Diumenge de platja, prenent el sol sobre el fortí…

Trenta de setembre del 1963, diumenge. Dia de sol i calor per tant idoni per gaudir del bany a l’aigua de mar amb les últimes calors de l’estiu, camí ja de la tardor.

Part del jovent de Cunit aprofita, als volts del migdia, per fer-se un retrat sobre el lateral de llevant del Fortí del Torrent, dinamitat anys abans per militars vinguts del regiment d’enginyers del Quarter de Lepanto, de la Gran Via de Barcelona. Els soldats, una dotzena, amb els seus oficials (dos o tres) van acampar en tendes en els terrenys del darrere, entre el búnquer i un hort de’n Joan Urgell (forner), on hi havia un pou d’aigua i una caseta amb vinyes.

Bunker de Cunit- FAMILIA RICART-DE LA CRUZ

Hi van romandre unes tres setmanes, ja que al mateix temps també van aprofitar per demolir el fortí petit que hi havia al final del torrent de Sant Antoni o de Mas d’en Pedro, on començava la bomba de captació de l’aigua que anava a les piques de decantació de Les Salines.

Malgrat que ja fa anys vam recavar informació dels fets a la Capitania General de la 4a Regió Militar (Catalunya) no s’hi va trobar cap expedient d’aquestes voladures ni tampoc hi consta cap activitat en practiques de cap destacament d’enginyers a Cunit.

Està clar que per fer aquestes demolicions i la manipulació d’explosius de gran potència hi havien d’haver els corresponents permisos i documentació complementaria, però fruit de la “burrocracia” de l’època fa que se n’hagi perdut la memòria i el rastre. Incomprensible… ben cert.

Imatge de capçalera: Grup de joves Cunitencs damunt les restes del Fortí del Torrent.

Detallem el jovent cunitenc que apareix a la imatge:
D’esquerra a dreta i assegudes: Montserrat Casañas (de cal Planes); Glòria Sole (de cal Pau); XX filla d’un sergent de la Guàrdia Civil i Maria Dolors Casañas (de cal Planes). A la segona fila: Jordi Romagosa (de cal Faves) Jaume Casañas (de cal Barretasso), Joan Cassany (de ca la Pepita) i Daniel Coll (de cal Blanco). Dret darrere de tots el Rafel Escardó (de ca la Viuda).

Són records del passat, del fortí ja no en queda ni rastre i algunes de les persones que surten a la fotografia ja no estan entre nosaltres.

El fortí a peu de platja

I ja que parlem del fortí, avançar que aquests dies ja s’estan portant a bon terme les tasques de museïtzació de la reconstrucció parcial de l’esmentada construcció, aixecada davant de l’Oficina Municipal de Turisme al principi del carrer de Francesc Macià. L’autor del projecte és el catedràtic Francesc X. Hernandez Cardona, doctor en Història i membre de la Facultat de Didàctica del Patrimoni, de la Universitat de Barcelona. Des de l’exterior ja es veu tot el conjunt acabat i ara s’està procedint a moblar i “vestir” tot l’interior amb caixes de municionament, sacs d’arpillera i altres estris militars de l’època.

Aspecte actual de la reconstrucció del búnquer Museïtzat. Davant de turisme.

Aviat s’anunciarà oportunament la “inauguració” oficial.


Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s