Propera conferència: “Cunit: Estació Cubelles”

En el marc de les celebracions per Sant Jordi a Cunit, us proposem una conferència a càrrec d’Antoni Pineda i Gavaldà.

Dissabte 22 d’Abril a les 12:30 hores, Saló de Plens de l’Ajuntament

estacıon cubelles1945

La línia del ferrocarril de Vilanova a Valls es va començar a construir l’any 1878 com a via única. L’estació de Cubelles era ja acabada l’abril de 1892 quan va circular el primer tren fins a Calafell en període de proves. La doble via es va construir 20 anys després.

La família Pineda va passar a residir al primer pis de l’edifici de l’estació l’any 1933 quan el pare va ser nomenat factor. La companyia en aquells moments era la MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante). En aquests primers anys disposavem d’aigua potable i electricitat i mai ens va faltar carbó per a cuinar i per escalfar l’habitatge – comenta el mateix Antoni Pineda – Amb la postguerra tot va canviar, van venir temps de gana i amb tota mena de dificultats. Ni sous ni horaris van ser els mateixos d’abans. Les responsabilitats eren molt grans i per qualsevol negligència els treballadors, ara amb la RENFE que havia absorbit i nacionalitzat totes les línies estatals, estaven sotmesos a la justícia militar. Amb el contraban i l’estraperlo la vigilància i la visita de la parella de la Guàrdia Civil era continua a la mateixa estació.

Cunit, un petit llogarret de 300 habitants escassos, a 3 qms de Cubelles no comptava amb estació, i el baixador de Segur encara no estava edificat. Per tant tot el veïnat de Cunit que estava obligat a desplaçar-se a Vilanova, Sitges, Barcelona o Tarragona havia de passar per l’estació de Cubelles.

En el decurs dels vint anys que la família Pineda va residir a l’estació van conèixer i conviure amb moltes famílies de Cunit, amb algunes de les quals hi van establir forts llaços de relació i amistat. De tot això ens en parlarà avui amb molt detall l’Antoni Pineda, malgrat els seus 88 anys. Una memòria prodigiosa i que li permet recordar noms i cognoms de moltes famílies cunitenques, que amb el temps van devenir els nostres pares i avis….

L’ÚLTIM COMIAT AL MEU PARE

De Cunit, l’Antoni Pineda hi guarda un ben trist record. El nostre poble va ser l’últim lloc on va poder veure amb vida el seu pare. Era per Sant Cristòfol del 1953. Ell feia el servei militar a Castillejos, vora Reus amb la Milícia Universitària. Els caps de setmana baixava de permís a Cubelles. Aquell diumenge de juliol al matí, el seu pare estava convidat a dinar a Cunit, que celebrava la Festa Major, a cal Sebastià Casañas, de cal Barretasso amb
qui mantenia una ferma amistat. El matí abans de marxar de Cubelles cap a Cunit el seu pare li va recalcar, que quan passés amb el tren de retorn al tard cap a Reus, seria al terrat de Cal Sebastià – que donava a la via – i des de la plataforma del vagó del tren ens saludem de lluny amb el mocador a la mà. Així ho van fer. El que no s’avia l’Antoni Pineda és que quatre dies després avisaren al campament que el seu pare –amb 47 anys- havia patit un atac de feridura i que baixes urgentment cap a Cubelles. L’endemà quan va arribar a casa seva, el seu pare ja era mort. Cunit va ser l’últim lloc on va veure el seu pare en vida.

El conferenciant:

antoni pineda

Antoni Pineda i Gavaldà

Va néixer a Cubelles l’any 1930 i poc després, junt amb els seus pares va passar a residir a l’habitatge situat al primer pis de l’edifici de l’estació de Cubelles, on el seu pare va ser nomenat factor. Després dels estudis primaris, va fer el batxillerat i el peritatge industrial a la veïna Vilanova i la Geltrú. Va treballar al departament tècnic de la FISA i anys després va devenir director de la fàbrica de llenceria Belcor situada a Vilafranca, fins a la seva jubilació. En certa manera és el cronista de la història gràfica de Cubelles, ja que des de ben jovenet va ser un gran afeccionat a la fotografia. Tots els esdeveniments importants i no tan importants tenien cabuda en les inquietuds del jove Pineda que sempre tenia la càmera a punt per reflectir el moment.

Al seu domicili, caixes i caixes de negatius donen fe de la història cubellenca des de mitjans dels anys 40 fins a l’actualitat. La seva implicació amb el teixit associatiu de Cubelles ha fet història. President de la Societat l’Aliança, del Hokey Club, fundador del
Grup d’Estudis Cubellencs i també va ser Jutge Municipal.

Gaudeix d’una memòria prodigiosa i per això avui ens acompanya amb les seves anècdotes personals i relacionades sobretot amb la gent de Cunit que passava per l’estació de Cubelles.

Pots descarregar-te el díptic 19

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s