EL PANTÀ DE FOIX I ELS REGANTS DE CUNIT

Conferència a càrrec de Joan Rovira Merino enmarcada en els actes programats per a Sant Jordi

Dissabte, 23 d’abril, a les 12 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit.

embassament al riu Foix

EL PANTÀ DE FOIX

El Penedès, mancat de grans cursos hidrogràfics ha tingut durant tota la seva existència una agricultura de secà, ben representada, entre altres, per grans extensions de vinya. No va ser fins al 1901 que un vilanoví, Pelegrí Ballester observant una gran riuada del Foix, i la gran quantitat d’aigua desaprofitada que s’escorria cap a mar, va pensar que seria potser bo de treure’n més profit amb la construcció d’un embassament en les escabroses gorges que forma el riu més avall de Castellet i abans d’arribar a l’ermita de Lourdes.

Després de reunir-se amb un grup de terratinents de Vilanova van decidir iniciar uns estudis previs per a la redacció d’un primer projecte de l’obra del pantà. Les primeres passes es van donar el 1903 i van promoure al mateix temps una sèrie de reunions amb els principals pagesos de Vilanova, Sant Pere de Ribes, Cubelles i Cunit que poguessin estar interessats a aprofitar l’esmentat projecte. No obstant això, encara van passar anys amb reunions i tractes a escala de país fins a arribar a Madrid, on finalment a principis del 1909, s’hi va donar l’acord final mitjançant un Reial decret i amb un pressupost inicial d’1.786.000 pessetes.

Els inicis, el 1910 van consistir a escollir la millor ubicació per la pressa, estudiant la morfologia i la composició geològica de l’indret més adequat per bastir-hi la gran construcció. La inauguració, i, per tant, la primera pedra, va ser el 1912, però de seguit es van trobar amb molts problemes de permeabilitat perquè les roques que havien d’acollir l’obra no eren les més adequades. Això va comportar nous costos, una nova ubicació i, doncs, un encariment del projecte.

Vista de l’embassament i el poble de Castellet al fons
 

El 1925 es donen per acabats els treballs d’impermeabilització – ja que hi havia moltes filtracions – amb pedra, grava i quitrà que es complementen amb l’abocament d’argiles i llims per sedimentar tot el fons. Va ser cap a 1929 que s’inicia la construcció dels canals de rec, per aprofitar l’aigua emmagatzemada a l’altura de Rocacrespa, i que duraran nou anys. Per la seva dreta es construeix un canal de 8 km per abastar Cubelles i Cunit, mentre que per l’esquerra l’obra tindrà 16 km per arribar a Vilanova i Sant Pere de Ribes. L’obra del pantà, pròpiament dit, s’acaba el 1933.

No serà fins al 1937 quan es comença a regar amb l’aigua del pantà. Es crea un sindicat i, després una Comunitat de regants, amb una Junta centrada a Vilanova però amb representants de les altres tres localitats. Els dos ramals es completaran amb diverses séquies de diverses mides i branques complementàries fins a arribar a un total de 50 km. L’any 1947 es regaven ja unes 200 hectàrees i el 1998 es va arribar a 600.

LES DADES TÈCNIQUES

Diguem que la paret frontal del pantà té 206 m de llargada a la cota de coronació. L’alçada dels fonaments és de 26 m, més 36 m de paret. El gruix del fonament a la base és de 28,80 m i de 3 m a la cota superior. La capacitat màxima de l’obra és de 7,10 hm³. La superfície de l’embassament és de 0,71 km², amb un ample mitjà de 171 m, encara que en algun punt arriba als 650 m. El cost econòmic del projecte reformat va ser de 2.827.000 pessetes. De les quals 2.265.000 corresponen a la construcció més les expropiacions, i la resta a les obres accessòries, ja que es va haver d’adequar la desviació i construcció definitiva de la carretera de Vilanova a l’Arboç.

ELS REGANTS DE CUNIT

El ramal que porta l’aigua per regar les terres de Cunit arriba de Mas Xinxola i passa pel costat del peatge de la C-32 per fins a Mas Peyrot, segueix una séquia cap a Mas d’en Pedro i es dirigeix pel costat de la Deixalleria cap a can Moles 3, Les Figueretes, peces de terra dels Romagosa (Cal Camelo) i dels Huguet-Avinyó (cal Met) que hi van construir una bassa circular, continua per sota la Pedrera, rega la terra dels Casañas (cal Barretasso) i acaba a cal Marqués on en una bassa quadrada de 15 x 15 m aproximadament i una fondària de 2/3 m s’hi guarda l’excedent per poder regar, només ells, altres dies. Cal dir que el rec es repartia diversos dies a la setmana, per als diferents municipis.

Normalment, a Cunit arribava cada dilluns i a vegades des de primeres hores del matí. També aquí hi havia un sobreeixidor, a sota la Pedrera, i que anava a desguassar al torrent on s’acumulava l’excedent. Durant els anys, i per mantenir el canal en condicions, s’hi feien tasques de conservació, ja que en èpoques de fortes tempestes els conductes s’omplien de terra i pedres i, per tant, s’havien de buidar i mantenir sempre nets.


El Conferenciant:

Joan Rovira Merino
Nascut a Vilafranca del Penedès al 1958. Veí de Les Masuques (Castellet i La Gornal).
Excursionista i observador del territori. Estudiós del món dels desplaçaments estacionals de bestiar en els Pirineus i en el llevant peninsular.

En el decurs de la seva xerrada sobre el Pantà de Foix també intervindrà el nostre conciutadà Daniel Coll i Olivé que en la dècada dels 80 va ser vicepresident de la Comunitat de regants del pantà de Foix.

Aquest acte està organitzat pel Grup d’Estudis Cunitencs “Delmacio de Conito” amb el suport de les Regidories de Cultura i Patrimoni. En acabar se servirà un tast de cava.

podeu descarregar el díptic per a l’activitat d’aquest enllaç:


Text: Jaume Casañas Metre. Imatges : Google i Carme Vera.

Delmacio de Conito
Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s