Les Festes Majors a Cunit

Un cop finida la guerra civil l’1 d’abril del 1939 van començar uns anys on faltava de tot, menys misèria. D’aquesta, desgraciadament n’hi havia per donar i per vendre. Les Festes Majors eren els únics dies on es trencava la pesada rutina diària de la feina al camp en un poble on la totalitat de la població es dedicava el 100 per 100 a l’agricultura. Les poques terres pròpies -que eren poques i de minsa superfície-  es treballaven per poder sobreviure en aquells anys difícils, i la majoria dels pagesos ho feien en terres en règim de parceria dels quatre o cinc oligarques locals, principalment de les grans finques del Castell i de Cal Pla.

Es té documentació del fet que al segle XVII ja se celebrava la Festa Major de Sant Cristòfol, el 10 de juliol. Més tard, a la segona meitat del segle XIX s’hi va afegir la de Sant Sebastià, el 20 de gener, que era la Festa Major petita o d’hivern, donat que l’altra queia en ple estiu. No hi havia una data fixa sinó que se celebrava el diumenge anterior o posterior, però sempre el més proper del dia 10 de juliol.

Processó de Sant Cristòfol a Cunit
La processó amb la imatge de Sant Cristòfol a coll del jovent de Cunit. Estàn al final del carrer Nou, abans de girar a la dreta cap al carrer de Sant Antoni. Primers anys de la dècada dels 40.

Naturalment les Festes Majors tenien dos vessants: la religiosa i la festiva. La primera comprenia la missa solemne i cantada a l’església parroquial, seguida d’una processó per tots els carrers del poble transportant la imatge de Sant Cristòfol a coll dels joves del poble que s’anaven rellevant al llarg del recorregut. L’altre vessant era la festiva, on la música amb orquestra ocupava bones hores de la resta de la diada fins a primeres hores de la matinada. A la sortida de missa i a la Sala es feia un concert-vermut fins a l’hora de dinar. Després, a mitja tarda -vers les 19 h- se celebrava un ball de tarda, els primers anys a la mateixa Sala i anys més tard ja al pati emportat de l’Escola que era al solar d’enfront, al mateix carrer de Sant Joan. Després de sopar la festa seguia amb un concert de peces clàssiques de sarsuela a la plaça del davant de l’església on tothom aportava les pròpies cadires. Tot seguit començava –ja eren prop de les 23 h- el ball de nit que tancava les festes fins a la una o dues de la matinada.

Les despeses de llogar l’orquestra s’intentaven compensar amb la venda d’entrades als forasters que en venien molts de Cubelles, Calafell i Vilanova. Com que mai es cobria del tot el pressupost, després es repartia la despesa a tant per cap per totes les cases del poble, i així va ser sempre durant molts anys. Quan va començar a fer-se el ball al pati de l’Escola, als laterals de llevant i ponent es muntaven llotges, que es llogaven i era en certa manera una forma de fer més ingressos per la caixa comuna.

ball a l*envelat de Cubelles
Fotografia del ball de Festa Major. En aquest cas és a l’envelat de Cubelles. Al mig de la foto s’hi pot veure ballant el Pere de cal Nicolau, i més a la dreta el Joan de cal Martí. Era cap a mitjans dels 50

Les orquestres que de diverses procedències venien a Cunit no eren pas de molt lluny, d’El Vendrell en van venir moltes, i també de Valls, Torredembarra i fins i tot de Solivella, a la Conca de Barberà. Els músics que formaven part de les mateixes eren quasi tots aficionats que durant la setmana tenien diverses ocupacions; els de Solivella per exemple, eren tots pagesos però encara esgarrapaven hores dues o tres nits a la setmana per assajar plegats i completar així un repertori amb els ritmes i melodies més en voga de cada moment. Amb tot i això es guanyaven de sobres el sou que cobraven per tocar a la festa, doncs es passaven la major part del dia tocant sense quasi descansar. Feien una música ben completa i variada, des de les peces religioses i les sarsueles fins a les peces de ball.

En aquells temps a Cunit no hi havia cap hotel, fonda ni restaurant. A l’hora dels àpats, al migdia i al sopar els músics eren acollits amb un plat més a la taula per les diferents famílies del poble per molt humils que fossin, hi havia cases que fins i tot prenien dos músics. Amb el pas dels anys, l’Herminio de l’Estanc, que portava el cafè de la Sala, ja va preparar algun dinar amb pollastres o conills a l’ast i, quan es va inaugurar l’Hostal Sant Magí al principi dels anys 60, ja van passar a fer-se en aquest hostal els menjars de migdia i vespre per a les orquestres contractades.

Els desplaçaments els feien en petits cotxes de línia on es ficaven ben estrets músics i caixes d’instruments amb els aparells de megafonia. També eren típics d’aquesta època uns vehicles anomenats “Rúbies” que tenien la carrosseria de fusta -molt usats en els primers anys de la postguerra- completats amb una baca al sostre on s’acumulaven els instruments amb les seves fundes i tot ben lligat, perquè les carreteres de l’època estaven fetes un desastre amb pegats i afegits de quitrà.

Acabada la Festa Major -fos la d’Estiu o la d’Hivern- es donava per finida l’alegria. L’endemà es tornava a la rutina diària de treballar la terra de sol a sol i a esperar una nova edició de la festa. Són èpoques que ja no tornarem a veure mai més; amb l’arribada de la industrialització i el turisme, la feixuga feina de pagès es va anar abandonant i tothom va estimar-se més un sou fix a la setmana i un jornal de vuit o nou hores diàries més descansades al costat d’una màquina. Eren els anys 40, 50 i allargant fins als 60. Però lamentablement ja forma història del passat i només ens queda el record.


Grup d’estudis Cunitencs, Delmacio de Conito. Juliol 2018

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s