Propera conferència: “L’expansió del comtat de Barcelona vers les valls del Foix i del Gaià Segles IX, X i XI”

Programat a dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya 2018 a Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 8 de setembre a les 12 del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

L’EXPANSIÓ DEL COMTAT DE BARCELONA VERS EL SUD

L’any 718 les terres catalanes són envaïdes pels àrabs que des de la seva arribada el 711 ja havien anat ocupant quasi tot el territori peninsular. Les ciutats del nostre país que presenten resistència com Tarragona, Mataró i Empúries són assaltades i destruïdes. Altres com Barcelona i Girona es lliuren pacíficament mitjançant pactes i el corresponent pagament de tributs als nous ocupants.

Quasi cent anys després, el 801 el rei franc Lluís el Piadós i les seves tropes amb l’auxili de naturals del país posen setge a Barcelona i després de tres dies fan efectiva la seva conquesta. Més endavant i un cop assentada la reocupació la frontera amb els infidels queda fixada a la llera del riu Llobregat.

800px-Castell_de_Tamarit_des_de_la_cala
El castell de Tamarit a la desembocadura del Gaia va ser durant quasi 150 anys l’avançada del comtat de Barcelona envers la recuperació de Tarragona.

Fins al 1129 no s’ocuparà Tarragona, és a dir que per passar del Llobregat al Francolí – 75 km – es va trigar tres-cents anys. Durant tot aquest període de tres segles la frontera es va articular de primer amb els castells roquers que controlaven el pas de la Via Augusta i per tant dominaven les valls mitjanes de l’Anoia, Foix i Gaià. Al seu redòs es van anar instal·lant petites cabanes de colonitzadors per a treballar-hi les terres properes. La línia que marcava els dos poders establerts franco-catalans i àrabs va anar fluctuant ara endavant i ara enrere depenent de les periòdiques embranzides d’uns i altres en la recerca de botí i també per l’expansió territorial que podia comportar aprofitant la feblesa de l’oponent. Hi havien també anys de pau amb treves pactades entre ambdues parts, mitjançant el pagament de tributs per part dels àrabs que a poc a poc van anar reculant per les lluites internes entre diverses faccions en el mateix califat de Còrdova. Després d’ocupar la serra i la depressió prelitoral en un segon període es va ocupar el litoral marí.

castell de cubelles 1966
Sobre la riba esquerra del riu Foix, punt d’arrancada de l’expansiò vers el Gaià. Es un castell que ha sofert moltes restauracions, ben diferent del que era en el segle X, amb una torre rodona de la que es van trobar els fonaments i altres dependencies  – Vicenç Carbonell – 1966

Els primers castells documentats en escriptures de venda són els de Subirats (917) Olèrdola (929) Queralt (929) i Santa Oliva (938) però és ben segur que tots ells ja havien estat bastits molts anys abans amb els incipients avenços de francs i catalans que devien traspassar el Llobregat als voltants del 850 o inclòs anteriorment. Després de les terres interiors es va ocupar el litoral marí si bé salvant el massís del Garraf on pràcticament no hi havia quasi cap mena de colonització. Olèrdola va ser un gran bastió avançat amb un gran terme de quasi 200 km² que va fixar el comte Sunyer, el seu repoblador el 929. Pel litoral marí anava de Castelldefels fins a tocar Calafell, englobant-hi el castell de Cubelles i els aiguamolls de la quadra de Cunit, entre altres.

Vers l’any 1000 Tamarit és ocupat i quedarà com una fita avançada vers Tarragona. Cubelles sobre el Foix i Tamarit sobre el Gaià, separats només per 26 km seran al llarg de molts anys els punts forts i bàsics sobre els quals es recolzà la colonització i expansió del comtat de Barcelona en el seu creixement vers el sud-oest.

Podeu descarregar el díptic 25 d’aquest enllaç: DIPTIC 25


El conferenciant:

 

s200_pol.bridgewater

POL BRIDGEWATER.

Nascut a Barcelona el 1992, graduat en Història (2010-2014) per la Universitat de Barcelona (Premi extraordinari de Grau) i màster en Cultures Medievals (2014-2016) per la Universitat de Barcelona (Premi extraordinari de Màster). Actualment està cursant el segon curs del doctorat en Cultures Medievals. La seva especialitat es la recerca en la història de l’assistència i l’hospitalitat a l’Edat Mitjana i la història política i cultural de la Catalunya medieval. En aquest sentit, ha estudiat les relacions entre Catalunya i Occitània durant els segles XII i XIII, i ha impartit diverses xerrades i classes magistrals sobre diversos aspectes de la història comuna entre aquests dos territoris. Actualment està fent el tercer curs de Doctorat en Història.


Imatge 1: Wikipedia – Imatge 2: Vilanova Abans

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s