EL CARDENAL ARRIBA Y CASTRO VISITA CUNIT

Fa seixanta-quatre anys… el 23 de març de 1958

Cunit des de l’edat mitjana, a partir dels anys 950/1000, va formar part del límit occidental del bisbat de Barcelona, que tenia per frontera el curs del riu Gaià. Aquesta demarcació eclesiàstica, que incloïa l’arxiprestat del Vendrell, es va mantenir durant quasi mil anys. No va ser fins al 6 de juny de 1957 en virtut d’un decret de la “Sagrada Congregación Consistorial” que la subdivisió vendrellenca va ser segregada de Barcelona i adjudicada a l’arquebisbat de Tarragona.

Encapçalament de la processó. (Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

L’arquebisbe de Tarragona en aquest temps era el gallec Benjamín de Arriba y Castro des del 1949 i va durar vint-i-un anys al capdavant de la Seu tarragonina, fins al 1970, any del seu decés.

Un cop afegit l’arxiprestat del Vendrell a l’arquebisbat de Tarragona, el nou cap espiritual de la comarca va dedicar-se durant diversos dies a visitar totes les parròquies dels pobles que formaven l’esmentada demarcació.

Cunit va rebre la visita del cardenal Arriba y Castro el diumenge 23 de març del 1958. Va ser una jornada festiva amb diversos actes: recepció oficial a la carretera, a l’entrada del poble, i continuat d’un seguit d’activitats.

El full oficial de l’arquebisbat detalla així la visita del prelat al nostre poble:

“Cunit. Domingo dia 23 de marzo de 1958.
Entrada con un cordial rebicimiento, llegada procesionalmente al Templo Parroquial, el Exmo. Prelado asiste a la Santa Misa, oficiada por el Rdo. Párroco, en la cual el Señor Cardenal predicó la homilía y resaltó la finalidad de la Santa Visita Pastoral. Se trasladó luego, acompañado del clero y la feligresía al cementerio para los responsos prescritos en sufragio de los fieles difuntos. Regresando a la Iglesia, practicó los actos de la Santa Visita. Con la correspondiente exhortación, administrando el Santo Sacramento de la confirmación, sin dejar el examen acostumbrado de la Doctrina cristiana a los niños y niñas.

Por la tarde visitó Escuelas Nacionales y a enfermos, y después de presidir la función parroquial, recordó por última vez los deberes a cumplir para vivir cristianamente. Agradeciendo las pruebas de veneración y afecto que de todos había recibido, se despidió paternalmente del pueblo. Regresó a Tarragona”.

La presidència de la processó. Al fons la façana posterior de ca l’Olivella. Autoritats eclesiàstiques i Ajuntament.(Vegeu els crèdits del peu de l’article per a conèixer els cunitencs que apareixen a la imatge)

Naturalment, no s’especifica que a la rectoria se li va oferir un bon dinar ofert pel rector local: Mn. Josep Simó Valldosera, amb l’assistència dels capellans de Cubelles: Mn. Jordi Fort i del de Calafell: J. Llauradó i a més de l’arquebisbe, incloent-hi el xofer del Mercedes del “Parque Móvil Ministerial”, assignat al seu servei.

Rebuscant en els llibres de la Parròquia hem trobat que en aquesta visita es van confirmar un total de 20 infants entre nens i nenes. Aquesta visita és continuació de l’anterior del 1956, la última que havia protagonitzat el bisbe de Barcelona Ilm. Sr. Gregorio Modrego i Casaus, quan Cunit encara depenia eclesiàsticament de la Ciutat Comtal. Abans de l’entrada a la missa en Nicomedes Castro, exguàrdia Civil, es va acostar a saludar a l’arquebisbe i li va dir: -“¡Eminencia yo soy gallego también, de la província de Lugo y también me llamo Castro!!” –

Els infants cunitencs que van ser confirmats el 23 de març de 1958 van ser els següents:

Estiu del 1958, el Cardenal Arriba y Castro visita el campament de Castillejos, terme municipal D’Arbolí. A la seva arribada és saludat pel Coronel en cap Manuel Cabanas, acompanyat del Comandant ajudant Miguel Linares

Nascuts el 1948:
Mª Dolors Farré Mestre, de ca la Maria de cal Pau;
Josep Vidal Farré, de cal Quadres;
Manuel de la Cruz Hugués, de cal Melcior;
Rosa Mª Solé Oliá, de cal Garbat;
Montserrat Pena Arroyo, de la Casilla.

