Les vil·les romanes al Penedès Marítim
Conferència: divendres 26 d’Abril a les 18h, a la Sala de Plens de L’Ajuntament de Cunit.
Les vil·les romanes eren un conjunt d’edificacions agrícoles justament aixecades al costat dels camps que les envoltaven. Constaven d’un gran edifici on vivien – no sempre – els propietaris més tot un seguit de construccions annexes destinades a usos agrícoles com a graners, estables, celler, cups així com per les activitats que tot això comportava com ferrers, forns, fusteria. Naturalment, s’hi incloïa la residència per al capatàs, els guardes i, tanmateix, les cabanes dels esclaus, que, al cap i a la fi, eren els que amb les seves forces i suor feien rutllar l’explotació de tot el conjunt.
El conreu principal d’aquestes construccions – que en certa manera són l’antecedent de les actuals masies – es basava en la clàssica triada mediterrània: cereals, oliveres i vinyes. De bon antuvi van millorar i molt les tècniques agrícoles emprades fins aleshores pels ibers i mercès a la gran mà d’obra dels esclaus van treure un gran rendiment econòmic de les possibilitats que els oferia la terra produint grans excedents de blat, oli i vi.
A tot el Penedès Marítim s’han trobat innombrables vil·les romanes i de tant en tant encara se’n descobreix alguna més. Pràcticament a cada municipi n’hi ha una: El Vendrell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Segons la superfície del terreny hi ha municipis que en tenen més d’una i cal pensar que amb tota la fal·lera de les urbanitzacions dels anys 70 se’n deu haver destruït i arrasat.
El cas de les Figueretes
Aquí a Cunit tenim el cas ben proper de Les Figueretes – a Plademar – on l’any 1984 es van descobrir els primers indicis de la possible existència d’una vil·la romana. Una excavació d’urgència l’any 1988 ho va confirmar mercès a les nombroses restes de ceràmica romana centrada entre els segles I aC fins al I dC. Èpoques dels emperadors Claudi i Neró. Es va passar l’oportú informe a la Generalitat i malgrat que les recomanacions dels tècnics es va continuar construint i edificant sense fre fins a destruir quasi tot el jaciment. Un cop més el patrimoni local va ser menystingut en favor de l’especulació urbanística.
El conferenciant: JOAN GARCIA TARGA
Nascut a Barcelona 1966, resident a Sitges. És llicenciat en Arqueologia (1989). Doctor en Història d’Amèrica (2005) i Màster en Museografia Pedagògica (2001-2003) per la Universitat de Barcelona. Té un extens currículum, ja que ha participat en nombroses excavacions arreu del país amb encàrrecs de diversos ens oficials com Generalitat de Catalunya i Diputacions de Barcelona i Tarragona entre altres. També assisteix aquests últims anys a la península mexicana de Yucatán on participa en diversos treballs sobre jaciments de la cultura maia.
A Cunit ja va participar l’any 1995/6 en la descoberta i posterior excavació del Fondo del Roig localitzat quan es preparava la construcció de l’autopista C-32 junt amb altres companys de la Universitat. Recentment, a principis d’aquest any va ha dirigit l’excavació de les restes trobades de la vil·la romana de Les Figueretes – descobertes l’any 1984 – i que van aparèixer el passat gener en preparar un terreny a Plademar per fer-hi un bloc d’habitatges.
Expert en el món rural romà avui ens parlarà d’aquesta temàtica a la comarca del Penedès Marítim i també de les primeres conclusions que ens pot avançar sobre l’excavació de Les Figueretes.
Com de costum, en acabat se servirà un tast de cava. Acte organitzat per el grup d’estudis cunitencs “Delmacio de Conito” amb el suport de les regidories de Cultura i Patrimoni.
Delmacio de Conito 