Cunit es queda sense vinya

Després de Cal Pla, ara s’ha arrancat la vinya de La Baronia.
Del gran imperi de 1850, només queda ja el Mas Peyrot.

Fa tres anys –el 2018- es va arrancar tota la vinya que encara restava en explotació a les terres de la finca de Cal Pla, uns 50.786 m² equivalents a unes 5 hectàrees o 15 jornals, i ara en farà poques setmanes, també li ha tocat el torn a la finca de La Baronia on només quedava una petita peça a cal Borges –en total 1 hectàrea o 3 jornals- que ja feia dos anys que no es treballava.

Xarel·lada 2015
Juny del 2015. En el decurs de la tercera Xarel·lada, els assistents alliçonats per Melcior Soler Carbó, l’últim masover de cal Pla, visitant les vinyes de xarel·lo.
El 2018 seran definitivament arrancades com a final avançat als seus anys de vida.

Del gran imperi vitivinícola de Cunit de l’any 1739 només queden en peu les peces de terra del Mas Peyrot, d’on s’extreu majoritàriament un raïm blanc que es ven a la marca Freixenet per a l’elaboració del seu cava. Aquest mas té les seves terres repartides entre els termes de Cunit i Cubelles, encara que l’habitatge i les dependències annexes pertanyen al nostre terme. La superfície de vinya que cau dintre de Cunit ocupa 6 hectàrees, el que equival a uns 18 jornals o 54.000 m² aproximadament, dels quals últimament s’ha destinat una part a “emparrar” per tal de facilitar la seva recollida amb la maquinària adequada i optimitzar la mà d’obra.

L’any 1739 (esmentat anteriorment) segons el cadastre ordenat pel senyor de Cunit, el Marquès d’Alfarràs de la família Desvalls, en tot el terme de Cunit hi havia 906 jornals dels quals només se’n treballaven 276, els 630 restants eren muntanya (bosc i garriga), rocalls i prats o aiguamolls. D’aquests 276 jornals, 118 es dedicaven a vinya, 116 eren ocupats per sembrats de blat, ordi o civada, i els 41 que resten per completar el còmput total eren ocupats per oliveres i garrofers. Tot el cultiu cunitenc, doncs, era agricultura de secà davant l’escassetat d’aigua. No serà fins molts anys després –a finals del 1930– quan arribarà l’aigua del pantà de Foix i algunes peces de terra n’aprofitaran la seva canalització per tal de destinar alguns sectors a horta i fruiters principalment a Mas Peyrot, i al poble les famílies Huguet Aviñó, Casañas Soler, “Cal Barretasso” i la família Marquès, que va ser el principal beneficiat, a més de ser accionista de l’empresa que va promocionar la construcció de l’embassament, iniciat el 1910, però que va trigar quasi vint anys a veure acabada la seva obra.

Imatge de les vinyes de Mas Peyrot plantades en un “fondo” en diversos bancals per aprofitar els abruptes desnivells. Avui és l’única vinya que queda en el tot terme de Cunit, treballada pel pagès Joan Queralt, de Torrelletes.

En el curs de poc més de cent anys, en un detall d’un nou cadastre el 1855/60 trobem que la superfície dedicada a la vinya a Cunit va experimentar un creixement significatiu: dels 118 jornals registrats l’any 1739, en aquest nou registre es documenten 500 hectàrees, és a dir uns 1.800 jornals! Hi havia vinya plantada fins a la mateixa vora del mar perquè s’havien dessecat alguns sectors dels aiguamolls. Les majors finques, cal Pla, cal Marquès, cal Raldiris, cal Torrents, cal Borges i la del Castell, són ara propietats d’indians vilanovins enriquits pel comerç variat i amb fortunes aconseguides a les Antilles espanyoles, principalment Cuba i Puerto Rico. Destaquem que les famílies Raldiris i Samà apareixen com a productors de vi i esdevindran proveïdors oficials de l’exèrcit espanyol destacat a les colònies del Carib. També altres propietaris ja esmentats produïen vi –com els Marquès– però la seva comercialització no estava destinada a les forces colonials sinó que seguia altres línies de distribució.

Detall de raïm de la varietat Xarel·lo

El vi que es produïa de la vinya plantada al terme de Cunit era majoritàriament de varietat Xarel·lo seguit de Macabeu, Sumoll i Garnatxa, i també una petita porció de Moscatell que es destinava a consum particular. La Garnatxa es plantava ben a prop de la platja, ja que la seva planta té una forta resistència a la brisa salina i dóna a més un alt grau, i s’aprofitava a vegades per barrejar-lo amb les altres varietats per potenciar el seu sabor final.

Al llarg dels anys cinquanta algunes cases feien vi, una part per a consum propi i la majoria per a vendre’l a l’engròs, perquè passava un cellerista de Vilanova, Jaume Pujol “Tapet” que se l’emportava amb bocois. Les cases que tenien més tros el collien, i les portadores eren recollides per uns camions vinguts del Sindicat de l’Arboç que en comprava la collita. Recordo que a la mateixa vinya es col·locava una gran bàscula portàtil i les portadores s’anaven pesant a mesura que passaven a carregar-les al camió.

Les glaçades dels anys 50 i 62 van fer molt de mal a la collita i els joves que encara treballaven les terres familiars van optar per anar-se’n a treballar a les indústries vilanovines, principalment a la Pirelli, on només amb vuit hores diàries s’asseguraven un sou que no arribaven a treure al camp treballant de sol a sol.

El creixement demogràfic de Cunit i la urbanització desmesurada de moltes terres va ser el cop mortal que va sentenciar el conreu de les vinyes del terme municipal. D’aquesta manera es tancaven dos-cents cinquanta anys on la vinya havia estat el principal cultiu del terme cunitenc.

Una vinya de macabeu, entre cal Pla i la ronda dels Ibers, en procés d’extracció. Estem a l’hivern del 2018/2019 i els ceps són apilats per finalitzar a les llars de foc. Inesperat epíleg per a un ben trist final…

Avui dia, en el començament del 2022, si voleu veure les restes de vinya que encara romanen a Cunit haureu de fer una petita passejada fins a la finca de Mas Peyrot i l’haureu de contemplar des de la tanca de tel metàl·lic que protegeix la finca. La resta de la gran superfície dedicada anys enrere a la vinya ha passat a la història, un trist final per al que havia estat el principal sustento dels nostres avantpassats.


(Crèdits fotografies: 1,2 i 4: Carme Vera Bastidas, G.E. Cunitencs Delmacio de Conito. Imatge detall de la varietat Xarel·lo: Viquipèdia)


Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s