Cunit i el ciclisme (5)

El 6 de gener del 1911 la primera Volta Ciclista a Catalunya passa per Cunit

Per acabar amb la sèrie de notes que hem dedicat al ciclisme a Cunit farem un salt de més de cent anys enrera i ens remuntarem al divendres 6 de gener de 1911, la diada de Reis.

Foto bloc5 1
Són les 12 del migdia de la Diada de Reis de 1911. Imatge de la sortida de la primera etapa de la primera Volta Ciclista a Catalunya a la plaça Major de Sarrià. Dues hores i mig després els primers corredors passen per Cunit en direcció a Tarragona, punt final de l’etapa on el fred i la pluja van ser constants durant tot el recorregut.

Aquest dia començava la primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya amb un total de tres etapes. La primera, entre Barcelona i Tarragona. La sortida es va donar a les 12 del migdia a la plaça de Sarrià. Dies abans s’havien inscrit 44 corredors però a la sortida en un dia de fred i pluja, tan sols es van presentar 34 dels quals només 30 arribarien com a supervivents a la plaça Imperial Tàrraco, terme d’aquesta primera jornada.

El guanyador va ser el tarragoní Sebastià Masdeu que cobrí el trajecte, de 97 quilòmetres, en 3 hores i 28 minuts amb una mitjana de 27,85 km/hora. L’últim classificat va entrar quasi tres hores més tard.

Després de la sortida de la Plaça Major de Sarrià, els corredors van passar per Esplugues, Cornellà, travessant el Llobregat pel pont de Sant Boi i continuant cap a Viladecans, Gavà i Castelldefels, enfilant les costes de Garraf i seguint per Sitges, Vilanova i Cubelles. Per Cunit els primers passen al voltant de les 14:30 h sota pluja i molt de fred, fins i tot en alguns moments de l’etapa va caure aiguaneu – segons les cròniques de l’època que hem pogut consultar – amb carreteres de llambordes, terra i fang, que van provocar caigudes a dojo.

Les bicicletes amb un pes per sobre dels 15 quilograms no eren les més apropiades pel recorregut, però en aquells temps no hi havia cap altra opció, de lleugeres i professionals encara no n’hi havia. Els corredors portaven sobre el manillar un maletí amb cobertes de recanvi i les eines necessàries per a les reparacions mínimes sobre la marxa. Es corria de forma individual i no existien tàctiques d’equip ni cap de les que es fan servir avui dia.

La cursa la seguien un total de 5 vehicles, i diverses motocicletes amb els controladors, algunes d’elles equipades amb sidecar. Penseu que a l’arribada els supervivents havien de recollir les maletes d’un dels cotxes seguidors i espavilar-se a buscar una fonda, on rentar-se, rependre forces i descansar per continuar l’endemà les següents etapes. Eren temps on ser ciclista era una autèntica heroïcitat pel gran esforç i sacrifici que s’havia de fer per estar per davant.

foto bloc5 2
Estem a la Volta de 1913. Última etapa Manresa, Terrassa amb final a Barcelona, al passeig de Sant Joan. Van prendre la sortida 23 corredors el primer dia i només en van acabar dotze.

Ja hem comentat que per Cunit van passar els primers corredors al voltant de les 14:30 h, i segons els plànols que hem trobat de l’època ja existia la carretera actual – encara que de terra i grava – que evitava el pas pel carrer Major. Deduïm que ja existia el pont per salvar el torrent encara que hauria de ser força estret com per poder creuar-se amb prou feines dos vehicles. No obstant això, en una diada de climatologia tan adversa pocs espectadors congregarien a la carretera per esperar el pas dels ciclistes. L’any 1911 encara no existia la publicitat tal com la coneixem avui dia. Vull dir que la presència de públic devia ser mínima i més d’un pensaria que “s’ha de ser ben ximplet” per aventurar-se en aquelles carreteres sota fred i pluja per veure qui arribava primer a Tarragona. “Coses de la gent de Barcelona”. No seria fins molts anys després que el ciclisme arrelaria ben fort com un esport de masses entre l’afició del país i del nostre municipi.

Per acabar, comentar que en la dècada dels anys setanta, en ple segle XX, el nostre municipi va ser final d’etapa de diverses edicions de la Volta a Tarragona, una vegada també hi va finalitzar una altra etapa del Cinturon de Catalunya i el 1978 una etapa de la Setmana Catalana, prova per professionals, avui malauradament desapareguda.

Crèdits fotogràfics:

Arxiu CC Cunit, Grup Estudis Cunitencs, imatges Google Wikipedia, llibre “100 anys de Volta de la UE de Sants”, famílies: González-de la Cruz i Romagosa-Ferrer.


Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Febrer del 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s