Propera conferència; Barraques de vinya a càrrec d’en Gerard Sánchez Martí

Fondo del Cova

Les barraques de vinya, objecte principal de la conferència d`avui, són unes construccions rurals, fetes amb pedra seca irregular i que tenien diferents usos agrícoles : servir d`aixopluc, per guarda-hi eines o acollir el bestiar, entre altres.

El material utilitzat era la pedra seca de diverses mides lligada en sec i que es falcava amb pedres mes petites. El gruix de les seves parets pot arribar fàcilment a tenir més  d`un metre, donat que en la majoria de casos després ha de suportar el sostre que també es feia amb pedres , ja més planes i que muntaven una sobre l`altra superposades i desplaçades lleugerament fins formar una cúpula. Un cop enllestida aquesta es cobria amb terra apilonada i s`hi plantaven atzavares o lliris blaus que amb les seves arrels formaven un tupi’t teixit, quasi inamovible i per altra banda ben impermeabilitzat.

La majoria tenien planta rodona o quadrada formant una sola cambra, però també n`hi havien formant dues estances. Habitualment només tenien una sola porta orientada a migdia.

Aquest tipus de construcció rural tan elemental era fruit del coneixement popular aconseguida a base de molt sentit comú i tramesa de pares a fills al llarg de molts segles, arribant a convertir-se a copi d`anys en un veritable ofici. Encara que alguns estudiosos diuen que el seu origen avança fins l`edat mitja, a la comarca del Penedès sembla que es comença a construir amb la gran expansió del conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX.. La seva presencia es constant en moltes comarques catalanes dels Pirineus fins a l`Ebre.

En molts pobles del Penedès, com La Bisbal o Sant Pere de Ribes, fins no fa pas gaires anys encara hi havia persones que eren veritables arquitectes en les construccions de pedra seca.

Malgrat que eren simples pagesos i sense estudis, havien après aquest ofici ancestral dels seus pares i avis. Un d`ells, en Salvador Marsè, de La Bisbal, va ser el capatàs de la reconstrucció del conjunt arqueològic de la ciutadella ibèrica de Calafell realitzada a principis dels anys 90.

 

En el decurs del últims 50 anys i gràcies al mal anomenat progrés i a la desmesurada febre del ciment i de la construcció sense límit el patrimoni rural ha anat perdent molts dels seus singulars elements. Si per una banda la urbanització de moltes terres vorejant – i no – el nucli antic, ha suposat  per una banda el creixement del nostre poble, per altra banda hem presenciat  com s`han destruït molts d`aquest elements d`arquitectura rural, herència de generacions i generacions dels nostres avantpassats.

Actualment al terme de Cunit en queden només set exemples de barraques de pedra i tenim constància que se n`han destruït bastants més. Inclòs una de doble on avui hi ha la urbanització de Plademar a les terres del Alejandro Avinyó.

Seria bo que s`engegués un pla de treball per arreglar les que estan en estat semi ruïnoses i que encara estan a temps de poguer-se arreglar abans de que – com tot – sigui massa tard.

CONFERENCIANT:

Gerard1

Gerard SANCHEZ MARTÍ, Cunit 1984

Arquitecte tècnic

           Fruit del seu treball final de carrera va ser un estudi sobre la arquitectura rural de la pedra seca representada per les conegudes barraques de vinya, marges, pous i ponts

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s