Cunit i el ciclisme (3)

SEGUEIX L’AFICIÓ… ARA AMB EL POBLET COM ÍDOL

afició cunitenca
Una colla d’afeccionats la bicicleta, d’esquerra a dreta: En Josep Soler, xxx un veí de Cubelles, en Llorenç Pena i en Joselín González, imatge de mitjans dels anys 60

Malgrat la marxa del “Sisquet González” a treballar a Alemanya seguint la petja de molts altres espanyols, l’afició al ciclisme, es mantenia viva a Cunit: dos joves cunitencs, a primers dels anys seixanta, també van provar el ciclisme de competició. A més van combinar la carretera i la pista doncs, amb el velòdrom del Vendrell ben a prop, els era més fàcil entrenar allà i també s’ho podien combinar amb la feina…

Un d’aquests joves va ser en Joan Soler Olià de Cal Garbat, i l’altre el Joan Romagosa Ferrer, de Cal Fabes. El primer d’ells de seguida va destacar com a bon “sprinter” i va defensar el mallot vermell i blau del cub “Ateneo de Educación y Descanso” de Vila-seca de Solcina. El Joan Romagosa, en canvi, corria més aviat sol, com individual i sense equip. Potser en alguna ocasió ho va fer amb el club d’esports Vendrell, extrem que no hem pogut confirmar.

Ambdós no van passar de la categoria d’aficionats, ja que de primer es devien a la feina per ajudar a l’economia familiar, ja bé treballant de pagès, com en Joan Romagosa, o a la construcció –llavors començava aquest “Boom“- com el Joan Soler.

“A més -comentava en Joan Romagosa- érem els pares i quatre germans i tots vivíem de la terra i amb tres patates i una mica de verdura per dinar i sopar, no n’hi havia prou per gaudir del règim idoni per a un esportista com eren els ciclistes. De tall, en menjàvem ben poc.”

A les curses dels diumenges, només donar-se la sortida, ja es veia de seguida el nivell de preparació i alimentació d’uns i altres. Les diferències es notaven des dels primers quilòmetres. En Joan Soler va comptar amb l’ajut d’en Joan Martí que, si bé abans es convertí en el mentor del Sisquet González, ara ho faria amb ell, i cada Diumenge amb la seva moto l’acompanyava a les diferents carreres del calendari català. El servei militar, com a tants d’altres joves d’edat similar, els va representar el final de la seva carrera esportiva. Acabada la seva obligació a l’exèrcit van encaminar les seves vides cap a d’altres opcions laborals.

cic3-3
Arribada d’una etapa de la volta a Catalunya, al circuit de Montjuïc. Una cita tradicional per als afeccionats cunitencs.

L’afició al ciclisme es va mantenir els anys següents, però no a escala de competició. És veritat que la bicicleta era un mitjà d’esbarjo i entreteniment i es feien excursions als pobles veïns com Cubelles, Vilanova, Calafell i el Vendrell. El màxim que es podia allargar era fer la volta al Pantà.

Una diada ja clàssica per al jovent cunitenc (per al Melcior, el Meliton, els de cal Xic entre d’altres), era quan al mes de setembre començava la lliga de futbol. A Barcelona es muntava una jornada completa d’esbarjo: diumenge de bon matí s’agafava el tren a Cubelles, i cap a la capital! El programa, de primer era l’arribada de l’última etapa de la volta ciclista a Catalunya al ja clàssic circuit de Montjuïc on es feien diversos tombs abans d’arribar a l’esprint final i fi de la cursa. Després de dinar, cap al camp de les Corts, per assistir al primer partit del Barça i, en acabar, nou desplaçament cap al centre per passejar i “visitar” els bars de les rambles com a cloenda d’aquesta jornada típicament barcelonina. Després tot eren corredisses per no perdre l’últim tren que sortia de l’estació de Passeig de Gràcia cap a Cubelles. Això no obstant, n’hi va haver un -en Rafel de Cal Vigilant– que va perdre el tren deixant molt preocupada a la família veient que no arribava amb la resta de companys. Al final va aparèixer dilluns al matí després de dormir a l’estació de Barcelona.

cic3-2
Miquel Poblet, el gran ídol de la joventut, vestint el jersei de líder de la Volta a Catalunya, cursa que va guanyar dues vegades, el 1952 i 1959

En aquests anys, l’ídol de la joventut ciclista era en Miquel Poblet, de Montcada. Professional des del 1945 al 1962. Va ser un consumat “sprinter” dintre i fora del país, i va assolir moltes victòries a Itàlia, ja que va córrer molts anys per l’equip Ignis. En total va guanyar 20 etapes del Giro en les seves diverses participacions. També va triomfar dues vegades a la gran clàssica de la Primavera Milan-San Remo, i una vegada a la Milan-Torino. Igualment va aconseguir victòries a diverses etapes al Tour de França i a la Vuelta a Espanya, i va guanyar dues vegades la Volta a Catalunya: la del 52 i la del 59 malgrat ser corredor d’un dia. Va deixar un molt bon record a Itàlia on va córrer els últims anys de la seva vida esportiva. A principis dels 70 i fins finals dels 80, l’afició italiana encara el recordava amb passió, doncs la premsa transalpina el va batejar com a “Michelino” per l’afecte i estimació que hi va deixar.


 

Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Novembre del 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s