Nascuts el 1949:
Mª Dolors Martí Casañas, de cal Antón;
Josep Vilamajó Vidal, de cal Magí;
Lluís Urgell Rodriguez, de cal Forner;
Engràcia Castro Casañas, de cal Barretasso;
Josep Sunyé Solé, de cal Murga.

Nascuts el 1950:
Rafel Escardó Mercader, de ca la Viuda
Montserrat Casañas Planas, de cal Planas;
Jordi Sunyé Solé, de cal Murga;
Jordi Romagosa Ferrer, de cal Fabes;

Nascuts l’any 1951:
Mercedes Romagosa Farré, de cal Camelo;
Joan Martí Casañas, de cal Antón;
Jaume Farré Mestre, de cal Moles;
Jordi Capapey Mercader, de ca la Viuda;
Joan Ricart Avinyó, de cal Mingo i
Mª Gloria Solé Rodriguez, de cal Pau.

El cardenal Benjamín de Arriba y Castro va ser “batejat” com el “brazo espiritual del franquismo” i sota el guant de seda vermella hi havia un ferm puny de ferro. La seva ideologia política ben lligada amb el règim franquista era descaradament: anticatalanista, antirepublicana i antidemocràtica.

Poc després de prendre possessió de l’arquebisbat va fer suprimir el full dominical en català “La Veu de la Parròquia”. Els sermons i homilia sempre en la “lengua del imperio“. Qui en va rebre les conseqüències d’aquesta furibunda “repressió” va ser el vicari de Montblanc, Ramón Montanyola que publicava una revista en català “Ressò” que també va ser suprimida i, a més, va ser castigat amb un desterro que va durar vuit anys, confinat a la Casa d’Exercicis Espirituals que tenia l’Arquebisbat a La Selva del Camp.

29 d’Abril de 1955. El Cardenal visita Montblanc, al seu costat el governador civil de Tarragona, José González-Samá García, excombatent i falangista de primera hora, amb el pit ben carregat de condecoracions.

En aquest sentit, Arriba y Castro va seguir la línia marcada pels seus antecessors a Tarragona. Recordem de passada que un cop “alliberada” Tarragona pels nacionals, el 15 de gener de 1939, es va celebrar a finals del mateix mes una missa solemne a la catedral. Ofici presidit per les primeres autoritats provincials: Coronel Antonio Aymat Jordá, governador Militar, Antonio Iturmendi Bañales, governador Civil i Josep Mª Fontana Tarrats, “Jefe Provincial de les FET i de les JONS” Jose Fco. Grego y Grego, president de la Diputació Provincial (catalans els tres últims).

En el corresponent sermó a càrrec del canonge José Artero, de la catedral de Salamanca i màxima autoritat eclesiàstica del moment a Tarragona va tenir els sants collons – amb perdó – de dir en el sermó:

PERROS CATALANES NO SOIS DIGNOS DEL SOL QUE OS ALUMBRA“… i tots els assistents van quedar quiets i muts sense moure’s.

Aquest és el clima que imperava a la ciutat i província de Tarragona un cop alliberada de la “barbarie roja” del qual Cunit tampoc no va ser diferent. A la “Nova Espanya” del Generalísimo Franco, començava una dictadura que va durar trenta-sis anys, fins a la seva mort el novembre del 1975.

Por el Estado al Imperio y por el Imperio hacia Dios, en la lucha afanosa por la Patria.


CRÈDITS:

Fotografia de l’arxiu personal de Joan Ricart Aviñó, de cal Mingo.

