en el text principal.

El gran rètol col·locat al costat de l’església de Sant Cristòfol i escrit en la llengua del “imperio” constava així:

CAIDOS POR DIOS Y LA PATRIA:

JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA
LUIS PUJOL SOLER
JOSE MARSE MESTRE
PEDRO MARSE MESTRE
PEDRO MARSE FERRER
JOSE MARSE FERRER

PRESENTES

EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

2ª part: 1964 CUNIT SEGUIA SENSE ESTACIÓ

Continuem amb la segona part de l’article que vam publicar setmanes enrere, i ens situem al festival fet per a recaptar diners en benefici de l’abaixador.

MES SOBRE EL BARRI DE SOTA EL CASTELL

Cal Barraques i Cal Modrow.

Com a continuació de l’última entrada al bloc (un Barri desaparegut) a la que fèiem referència al desaparegut barri de sota el castell, ens veiem obligats a fer-hi un petit afegit:

L’edifici que es veu a l’esquerra de la imatge és l’habitatge construït per la família Modrow.

Més amunt del barri, al nord de la plaça que formaven els tres edificis enderrocats cap als anys seixanta, hi havia una altra edificació en direcció al pont de l’antiga CC-246. Era una casa molt vella i bastant atrotinada que amb prou feina s’aguantava dreta; tant és així que al poble se la coneixia com a “Cal Barraques” doncs aquest era el seu aspecte interior i exterior, però tot i així hi vivia una família de la qual hem perdut el rastre. Aquesta va ser una de les primeres construccions que es van enderrocar, a primers dels anys cinquanta, a causa del seu estat ruïnós.

Descobertes més barraques de pedra

TRES A MAS PEIROT

Continua la recerca de les poques barraques de pedra seca que encara romanen en peu dintre del terme de Cunit. Recentment l’estudiós i especialista arbocenc Robert Rovira Ferre ha prospectat intensament la gran finca de Mas Peirot, que com sabeu està repartida entre els municipis de Cunit i Cubelles. Els seus propietaris – una família hispano-belga – paguen les corresponents contribucions als dos ajuntaments que la comparteixen malgrat ser en comarques i municipis diferents.

La primera de les tres barraques comptabilitzades a Mas Peirot i dins del terme de Cunit. Està situada a l’extrem de llevant quasi a fregar la barrera central del peatge de l’autopista C-32. Està pendent d’esbrossar i al seu peu hi discorre la canal que portava l’aigua del pantà de Foix emprada pels regants de Cunit.

Cunit i el ciclisme (5)

El 6 de gener del 1911 la primera Volta Ciclista a Catalunya passa per Cunit

Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.

Són les 12 del migdia de la Diada de Reis de 1911. Imatge de la sortida de la primera etapa de la primera Volta Ciclista a Catalunya a la plaça Major de Sarrià. Dues hores i mig després els primers corredors passen per Cunit en direcció a Tarragona, punt final de l’etapa on el fred i la pluja van ser constants durant tot el recorregut.

Cunit i el ciclisme (4)

Els 5 membres fundacionals del Club Ciclista Cunit. Drets: d’esquerra a dreta. Manel Estaran i Diego Domínguez. Asseguts, d’esquerra a dreta: Jaume Casañas, Rafel Escardó i Josep Solé. La imatge està feta a la vella fonda Pagès de Rodonyà, l’octubre de 1984.

A la dècada dels vuitanta el caliu ciclista va arrancar novament a Cunit però només en grups de dos, tres o cinc aficionats que habitualment sortien els diumenges per fer cicloturisme per carreteres comarcals. La gent es va començar a animar i entre amics i companys de tertúlia que es reunien a la fusteria de cal Pau van prendre la decisió de crear un club totalment legal i federat tal com ja existien a Calafell, Cubelles i Vilanova.