Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril de 1939, i aquest any s’anomenarà “Año de la Victoria” tal com es detallava a tots els impresos oficials. No obstant començava ara una altra guerra, sorda i amagada destinada a passar comptes per tots els fets succeïts al llarg d’aquests anys a tots els municipis: petits i grans.
A més dels quasi tres anys que va durar el conflicte, que ja van ser prou penosos per a la població, amb la posterior repressió encetada per les noves autoritats encara es van agreujar més els problemes, amb una gana i misèria omnipresent. S’establí una xarxa de delators i confidents que afectà moltes persones pel seu passat polític. De vegades les delacions es donaven per revenja o per simple enemistat entre veïns i fins i tot parents de diferent pensament.
A Cunit, tot i els mesos transcorreguts, encara era ben present l’assassinat dels quatre membres de la família Marsé, dolorós fet succeït el 16 d’agost de 1936. Aquest va ser el principal motiu perquè s’engegués la màquina repressiva de la justícia franquista al nostre municipi. Està detallat en l’expedient del judici sumaríssim d’urgència núm.1140 del Jutjat d’Instrucció núm.4 de la Delegació de Tarragona que es van iniciar les actuacions el 8 d’abril de 1939.
La Denúncia de la vídua Marsé
Francisco Galirte Franco, guàrdia segon de la tercera companyia de la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona però que prestava serveis a Calafell, recull a la denúncia que: “el dia 28 de març de 1939, declara la Sra. de Cunit, Àngela Solé Robert de cinquanta-tres anys i vídua de Josep Marsé Mestre, per fer constar el que sap d’alguns assassins del seu cònjuge, del seu germà polític Pere Marsé Mestre, i dels seus nebots, Pere i Josep Marsé Farré.”
Diu que els seus familiars estaven perseguits pels “rojos”, i per això es van amagar a la muntanya de “l’Avenc”. Declara que van ser capturats per membres del Comitè Revolucionari de Cunit que es “veu que” els havien anat a buscar i que els van executar a la carretera de Sant Antoni. També fa constar que van abandonar els cossos allà mateix, sense donar-los sepultura. A la denúncia, figuren com a inductors i autors dels assassinats: Josep Ferrando Pagés (president del Comitè de Cunit), Pere Hugué Solé (cap de les milícies de Cunit), Benet Marimón Batet, també de Cunit, junt amb els membres del comitè de Calafell: Enric David Totossaus, Jaume Palau Papiol, Josep Valldossera Rossell, Josep Montejo Gregorio i Bartomeu Cusidó Gatell.
Declaracions dels acusats
Us relatem les declaracions de les quatre persones vinculades amb el Comitè de Cunit:
Josep Serra Albet –de cal Serra-, que era pagès, i que manifesta que va ser nomenat membre del Comitè Revolucionari de Cunit durant els primers dies del “Movimiento”, però que no va participar en cap acció del mateix i que ignora qui van ser els assassins dels Marsé.
Josep Ferrando Pagès –de cal Tòfol-, que també era llaurador, i declara que durant els primers dies del “Movimiento” el van nomenar president del Comitè Revolucionari de Cunit. Declara que només va intervenir en la crema de les imatges de l’església, i que va ser idea d’uns forasters. Així mateix, explica que, a la tarda del dia 15 d’agost de 1936, quan estava reunit amb el Comitè, es va presentar en Pere Hugué Soler –de cal Melcior- per anunciar que l’endemà havien de fer una batuda al turó de l’Avenc per trobar a uns feixistes que s’hi havien amagat. Que l’endemà hi van anar sense saber massa bé què passaria, i que una estona després que la cerca hagués començat es van assabentar que quatre homes havien estat assassinats a la carretera de Sant Antoni. Per acabar, afirma que no sap qui ho va fer. Que hi havia gent de Cunit, de Calafell, de Bellvei i de l’Arbós.
Joan Farré Serra –de cal Ros– un altre pagès, fa constar a la seva declaració el nom de persones del Comitè Revolucionari de Cunit, del qual ell mateix n’era membre i, tal com va fer en Josep Ferrando explica que només van intervenir en la crema de les imatges de l’església, i que ho van fer seguint la iniciativa d’uns forasters. Pel que fa a la resta de la declaració, repeteix el que ja ha relatat el testimoni anterior.
L’Alfons Marimón Batet, pagès de cal Barón, manifesta que el cap de les milícies revolucionàries de Cunit, el 15 d’agost de 1936 li va donar la instrucció de presentar-se a l’Ajuntament el dia següent. Explica que, quan ell li respongué que no hi seria perquè havia de moldre farina, en Pere Hugué va insistir dient-li que la farina podia esperar. Quan l’endemà a les sis va anar a l’Ajuntament, a més del cap de milícies es trobà amb Melcior Soler Fontanals –de cal Clavera– i amb Benet Marimón, el seu germà, que vivia a la masia de Cal Toni. Tots junts van anar a la masia veïna de Cal Cego a esperar l’arribada d’en Joan Vidal Vives. Després es van dirigir cap a la muntanya sense saber que havien de fer. Passada una estona els van deixar marxar. Assenyala que tots portaven armes de foc, excepte ell, i que no es va assabentar de la mort dels quatre homes fins a l’endemà. Creu, però no ho pot assegurar, que els assassinats els van cometre la gent dels Comitès de l’Arbós, de Tarragona, de Calafell i de Vilanova.
