Diada 2021: nova conferència

EL CONFLICTE DE MIR GERIBERT EN EL MARC DE LA FEUDALITZACIÓ DEL PENEDÈS (1041-1058)

Divendres 10 de setembre, a les 18 hores, al Saló de Plens de L’Ajuntament de Cunit

Des d’el cim d’Olèrdola s’albira tota la plana interior del Penedès.

Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre el 1041 i 1058. Mir Geribert era un senyor de la guerra i es va autoproclamar príncep d’Olèrdola, castell i nucli de població del massís del Garraf, des d’on es te un excepcional control visual de les terres del pla del Penedès.

A l’Antiga ciutat Iberoromana d’Olèrdola, Mir Geribert va establir la capital del seu pretès principat independent.

La mare, Ermengarda, era filla del comte Borrell II (947-992). Per tant, ell era nét de Borrell II i cosí segon de Ramon Berenguer I. Així doncs, era membre de la família de la casa comtal de Barcelona i, per part de pare de la família vescomtal. Pels volts de 1040 la família vescomtal es trobava capacitada per exercir un poder comparable al del comte de Barcelona. La qual cosa explica que dos parents seus, el bisbe i el vescomte de Barcelona, s’impliquessin també en la contesa. Mir Geribert posseïa, entre altres propietats al Penedès, els drets sobre els castells de Subirats, Emprenya, Olèrdola, Lavit i Sant Martí Sarroca. Del seu primer matrimoni amb Disposia, hereva del patrimoni dels Santmartí, havia rebut les possessions d’aquest llinatge amb importants propietats a la zona penedesenca.

Morta Dispossia l’any 1030, es va tornar a casar amb Guisla de Besora i a través del seu sogre, Gombau de Besora, va tenir accés a propietats al Vallès i Osona. A més i per via de la família materna, també tenia propietats a Barcelona, com ara el castell del Port, una de les defenses de la ciutat. El seu segon sogre Gombau de Besora serà senyor de Cubelles i per tant de la quadra de Cunit, per donació en feu dels comtes barcelonins. Aquest extens i variat domini territorial, el convertí en un dels nobles més preeminents al sud del comtat de Barcelona. Algú el va definir com un pròcer i personatge considerable que ambicionava dominar tot el Penedès. Era un senyor de la guerra i un senyor de la frontera reforçant el seu poder en una zona recentment conquerida entre els rius Llobregat i Gaià. Aquestes terres s’havien ocupat gràcies a una densa xarxa de castells, part dels quals controlava directament.

La conferenciant Rosa Lluch, doctora en història medieval. Universitat de Barcelona.

La prematura mort dels comtes Ramon Borrell I i del seu hereu Berenguer Ramon va deixar el poder comtal en mans de la vídua i mare d’ambdós personatges, la comtessa Ermessenda de Carcassona, que va quedar com a tutora en la minoria d’edat de l’hereu, el seu nét Ramon Berenguer I. El successor del comtat de Barcelona es va trobar amb tota mena de desavinences i problemes amb gairebé tothom. De primer amb l’àvia, la comtessa Ermessenda i també amb els seus propis germans menors Sanç i Guillem. Tampoc els senyors de frontera van ser aliens a aquesta problemàtica, ja que van intentar al mateix temps eixamplar llurs fronteres en una guerra oberta, aliant-se de vegades amb els turbulents veïns del sud, els governadors àrabs de les regions limítrofes amb els comtats catalans.

Cap a l’any 1041, Mir Geribert era el noble amb més terres, més drets i més autoritat a la Marca del Penedès. Llavors es va autoproclamar “princeps Olerdulae”. Aquí és on la personalitat d’aquest personatge pot tenir múltiples interpretacions. La manca de govern en aquesta zona i la seva ambició el van portar massa lluny? Que pretenia? Deixar constància de les seves aspiracions? Crear realment un comtat independent al sud-est de Barcelona? Fer fora al seu cosí Ramon Berenguer I i (aconseguir) tot el poder?

La historiadora Rosa Lluch convidada a la jornada d’avui ens detallarà aquest llarg conflicte que va durar quasi disset anys en el que van ser les primeres passes en la feudalització de la nostra comarca.

Podeu descarregar el díptic de la conferència d’aquest enllaç:


En acabat se servirà un tast de cava. L’acte s’ha organitzat gràcies al suport dels patrocinadors i els socis del grup, i amb el suport de les regidories de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s