Propera conferència: LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814. EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

En el marc dels actes programats per a la Festa Major de Cunit 2019, ens plau convidar-vos a una nova conferència a càrrec de’n Xavier Orriols i Sendra.

Dissabte, 13 de juliol a les 12 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

 

EL CONFLICTE A LA MARINA DEL PENEDÈS

guerra del frances

Amb l’excusa d’atacar Portugal, aliat tradicional d’Anglaterra, els exèrcits de Napoleó van travessar els Pirineus a finals d’Octubre de 1807.

En principi el poble espanyol davant la passivitat dels Borbons va acceptar de bon grat la presència de les forces franceses. Tot va complicar-se pocs mesos després quan Bonaparte va començar a manipular la dinastia regnant, Carles IV i el seu fill Ferran enfrontats a causa del favorit reial Manuel Godoy. A principis del 1808 noves divisions napoleòniques van travessar la frontera per dirigir-se vers Pamplona i Barcelona. Setmanes després Napoleó va convocar la família reial espanyola a una reunió a Bayona. Realment va ser l’excusa per segrestar-los, fer-los abdicar i nominar al seu germà José Bonaparte com a nou monarca. Aquests fets van provocar l’aixecament armat del poble espanyol en la cruenta jornada del “Dos de Mayo” i que va donar pas a un brutal conflicte que va durar set anys, fins al 1814.

L’ocupació francesa de Catalunya no va ser mai efectiva ni total gràcies a l’aparició de partides de civils armats conegudes com els sometents i els miquelets, que campaven per les zones rurals de tot el país, atacant els escamots dels francesos.

Dit això cal aclarir que la línia costanera del Penedès se’n va salvar, ja que estava totalment dominada per la flota britànica que constantment recorria totes les comarques del litoral des del cap de Creus fins a les boques de l’Ebre amenaçant amb l’abast de la seva artilleria tots els moviments enemics.

1808junyArboc
El  juny de 1808, els francesos entren a l’Arbós a sang i foc.

Per desplaçar-se de Barcelona a Tarragona, el camí tradicional emprat era per Molins de Rei, Vallirana, l’Ordal, Vilafranca i El Vendrell. El camí de les costes del Garraf no era mai utilitzat, ja que era batut pels vaixells anglesos. És a dir que Sitges, Vilanova, Cubelles i Cunit van quedar una mica al marge. No obstant no van poder evitar que de tant en tant, periòdicament, baixessin de Vilafranca unitats Francoitalianes que recorrien la marina penedesenca per cobrar impostos, requisar gra, collites, queviures i sobretot ramats de bestiar, ovelles i porcs, animals de càrrega cavalls, mules i bous.

 

En el decurs dels set anys que va durar la Guerra del Francès, Vilanova i rodalia va ser ocupada catorze vegades. Sempre era qüestió de pocs dies: omplir la bossa i els sacs i emprendre la tornada cap a Vilafranca, buscant la seguretat de les rutes de l’interior, lliures de l’enfilada dels canons anglesos. Quan marxaven, els britànics aprofitaven per desembarcar a Vilanova – naturalment també cobrant armes i municions que tot seguit eren lliurades al sometent, miquelets i forces regulars espanyoles que omplien els vuits del territori, ja que l’exèrcit francès només ocupava les grans ciutats i punts estratègics del país.

Les tropes espanyoles, per la seva banda, també baixaven a cobrar els seus impostos i a requisar tot el que podien. És a dir que entre francesos, britànics i espanyols, ningú marxava sense cobrar, deixant el territori ben esquilmat.

LA CONTRIBUCIÓ DE CUNIT AL SOMETENT

Precisament a l’arxiu municipal de Cunit dipositat a l’Arxiu Comarcal d’El Vendrell s’ha trobat un document – datat l’agost del 1808 – de vuit quartilles on es detalla la contribució que feien els diferents municipis de la comarca pel manteniment del sometent. En el cas concret de Cunit hi consten 34 cases que hi fan diverses aportacions, curiosament són les masies del terme les que hi contribueixen amb les majors quantitats: Vila-seca, Cal Santó, Cal Pla, cal Rectoret, Mas Pairot, cal Janè (posteriorment cal Raldiris), cal Romagosa (posteriorment cal Marquès) i cal Torrents.


El conferenciant:

Xavier Orriols i Sendra

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1951

Xavier OrriolsEstudià Batxillerat a l’Escola Pia i Enginyeria Tècnica Industrial a l’Escola Industrial de Vilanova. Estudis de solfeig amb exàmens al Conservatori Municipal de Barcelona.

Constructor d’instruments i investigador de la música, la cultura popular i el patrimoni etnològic, col·labora en diverses publicacions nacionals i estrangeres, així com en ràdio i televisió. Ha publicat diversos llibres de la seva especialitat i va comissariar exposicions d’abast nacional sobre instruments tradicionals en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És component dels Grallers del Palmerar, dels Ministrers de la Vila Nova i dels Minsitrils del Camí Ral. Ha estat professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular i també membre del Consell de la Cultura Popular de Generalitat.


 

Podeu descarregar el díptic corresponent ací: Díptic nº28

textos: Jaume Casañas Mestre  / Imatges i maquetació Carme Vera

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s