Propera conferència: “1850: ELS INDIANOS DE VILANOVA COMPREN LES MILLORS MASIES DE CUNIT”

Programat a dins dels actes de la Festa Major d’estiu de Cunit, us convidem a una nova conferència.

Dissabte, 7 de juliol a les 12  del migdia al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

Qui eren els “indianos” de Vilanova?

Un “indià” és com es coneixia a Catalunya els aventurers i comerciants que després d’haver emigrat a les colònies espanyoles d’Ultramar tornaven – no pas tots – al país enriquits i amb grans fortunes. Cal dir que molts apart de construir-se als seus pobles d’origen grans mansions també van ser generosos amb els seus conciutadans i van promoure tota mena d’accions i obres socials. Així, enllumenat, conduccions d’aigua, ferrocarril i escoles van ser construïdes en molts llocs gràcies al seu mecenatge.

El fenomen dels “indianos” va ser força important a Catalunya, després que el rei Carles III el 1798 aixequés el monopoli castellà amb les colònies americanes. Van intervenir en negocis de tota mena, inclús alguns amb els seus vaixells es van dedicar a la tracta d’esclaus africans com a mà d’obra per les grans hisendes de les illes del Carib, principalment Cuba i Puerto Rico. Alguns arrossegaven una llegenda negra d’autèntics calaveres per les seves amants mulates i la nombrosa descendència de fills il·legítims que van deixar. En retornar al seu poble d’origen molts van maridar-se amb noies molt més joves i de bones famílies, donant pas a nissagues que encara avui continuen. Molts d’ells eren originaris de localitats de la costa central catalana: Torredembarra, Calafell, Cubelles, sobretot Vilanova i Sitges, Vilassar, Calella, Mataró, Premià, etc.

DSC02821
Aspecte actual del mas de Cal Pla de Cunit

Entre 1830 i 1855 les millors propietats de Cunit van anar a parar a mans dels “indianos” vilanovins que havien tornat enriquits. Els seus guanys els van diversificar en diversos projectes industrials, però en el cas concret del nostre poble van adquirir les millors finques per dedicar-les a una gran explotació de la vinya i a la producció de vi. Pràcticament entre quatre famílies vilanovines es van fer els amos de les millors terres del terme. Els Marquès van adquirir les propietats i la gran casa pairal de cal Ricart, al final del carrer Major. Després també amb cal Pla de Dalt (futur Sant Antoni) i cal Pla de Baix, aquesta posteriorment seria comprada per Gregori Ferrer i Soler, un altra indià vilanoví. La finca del Castell durant tot el segle XIX va ser propietat de la família Vidal. Un altra, Josep Raldiris va esdevenir propietari de la masia i terres de cal Janer, avui coneguda com a masia del Font i Cal  Torrents va caure dintre la òrbita dels Samà.

L’any 1856 i a traves d’un cadastre de l’època hem pogut calcular que al terme de Cunit hi havien 500 hectàrees (1.500 jornals) dedicats a la vinya, fins i tot n’hi havia arran de mar doncs si fa constar les terres al voltant del desaparegut Estanyet.
Els catalans a Cuba van tenir sempre fama d’emprenedors incansables i grans treballadors. Encara es recorda la dita que deien els esclaus negres:

“Desde el fondo de un barranco grita el negro con afàn : Dios mio quien fuera blanco, aunque fuera catalan”.


Els conferenciants:

Francesca Roig

FRANCESCA ROIG I GALCERAN.

Nascuda a Vilanova i la Geltrú, el 1952

Intèrpret d’instruments tradicionals, des de 1972 ha estat membre de diverses formacions (grallers, cobla, banda de música, ministrers) i va ser també coautora, amb Jaume Arnella, del primer mètode per aprendre a tocar la gralla. En aquest camp ha realitzat treballs de recerca històrica i musicològica, entre d’altres un sobre l’origen del Toc de Castells (comunicació al Seminari Europeu d’Etnomusicologia, El Campello, Alacant, 1993). L’any 2011 va publicar l’opuscle “Concòrdia per a la constitució d’una cobla municipal al segle XVIII”, i ha realitzat diverses recerques biogràfiques de músics i personatges rellevants de Vilanova i la Geltrú que han estat publicades en butlletins i reportatges audio-visuals.


Xavier Orriols

XAVIER ORRIOLS I SENDRA.

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1951

Estudià Batxillerat a l’Escola Pia i Enginyeria Tècnica Industrial a l’Escola Industrial de Vilanova. Estudis de solfeig amb exàmens al Conservatori Municipal de Barcelona. Constructor d’instruments i investigador de la música, la cultura popular i el patrimoni etnològic, col·labora en diverses publicacions nacionals i estrangeres, així com en ràdio i televisió. Ha publicat diversos llibres de la seva especialitat i va comissariar exposicions d’abast nacional sobre instruments tradicionals en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És component dels Grallers del Palmerar, dels Ministrers de la Vila Nova i dels Ministrils del Camí Ral. Ha estat professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular i també membre del Consell de la Cultura Popular de Generalitat de Catalunya.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s