SANT SEBASTIÀ 2018 – Conferència: “La immigració occitana al Penedès” – Segles XVI i XVII * El cas de Cunit

Ramaderia i transhumància al Penedès
Ramaderia al Penedès

Amb motiu de la Festa Major Petita de Sant Sebastià de Cunit i amb el patrocini de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cunit:

Conferència el dissabte, 20 de gener a les 18h del vespre al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit.

LA IMMIGRACIÓ OCCITANA AL PENEDÈS – SEGLES XVI i XVII 

Cap a finals del segle XV Catalunya havia perdut el 37% de la seva població a causa de la guerra civil contra Joan II, la pesta, males collites i sequera continuada tan és així que el cens s’havia reduït a només 300.000 habitants.
Malgrat tot a la primera meitat del segle XVI la demografia veié una recuperació gradual. El fogatge del 1550 indicava una població per a la Catalunya de l’època – inclòs el Rosselló, possessió catalana encara – d’unes 360.000 persones. Durant els regnats de Felip II i Felip III els camps i les ciutats catalanes feren un recobrament demogràfic espectacular. En part era degut a  l’augment natural, aturat momentàniament per una nova epidèmia de pesta (del 1589 al 1593) però també era causat per la gran afluència dels immigrants occitans – parlaven una llengua afina al català –molts dels quals s’establiren definitivament a Catalunya. Aquests immigrants que continuaran entrant a Espanya, ben bé fins al 1620 i més, amb l’esperança de trobar milions d’oportunitats de vida que no a França, feren molt per revitalitzar la vida rural catalana i compensaren les pèrdues demogràfiques hagudes el segle anterior.

espigolaires
La majoria dels immigrants occitans es van dedicar a la pagesia i la ramaderia

 

Entre el 1570 i el 1620 és opinió que constituïen sobre el 15% de la població masculina total del Principal i és del tot raonable suposar que la seva presencia contribuí a augmentar la població de Catalunya fins als vols de 400.000 habitants a començos del segle XVII.
Les guerres de religió, la pesta, i altres epidèmies, la misèria i la fam assolaven constantment el pais a l’altre banda dels Pirineus. El corrent immigratòria occitana va repoblar majoritàriament la Catalunya rural i la gran majoria d’ells es dedicaren a la pagesia, ramaderia i altres feines complementàries com llenyataires i carboners.

A tots els pobles s’hi documenta l’existència d’habitants d’origen francès, una minoria també va passar a les grans ciutats. A Barcelona es calcula que el 20% de la seva població masculina eren francesos, però repetim que la majoria dels immigrants es va concentrar a viles, poblets i masies de la Catalunya rural.

TAMBÉ A CUNIT

Mercès a les anotacions del rector de Cubelles – on hi era inclosa la petita parròquia de Cunit, en aquell temps – se sap també de la presència d’immigrants occitans a la nostra vila, amb detall dels noms i en alguns fins del ofici i diòcesis d’on eren originaris, heus aquí el detall que hem trobat:

  • El 1574 .- Lluis Icart, senyor dels castells de Cubelles i Cunit fa establiment a JOAN PONS, del regne de França d’una terra al castell de Cunit.
  • El 1637 en un recompta de forasters habitants a Cunit s’hi esmenta:
  • JOAN JAUME SOLER. Natural de Bonlau, de la diòcesis d’Auch, actual departament del Gers. D’ofici pagès domiciliat a Cunit des de el 1587.
  • BARTOMEU PUJOL, Natural de Arbas, de la diòcesis de Comenge, actual departament del Haute Garonne, d’ofici bover, viu a Cunit des de el 1627.
  • GUILLEM SERRA, natural de Peguilhan, diòcesis de Comenge, departament del Haute Garonne, d’ofici  pagès i resident a Cunit des de el 1612.
  • BERNAT BRUNET, natural de Montsur d’Arandorda, diòcesis de Comenge i ofici de pagès. No se’n detalla ni els anys que fa que viu a Cunit i d’una extrema pobresa, doncs sí que es fa esment que només posseeix la roba que porta posada.

A comentar que a dia d’avui tant el cognom Serra com el de Soler són encara presents en algunes famílies cunitenques, el que fa de pensar que probablement són descendents d’aquests immigrants occitans que en el seu dia es van assentar al nostre poble.
Al 1660 els percentatges d’habitants sobrevinguts del Bisbat de Barcelona que arribava fins a El Vendrell i Vila-Rodona, i per tant també incloïa Cunit, eren:
Francesos 13’7 %
Espanyols d’arreu de la península 5 %

El conferenciant:

 

Roger Benito Julià

ROGER BENITO JULIÀ

 

Nascut a Barcelona 1978) – veí de La Bleda

Es va llicenciar en història per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Història Medieval a l’any 2002. L’any 2004 va completar la seva Diplomatura en Estudis Avançats amb la tesina: “La prostitució a la ciutat de Barcelona (1375-1415)”.

Ha realizat nombrosos estudis sobre jueus, jocs, visites pastorals, sexualitat i transmissió de coneixements dins del món medieval.

Ha escrit dos llibres: “De la Marca Hispànica a les terres de Marca: El Penedès” (editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs) i la “Guia de Cunit” editada per la Diputació de Tarragona. Actualment es dedica a fer recerques arxivístiques per a persones que volen conèixer els seus avantpassats, activitat que combina amb la de formació d’adults.

Té un blog personal www.avolsfembres.blogspot.com.es on penja notícies i reflexions sobre la història en general.

Foto de Capçalera: PASTOR CATALAN LE ROUSSILLON BERGER CATALAN ET SON TROU. Ilustració: Calendari dels pagessos.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s