Les declaracions dels denunciats de Calafell són similars a les dels cunitencs; ells també hi van anar a fer l’esmentada batuda que va acabar en tragèdia, però allí hi havia altres persones d’altres pobles i que hi van sentir trets. Després van anar tots plegats a matar dos xais i fer una costellada a la veïna masia de Cal Plà, i va ser allà on van sentir els comentaris sobre els assassinats ocorreguts. Algun d’ells declarà que hi van intervenir obligats pel president del Comitè i jutge municipal de Calafell.
A més a més, també declararà Àngels Marsé Solé; ella es dedica a les feines de la casa i és filla de la denunciant, Àngela Solé Robert, que no pot anar a declarar perquè està malalta. Diu que els seus familiars estaven amagats a la muntanya doncs s’havien significat com a persones d’idees de dretes, i que van ser descoberts per un veí de Calafell que els va denunciar a la gent del Comitè de Cunit. Aquests van organitzar les batudes amb altres persones de Calafell i de l’Arbós.
Joan Farré Almirall “Quadres”, pagès i batlle de Cunit a més de cunyat de Pere Marsé Mestre, maridat amb una germana seva Rosa Farré Almirall i, per tant, oncle de Josep i Pere Marsé Farré, en el seu relat fa constar que es van reunir unes 60 o 70 persones per fer la batuda, i que els assassinats els van cometre uns 15 homes. Acusa un seguit de membres del Comitè de Cunit d’haver preparat la batuda i d’haver-hi intervingut fins al final.
Pere Planas Solé, de “Cal Planes” és pagès de Cunit i veí d’en Josep Ferrando, en Joan Farré i d’en Josep Serra. Declara que pertanyen a ERC i que van formar part del Comitè de Guerra de Cunit. Diu que aquests homes no tenen instints criminals. Que no van mesurar les conseqüències de participar en la batuda i que no té constància que intervinguessin en altres esdeveniments violents, cosa que comparteixen altres declarants.
Oficis
Al mateix expedient hi ha els oficis que envien al Jutge Militar núm.4 de la Delegació de Tarragona, la Jefatura local de Fet i Jons (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, partit únic de la dictadura franquista) i de la Guardia Civil del “puesto” de Calafell. De fet van ser aquests últims, els falangistes i guàrdies civils de Calafell, qui es van presentar a Cunit a detenir a primers de maig els tres cunitencs ja esmentats: Josep Ferrando, Josep Serra i Joan Farré.
Després de ser detinguts i passant per Calafell i el Vendrell, finalment, l’endemà van ser portats a la presó provincial de Tarragona a disposició de l’Il·lustríssim president del Consell de Guerra de Tarragona perquè resolgués.
La vista es va fer el dia 20 de maig del 1939 a les 11 hores, segons es va anunciar en “El Diario Español” de Tarragona el dia 17 de maig. La celebració del consell de guerra es va fallar en menys d’una hora per als dotze acusats, ja que a més dels tres cunitencs hi havia gent de Calafell i algun altre municipi veí, tots ells pertanyents al partit judicial d’El Vendrell. En total van tocar a cinc minuts per cap per poder manifestar les oportunes al·legacions. Naturalment sense cap mena de garantia en una farsa de judici totalment manipulat. A cada poble hi havia d’haver un “cupo” de condemnats a mort per servir d’escarment i de pas atemorir i collar bé als que continuaven en vida. A Cunit els va tocar als tres veïns esmentats.
Tots els processats es van manifestar innocents dels càrrecs que se’ls imputaven. La sentència es dictà al final de l’acte -de fet ja s’esperava el veredicte- abans de les 12 del migdia perquè tot seguit hi havia un altre grup per ser jutjat. Alguns dels dotze encausats –no tots- van ser condemnats a la pena de mort. A part dels tres cunitencs també van ser sentenciats a la mateixa pena els veïns de Calafell Bartomeu Cusidó Gatell i Josep Valldosera Rosell. Els altres encausats van ser sentenciats a penes menors, i van complir la pena a la presó de Tarragona. Els pocs familiars presents a la sala i a l’exterior de l’edifici van conèixer amb tristesa i plors el trist final que esperava als seus marits o parents quasi a l’instant. La mateixa tarda del dia 20 es va saber la fatídica notícia per tot Cunit.
(continuarà…)
Tot aquest relat forma part – salvant algun petit afegit – del contingut de l’obra: “CONDEMNATS A MORT! La repressió franquista a Calafell.” Obra de Carme Felius Guallar, publicat a Calafell l’any 2013 dintre de la col·lecció de Llibres de matrícula número 28, dirigida per Joan Santacana Mestre.
Delmacio de Conito 