Un carrer amb quatre noms

El nucli antic de Cunit es va originar entre l’església romànica i el torrent, tenint com a eix vertebrador l’antic camí reial –actual carrer Major– fregant el castell originari que pels nostres estudis situem a la casa pairal de Cal Marquès, antiga Torre del Bargalló, denominació que tenia vers el 1550.

Davant la impossibilitat d’anar creixent cap a ponent on hi havia les terres del nou castell, les noves famílies que es formaven o s’assentaven procedents d’altres llocs van tenir tendència a comprar terres a llevant –cota 8 m.s.n.m.- de l’església per donar lloc al primer creixement urbà de Cunit, amb l’excepció d’una petita barriada que es va formar al redós del castell. 

Poc a poc es van allargar lleugerament els carrers que pujaven del torrent –cota 0-, però amb un eix que en destacava; el carrer que duia de la carretera cap a mar tot i que tapiat al final amb un mur de dos metres d’alçada que impedia la visió de la marina. Aquest mur tenia una sèrie d’obertures només a la part inferior per deixar córrer l’aigua del carrer a les èpoques de fortes pluges i tempesta. Les noves cases van ser construïdes cap a finals del segle XIX, aproximadament cap al 1880.

La imatge superior mostra el carrer i data de finals dels anys cinquanta o primers dels seixanta. El mur del final ja havia desaparegut i la visió de la marina deixava un altre contemplar més tranquil i reposat. Val a dir que la permanència d’aquest mur durant molts anys va constituir un greuge comparatiu per als veïns del carrer, i tant és així que el dia que es va poder enderrocar hi van contribuir de manera voluntària per enderrocar-lo. La fotografia està presa a mitja tarda quan el sol ja està ben a ponent i totes les façanes ja hi tenen ombra. Les “matriarques” estan al carrer gaudint de la fresca i moltes d’elles fent les clàssiques puntes de coixí.

A l’esquerra i en primer terme tenim la Maria Ferrando de Cal Barretasso, més avall la Maria Gallart de Cal Baró. Segueixen els habitatges de Cal Rafeques, l’Esbarjo de la Parròquia i els patis de Cal Hugué-Romagosa, Ca la Pepa. A la dreta, i també en direcció al mar veiem la façana només amb la cadira de Cal Farré-Hugué “Cal Guenyo”. Segueix la Maria Miracle de Cal Camelo, la Teresina Domingo de Cal Mingo i finalment l’habitatge dels Hugué-Romagosa seguida de dos patis més de la mateixa família i al fons a l’esquerra el seu carro amb vela.

Val a dir que aquest carrer al llarg de la seva història va tenir quatre noms. Des del primer moment se’l va batejar com a carrer del Carme i així apareix denominat en el padró municipal d’aquells anys. No obstant per a tots els habitants de Cunit era conegut com el carrer Nou i així s’ha conegut sempre popularment.

Amb l’ocupació franquista – el gener del 1939 – i al llarg dels anys de la dictadura va ser rebatejat com a “General Mola”, el cervell del cop d’estat dels militars revoltats al 1936 i mort en accident d’aviació. L’arribada de la democràcia –el 1976- va portar el canvi de les nomenclatures i es va escollir el nom de Francesc Macià en record del president de la Generalitat, nom que afortunadament encara perdura en l’actualitat.

Com a anècdota cal afegir que el president Francesc Macià va passar en cotxe per Cunit el 10 de maig de 1931 procedent de Tarragona i en direcció a Barcelona – amb parada a Cubelles, on va rebre una calorosa benvinguda – poques setmanes després d’haver-se proclamat la República.


Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s