Finals de Gener del 1939: Canvien els noms dels carrers
L’ofensiva franquista a Catalunya va començar a la tardor de 1938 amb el pas del riu Cinca i l’ocupació de Viella, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida i Serós, a més d’una altra ofensiva pel sud al sector de l’Ebre, amb l’ocupació de Gandesa, Tortosa i Amposta. Aquesta ofensiva es va culminar cinquanta dies després, a la segona setmana de febrer de 1939, amb la conquesta de tots els passos fronterers del Pirineu. El primer a ser ocupat va ser la Seu d’Urgell el 6 de febrer, i el darrer poble lleidatà, la Farga de Moles, el 9 de febrer. El dia següent es va ocupar Port Bou i també Puigcerdà/Bourg Madame. L’última fita republicana seria Camprodon, Molló i el Coll d’Ares, que es van creuar el 13 de febrer. Això va donar per finalitzada la campanya a Catalunya.
A Cunit ja feia alguns dies –des del 21 de gener– que s’havia reprès, amb més pena que glòria, la vida diària, malgrat que molts cunitencs havien optat per l’exili i d’altres encara romanien tancats en camps de presoners franquistes. Així començaven trenta-sis anys de dictadura, amb tot un seguit de noves lleis i reformes de tota mena, així com prohibicions com eliminar la llengua catalana de tots els escrits i actes oficials, així com una brutal repressió a tots els que s’havien distingit pels seus ideals republicans o independentistes.
Una de les primeres disposicions del nou consistori cunitenc, encapçalat pel nou batlle, Joan Farré Almirall, “Quadres”, com a “Jefe local del Movimiento” i seguint la tònica imposada des de Madrid, va ser canviar els noms d’alguns dels pocs carrers que conformaven el casc urbà del nostre poble (recordeu la primera entrada sobre els símbols franquistes a Cunit).
Lògicament, es tractava d’un tribut per honorar els “herois màrtirs” que van propiciar el “Glorioso Movimiento Nacional”.
En primer lloc, el Torrent va ser rebatejat com a Avda. Jose Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange afusellat a la presó d’Alacant el 20 de novembre de 1936. Avui és l’avinguda de la Font.
La plaça de la Constitució, formada a llevant i a ponent a mig camí del Torrent, va ser anomenada inicialment la Plaça de Jose Calvo Sotelo, en honor al ministre de Hisenda, un polític de dretes assassinat a Madrid el 13 de juliol de 1936, abans de l’alçament del 18 de juliol. Ara es diu la Plaça de la Unió.
D’altra banda, el carrer del Carme, conegut popularment com el Carrer Nou, va ser dedicat a la memòria del general Emilio Mola Vidal, l’ideòleg del Movimiento, qui va morir en un accident d’avió a la província de Burgos mentre es desplaçava a Valladolid el 3 de juny de 1937. Avui es diu el carrer Francesc Macià.
Naturalment, els pocs carrers de Cunit ja no donaven per a més. Alguns pobles més grans, com és el cas de Calafell, es va afegir el del general Sanjurjo, mort també en un accident d’aviació a Estoril, Portugal, el 20 de juliol de 1936, quan es disposava a viatjar cap a Burgos per prendre el comandament absolut de totes les forces revoltades. A Vilanova i la Geltrú encara hi van afegir el nom del seu “alliberador”, el general Juan Yagüe, a una de les seves principals artèries urbanes.
Lògicament, no tot havien de ser lloances i records als caiguts; el lloc principal es reservava per a l’única figura viva que els va sobreviure fins al 1975. El Generalísimo, a ell se li va reservar la plaça – o més ben dit, la placeta- del davant de cal “Met”, avui plaça de Sant Sebastià.
L’únic que no es va canviar, malgrat que era la via principal del poble, va ser el carrer Major, el de la Casa de la Vila, que antigament era l’antic Camí Real que travessava el migrat nucli urbà d’aquell temps, de llevant a ponent.
Així és com amb quatre noms es va cobrir l’expedient davant de les autoritats del Govern Civil de Tarragona, encarregades de mantenir l’ordre i les idees emanades des de Madrid per tots els territoris ocupats. Era el “III Año Triunfal”, tal com constava a tots els escrits i cartells oficials.
A l’estanc de tabac regentat per la família de Josepet Ricart i Marina Vila també es va canviar el rètol de fusta sobre la porta de la botiga; ara es podia llegir: “Tabacalera SA” més els colors de la bandera nacional més “Expenduría nº 1”, com si no fos l’única existent al poble. Potser es volia emular així un gran nucli urbà on es reparteixen diverses altres “expenduries”. Collonades dels tècnics d’aquells temps.
Cap a l’any 1940 es constata ja la presència de la Guàrdia Civil a Cunit, abans no n’hi havia hagut mai. Sí que des del 1850 hi havia un destacament de Carabiners per vigilar l’abundant contraban que es feia a la zona marítima del terme. Una de les disposicions del nou règim va ser suprimir i dissoldre el Cos de Carabiners per haver recolzat el Govern de la República. La seva tasca va ser afegida a les moltes que ja tenia la Guàrdia Civil, i per tant l’any 1940 s’ha d’anotar l’arribada d’aquest nou cos d’Ordre Públic al nostre poble. Van ocupar un petit local de “Cal Sebastiá” al carrer de Sant Antoni, número 16/18. Tenia una entrada a la planta baixa i al pis superior hi havien les dependències, petita oficina i els dormitoris dels “numeros” que s’hi allotjaven. Màxim sis guàrdies més un caporal o un sergent com a cap del “Puesto”. Com era de precepte el rètol de fusta de la façana: “Casa Cuartel Guardia Civil” “Todo por la Patria” amb la bandera bicolor de fons.
Fins aquí doncs, algunes de les primeres mesures presses pel primer consistori franquista de Cunit. En properes entrades al bloc seguirem amb altres capítols relacionats amb aquests anys…
Crèdits fotografies: arxiu G.E. Cunitencs “Delmacio de Conito” i arxiu Carme Vera
Delmacio de Conito 