Devem a l’amic Joan Giralt Sagrera, de ca la Rita la paciència que ha tingut en identificar la majoria de les persones que apareixen a les dues imatges preses a la processó de Cunit:

foto 1.- Encapçalament de la processó:

En primer terme l’escolà Joan Sunyé Solé amb la creu de plata massissa de la Parròquia.

D’esquerra a dreta:
Joan Ricart, de cal Mingo;
XX;
XX;
Ramón Ricart, de cal Mingo;
Guardia civil;
XX;
Pere Rafecas, de cal Rafecas;
Jaume Mestre, de cal Moles;
Josep Romagosa, de cal Fabes;
Joan Vidal Vives, de cal Cego.

Altra linea:
Joan Solà de cal Quadres;
Jordi Ferre de ca la Roseta que porta agafada de la mà la seva filla gran Mª Teresa;
XX;
Magí Vilamajó;
mig tapat, Josep Hugué de cal Guenyo;
Jaume Vidal jr. de cal Nicolau;
Joan Giralt, de ca la Rita;
Jaume Vidal sr. de cal Nicolau;
XX;
Tonet Martì, de ca l’Olivella;
Vicens Navarro;
i Josep Vilà, de cal Baró.

foto 2.- La presidència de la processó. Al fons la façana posterior de ca l’Olivella. Autoritats eclesiàstiques i Ajuntament.

D’esquerra a dreta:
XX;
XX;
Joan Ricart, de cal Mingo;
Guardia Civil;
XX;
Jaume Mestre de cal Moles;
Josep Romagosa, de cal Fabes;
Pere Rafecas, de cal Rafecas;
Nicomedes Castro, de la masia Glòria;
Pau Ramon, de ca l’Aguineu,
Joan Vidal de cal Cego;
Josep Solé, de cal Pau;
Pere Mestre, de cal Llargot;
Josep Almirall, de cal Nicolau;
Melcior Soler de cal Clavera;
mig tapat per la mitra de l’arquebisbe, Joan Solé, de cal Garbat;
dona XX;
Jaume Sendra, de mas d’en Pedro;
Pere Planas, de cal Planas;
Lluís Jordan, marit de la mestra;
XX;
XX;
Joan Martí, de cal Martí i
XX.

Grup central:
Francesc Coll, de cal Blanco;
Mn. Jordi Fort, capellà de Cubelles;
darrere hi ha Pau Solé, de cal Pau,
Josep Almirall, de cal Nicolau.
Arquebisbe i cardenal Benjamín de Arriba y Castro,
Alejandro Aviñó, l’alcalde.
Guardia Civil
XX,
Mr. J.Llauradó, capellà de Calafell.

Grup de dones totes amb l’obligada mantellina negra, entre les quals:
Mª Teresa Coll de cal Blanco;
Emilia Martí, de cal Olivella;
Remei Mestre, de cal Vigilant;
Mª Dolors Coll, de cal Blanco,
Mª Teresa Ricart, de l’Estanc;
XX;
XX;
Mª Teresa Casañas, de cal Barretasso;
Mª Dolors Paul, mestra.

Grup d’escolans:
de cara:
Josep Solé de cal Pau;
d’esquena:
Josep Ferrando de cal Tofol i dos més amb dubtes, ja que estan d’esquena, però que podrien ser Daniel Coll, de cal Blanco, Jaume Casañas, de cal Barretasso o Joan Giralt de cala Rita.

Bibliografia:
Diverses entrades d’El Nacional Digital
Arxiu de visites pastorals de l’Arquebisbat.
Llibres Parroquials de Cunit.
Bloc de José Manuel Aguirre, La mili en Castillejos.
Blog d’Eduard Contijoch Miquel


Amb el nostre agraïment a:
Mn.Jordi Figueras, per deixar-nos consultar l’arxiu parroquial de Sant Cristòfol, de Cunit
Joan Giralt Sagrera
Joan Ricart Aviñó


Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s