Territori i demografia

Per Sant Jordi, re-reprenem l’activitat!

En el marc de les activitats previstes per a Sant Jordi 2021 a Cunit, hem re-programat la conferència sobre territori i demografia que vam suspendre per a la festivitat de Sant Sebastià.

Serà el dissabte 24 d’Abril a les 12h, a la Biblioteca Municipal Marta Mata.

EL TERRITORI

El poble de Cunit a través de la seva història ha passat per diferents contexts territorials que han incidit sobre el mateix país:

En època ibèrica, entre els segles V i II aC, va formar part de l’ètnia dels Cossetans i posteriorment va quedar comprès en la conquesta romana dintre de la Hispània Citerior per convertir-se després en la Provintia Tarraconensis. Fins al segle V dC. Amb l’entrada dels gots, es va mantenir la divisió tardoromana fins a l’arribada dels àrabs el 718 aproximadament.
Aquests nous ocupants van definir les terres catalanes amb el nom de “Tag’r” que volia dir terra fronterera i més tard amb les conquestes i reocupacions de Girona (785) i de Barcelona (801) van dir-li “Al-franj” que significava terra dels “Francs” que era el nom amb el qual definien els veïns del nord.

Al 1812, Catalunya és annexionada a França i dividida en quatre departaments
 

L’ocupació franca sota el regnat de Carlemany es va traduir amb un conglomerat de petites entitats polítiques que va ser conegut com a “Marca Hispànica”. En cert moment el comtat de Barcelona es va imposar als seus veïns de Girona, Besalú, Osona, Berga i Manresa. No obstant el 1039 es va crear com a subdivisió el comtat del Penedès, convertit en principat per obra del revoltat Mir Geribert, però només va durar vint anys, el territori va tornar novament a formar part de l’herència barcelonina. A poc a poc els comtes de la Ciutat Comtal van anar repartint el cada vegada més extens territori en fraccions, al davant de les quals anomenen un delegat que pren el títol de vicari (Veguer), i el país sota el seu control serà la vegueria. Cunit formarà part de la vegueria de Vilafranca. Entitat territorial que aguantarà tots els canvis polítics fins al 1714. Amb l’arribada dels Borbons i el decret de Nova Planta les antigues subdivisions queden derogades i ara se’ls anomena “Corregiments” respectant més o menys els límits geogràfics anteriors, salvant alguns canvis comarcals. Ara Cunit pertany al corregiment de Tarragona, ja que de la vegueria de Vilafranca que per l’interior arriba fins al Vendrell, se segrega una franja marítima des de Vilanova fins a Sant Salvador per afegir-la a la nova subdivisió tarragonina.

Quan Napoleó ocupa el país el 1808, al cap de quatre anys annexiona el Principat a França i divideix Catalunya en quatre departaments a l’exemple francès. Ara Cunit queda comprès dintre del departament de les Boques de l’Ebre que comprenia des de la riera de Ribes fins al riu Sénia.

El 1833 nova divisió, sota el regnat d’Isabel II – la gran fardassa – s’imposen les províncies i la nostra comarca queda partida per interessos polítics entre Tarragona i Barcelona. Divisió que encara es manté, a punt de complir ja els dos-cents anys de la seva imposició, malgrat la revifalla de les antigues comarques.

LA DEMOGRAFIA

Els primers detalls coneguts pel control del nombre d’habitants no arriben fins al 1350, sota els reis de la confederació de Catalunya i Aragó. Tots els senyors feudals estan obligats a detallar les seves propietats, i cada unitat familiar es compta en focs. Un foc equival a una mitjana de 4,5-5 habitants. Cunit en aquests temps en té molt pocs i arriba un moment cent anys després que queda quasi abandonat i el municipi és inclòs en el de Bellvei. Serà per poc perquè es veu que hi ha una recuperació demogràfica i novament torna a comptar com a municipi si bé afegit ara a Cubelles.

Si per una banda la natalitat era abundant amb 5, 6 i fins a 10 fills per família, també és cert que la mortalitat feia estralls i molt pocs infants arribaven a la plena maduresa. A mitjans del segle XIX ja apareixen els padrons municipals amb detall del nombre de famílies, orígens, membres i els seus domicilis corresponents.

Infants i joves de Cunit al 1932

Així en l’últim terç del segle XIX, tenim una família Ferrando Pagés, originària de Salomó, que tindrà 10 fills, dels quals quatre moriran essent infants. Dos dels fills grans, el Joan i el Josep “Pepu” seran respectivament masovers de les masies de Cal Raldiris i de la Casa Nova de Segur, respectivament.

Una altra família, els Mestre-Serra, de cal “Vigilant” tindran sis fills, els Giralt-Ricart de ca la “Rita” també sis més i els Ricart-Dalmau de cal “Puces” en seran nou en total. Una altra família vinguda de fora, els Coll-Soler originaris de Puigmoltó (Sant Pere de Ribes) tindran 10 fills, el més petit Francesc el 1907 ja naixerà a la masia familiar de Cal “Barretasso” al límit entre Castellet i Cunit. Més tard baixaran, el 1929, a residir a Cunit a una casa anomenada de cal “Blanco” renom que adoptaran.

Vet aquí com amb només sis famílies es va incrementar en 41 el nombre de veïns de la nostra vila.

En fi, aquests dos temes referits seran els que desenvoluparà el nostre conferenciant. En acabat se servirà un tast de cava.

Podeu descarregar el díptic corresponent a aquesta conferència d’aquest enllaç:


Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s