Festes Majors. LES ORQUESTRES (3)

Seguim amb l’apartat d’orquestres que van tocar a les Festes Majors de Cunit, aquest cop als anys 60. Avui portem imatges de la Marabú, de Valls. La Yolanda, de Solivella, i una de més moderna, de finals dels 60, el conjunt Junior’s d’Amposta.

orquesta Marabú

Imatge d’un cartell de l’Orquestra Marabú, de Valls als anys 60.

Inicialment, abans de la guerra civil, les peces de ball únicament se centraven en valsos, masurques i polques. L’arribada de música de fora cal fixar-la a finals dels anys 30 i principis dels 40. D’arrel anglosaxona cal destacar les grans bandes americanes que van posar de moda el swing i també el fox-trot, mentre que d’Argentina s’importava el tango.


 Fotografia del conjunt Junior’s, d’Amposta. Cap a mitjan dels anys 60 van repetir vàries vegades les seves actuacions a Cunit

De Llatinoamèrica entre els 40 i 50 la samba, el txa-txa-txa i els boleros es van imposar, sense oblidar el Mambo, la rumba i els merengues. La gran orquestra del gironí Xavier Cugat (establert a Amèrica) va ser la que va estendre la nova moda de balls nous al nostre país, juntament amb els pasdobles que ja eren la peça nacional per excel·lència.

Pocs anys després, el festival de música de San Remo, va representar la rampa de llançament de la cançó melòdica italiana amb una àmplia llista de cantants que tant de furor van fer als 60. Poc després es va donar entrada novament als balls originaris dels EUA, com el rock i el twist.


Josep Cabestany, el “tibat” vocalista de la Yolanda que quan sortia a l’escenari era la gràcia de tota la canalla, doncs era més “xulo que un 8”

Les orquestres tenien doncs un ampli repertori per a tot el públic i tots els gustos, i de vegades encara incloïen popurris de música popular catalana com: Baixant de la Font del Gat, El Senyor Ramon, el Tiro-Liro, la Vaca lechera i la Conga del Jaruco entre d’altres. El públic s’ho passava d’allò més bé, i per unes hores s’oblidava de les penes i del dia a dia al mateix temps que aprofitava també per aprendre determinades peces que solia avançar el corresponent cantant – o vocalista – de la formació musical. Això incloïa peces que portaven un títol afegit com: el Ball de la Toia, els balls dels Casats, el Ball dels Solters, el Ball del Fanalet, el Ball de Rams i el Ball de l’Escombra… Era en aquesta última peça que un ballador començava amb una escombra i cada tres o quatre compassos la traspassava a un altre ballador al qui li “robava” la parella, i així s’anava fent fins a acabar el ball.

Ja hem vist la diversitat dels llocs d’origen de les diferents orquestres. Solivella, un poble de prop de 1.200 habitants hi va haver moments en què es van comptar dues formacions: la Celi i la Yolanda que, com que no tenien prou músics, s’havien de reforçar amb companys de la veïna Blancafort. Quasi tots els seus membres feien de pagès i era habitual veure’ls tocar amb les galtes ben vermelles i les mans plenes de durícies i arrugues causades per l’esgotadora feina agrícola. No cal dir que cap d’ells era professional, però malgrat això encara tenien la voluntat d’assajar les nits d’entre setmana per adaptar-se a les exigències del variat repertori, a les que hi sumaven peces de caràcter religiós per tocar a les processons, o peces clàssiques de sarsueles per entretenir al públic en els concerts nocturns.

orquesta Yolanda - Anys 60

Heus aquí la formació de la Yolanda, de Solivella també dels anys 60

Estranyament quasi mai van venir a Cunit formacions de Vilanova on n’hi havia dues o tres, però de sempre al nostre poble es va tenir tendència a mirar cap a les orquestres de tots els racons de la província.


Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Novembre 2018

Anuncis